Barreres i lluites sindicals al sector electrònic

El Mobile Social Congress, el congrés alternatiu al Mobile World Congress organitzat per SETEM Catalunya,va tenir lloc la setmana passada a Barcelona coincidint amb la gran cita internacional de la telefonia.

Com a part de la programació alternativa, el passat dimecres es va celebrar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) una jornada de xerrades i taules rodones per posar el focus en aquelles problemàtiques de la indústria electrònica i tecnològica que sovint no tenim en compte perquè queden massa allunyades.

Una d’aquestes temàtiques van ser les barreres i impediments amb els quals es troben les lluites sindicals a països com ara Indonèsia o Filipines, claus per les cadenes de subministrament del sector electrònic.

La taula rodona, moderada pel periodista i fundador de la revista ‘5W’, Agus Morales, es va iniciar amb la intervenció de Jeroen Merk, de SOMO, el Centre de Recerca Internacional de Corporacions Multinacionals, que va començar parlant de la importància que les treballadores, en qualsevol context i a qualsevol país, es puguin organitzar lliurement per poder "monitorar els seus entorns i condicions de treball".

En aquest sentit, Merk va lamentar que el sindicalisme dintre del sector és molt minoritari, ja que, segons va explicar, "a milions de treballadores del sector de l’electrònica se’ls hi nega el seu dret a l’organització i la protesta" i, sovint, aquesta opressió va més enllà, ja que a molts països asiàtics, "són els mateixos governs els que promouen l’organització de les treballadores des de les seves pròpies estructures per callar d’aquesta manera les veus dissidents".

 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Jornal.cat (@jornalpuntcat)

Totes aquestes qüestions queden recollides a l’informe 'No Union, No Voice', elaborat per SOMO, que estudia el cas de set països d’Àsia i que també posa de manifest que, del total de la indústria tecnològica, el 78% de les treballadores (13’5 milions) estan localitzades a Àsia, sent la Xina el país que més treballadores concentra (7’7 milions). Del total de les treballadores de la indústria, el 60% són dones.

Tot i aquest predomini de treballadores que existeix a Àsia, l’informe també destaca que la indústria continua dominada per empreses dels Estats Units. De fet, Merk va explicar que "la indústria està basa en el model de Silicon Valley perquè és un territori que té una tradició molt arrelada de desenvolupament d’estratègies que van en contra de l'organització de les treballadores". En aquest sentit, va afegir que aquesta conducta és "molt hipòcrita, ja que moltes d’aquestes grans empreses, tenen recollit en els seus codis interns el dret de les treballadores a organitzar-se, però això no s’aplica a les seves fàbriques externalitzades".

El panell va profunditzar en el cas d'Indonèsia que, mitjançant la Federació de Sindicats Indonesis de Treballadores del Metall (FSPMI), s’ha convertit un referent de la lluita sindical del sector. A través del testimoni de la líder sindical Boenadi Prihanani, les assistents a la ponència van poder identificar alguns dels principals reptes de l’organització sindical en el sector: organitzar les treballadores de les fàbriques més petites, el desconeixement entre treballadores que estan en diferents parts de la cadena de muntatge, l'ús de la intel·ligència artificial, etc.

Estava prevista també la intervenció a la xerrada de la representant de l’Aliança de Treballadores del Metall de les Filipines, Mary Ann Castillo, que finalment no va poder participar perquè actualment el col·lectiu està en vaga.