Alba Hierro: “Cal prendre consciència de la importància que té la tria del nostre servei de proveïdor tecnològic principal”

El projecte impulsat per Pam a Pam, Colectic i la Xarxa d’Economia Solidària (XES) pretén definir necessitats i trobar solucions a les dificultats que suposa per a les entitats de l'Economia Social i Solidària (ESS) passar-se al programari lliure. Per aprofundir sobre això i conèixer millor en què consisteix l’enquesta, parlem amb la Coordinadora de Pam a Pam, Alba Hierro.

 

L’enquesta ja està en marxa. Per què heu decidit portar-la a terme?

No és només una enquesta, és un estudi més ampli per tal d’entendre les necessitats dels productes i serveis que tenen les entitats de l’ESS a nivell tecnològic i veure quines s’estan cobrint des d’entitats del mateix àmbit. El que volem saber és quins proveïdors s’utilitzen, quin ús de la tecnologia es fa servir, els motius... A partir d’aquí elaborarem un mapa de les necessitats i un informe on puguem detectar què falta per cobrir.

 

Entenc que no s’havia fet un estudi semblant anteriorment...

Com el que ara es planteja no. L'Informe del Mercat Social any rere any sempre ens mostra que hi ha molt baix compliment en l'ús de programari lliure. Durant la passada Fira d'Economia Solidària es va fer un recull per veure quines eren les eines que es feien servir i es va veure que les entitats tampoc ho dimensionaven com una cosa important. Es va crear la Comissió Procomuns que ha anat creant una estratègia per sensibilitzar a les entitats cap a l'ús del programari lliure.

 

Per què creieu que no es fa servir programari lliure?

Des de la meva percepció personal, i no tant perquè hi hagi un estudi d’això al darrere, considero que hi ha un cert desconeixement i, en paral·lel una certa desídia. És a dir, hi ha gent que ho coneix i no ho fa servir, i persones que ho desconeixen. Ara bé, molt d’aquest desconeixement també pot ser per falta d’interès.

 

I això per què està passant?

La meva anàlisi és que la dimensió digital i la tecnologia no s’estan percebent com una cosa real. No li donem la priorització necessària a l’àmbit digital, sembla que no forma part de l’imaginari de les coses que hem de tenir en compte. Intentem vincular-nos amb altres entitats d’ESS en molts àmbits, com és el cas de les finances ètiques i, en canvi, en la dimensió digital, com que ho vivim com quelcom accessible i gratuït, no tenim la sensació que estem escollint proveïdors.

 

I al final són uns proveïdors més...

Evidentment. Per mi falta prendre consciència que tot el que és digital ha arribat per quedar-se a les nostres vides i que les cinc principals empreses del món pel que fa a volum de facturació actualment són tecnològiques, el que anomenem les GAFAM: Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft. Elles estan liderant el món. Ara falta que ens adonem que moltes entitats d’ESS treballen, es relacionen, ideen... a través de l’àmbit digital i cal prendre consciència de la importància que té la tria del nostre servei de proveïdor tecnològic principal.

 

Sovint sentim però que el programari lliure no funciona tan bé com el privatiu. Què n’opines?

Jo crec que ens costa renunciar a les comoditats del sistema privatiu, ens hem acostumat i se’ns fa difícil canviar. En aquest sentit penso que hauríem de desaprendre i aprendre. Entendre que tenim serveis ‘gratuïts’ amb els que estem interconnectats tots alhora perquè estem pagant els serveis amb les nostres dades.

 

Ens podries donar un exemple?

Ens hem acostumat a usar el Google Drive quan podríem fer servir altres alternatives, potser amb un sistema no tan integrat com els que ofereixen les empreses més riques però no seríem dependents de Google. Si no entenem això no podrem avançar. Hem de qüestionar-nos quines necessitats tenim i quin impacte generem.

 

Parla’ns d’aquests impactes.

A nivell ecològic, per exemple, hem d’entendre que tenim dades en un repositori que gasta recursos ecològics. O a nivell d’ús hi ha moltes coses que fem malament de comunicació en termes digitals que reprodueixen esquemes capitalistes.

 

Creus aleshores que el programari lliure podria donar les mateixes facilitats que un privatiu?

Sovint ens trobem que un botó o certes coses no estan de la mateixa manera que a la versió privativa, però no vol dir que funcionin ni millor ni pitjor, només que no estan igual.

De la mateixa manera que jo fa molts anys que treballo amb Linux i quan em trobo amb Microsoft em costa, i no sé com funciona, és normal que la primera vegada que utilitzo el LibreOffice potser no trobo un botó, però això no significa que no existeixi o que el programa no doni el mateix ventall de possibilitats que el que ofereix Microsoft Office. Simplement passa que sovint no està on estàs acostumat i cal reaprendre a utilitzar-lo. Caldrà un esforç de l’usuari de reaprendre i aprendre coses noves i com utilitzar-ho.

 

Tot l’estudi que esteu fent s’emmarca dins de la campanya ‘No siguis GAFAM’. Ens pot explicar en què consisteix?

A finals de l’any passat des de la Comissió Procomuns de la XES es va engegar la campanya #NoSiguisGAFAM per sensibilitzar de l’ús del programari privatiu amb un toc humor. Vam crear gifts, memes, adhesius... on es criticaven males praxis en relació amb l’ús de programari privatiu. Bàsicament vam centrar-nos en quatre línies: l’ús de programari privatiu per part de l'administració; la utilització de formularis i documents compartits de Google on regalem les nostres dades; les eines per a la presa de decisions; i la línia de programes LibreOffice.

 

I la vostra recomanació seria l’altre gran eslògan de la campanya: ‘Passa’t al FLOSS’.

Sí, una vegada feta aquesta sensibilització, la idea és prendre mesures i fer un gir, el #PassatalFLOSS, referint-nos a fer una transició cap al programari lliure: Free/Libre Open Source Software. Per fer aquesta migració, si l’entitat té una falta de coneixement o de recursos tècnics, doncs es fa un acompanyament a través d’uns serveis d’inserció que capacitaran a joves perquè puguin fer la migració exitosament.