Sovint sentim que el futur passa per la innovació i la tecnologia i, el futur de les entitats, no és menys. Des que van sorgir eines com les pàgines web o, més recentment, les xarxes socials, les organitzacions del tercer sector s’han vist obligades a començar a explorar l’ecosistema digital, però, com ho estan fent? A quina velocitat avança el seu procés de digitalització? S’està fent èticament? Com pot ajudar o perjudicar aquest procés al seu futur i la seva tasca?

Des de Xarxanet hem volgut resoldre totes aquestes incògnites de la mà de Judith Membrives, tècnica de polítiques digitals de Lafede.cat.

Què entenem per procés de digitalització de les entitats?

Primer de tot, hem de ser conscients que, com bé indica el terme, és un procés, és a dir que per digitalitzar-se no hi ha ni solucions màgiques ni fórmules secretes i que no és quelcom que no farem d'un dia per l'altre. Al final es tracta d'un procés de gestió del canvi, en realitat, i d'optimització de molts processos que implica no només canviar certes eines, sinó també fer canvis de mentalitat, en hàbits laborals, etc.

A més, en el cas de les organitzacions del tercer sector i de justícia global amb les que nosaltres treballem, s'afegeix el fet de ser coherents amb els valors que defensem. És precisament per això que, en els nostres processos de digitalització, s'intenta evitar que les eines tecnològiques que utilitzen estiguin en mans de les grans empreses del sector tecnològic que tenen grans concentracions de poder.

És un procés que han de fer totes les entitats o és especialment recomanable que el facin un tipus d’entitats?

Segons la nostra experiència, arran de la pandèmia, totes les entitats es van haver de digitalitzar a correcuita i, d'un dia per l'altre, les persones van haver de canviar d'hàbits de feina. Això va accelerar un procés que ja havia d'anar passant, però que, per fer-ho amb pressa, va provocar que s'introduïssin moltes eines que ara moltes organitzacions estan veient que no són les millors per ser coherents amb els seus valors.

Llavors, la qüestió és, s'han de digitalitzar totes les entitats? Sí, però no totes ho han de fer de la mateixa manera. No és tant el que, sinó el com, que ha de ser acompanyat, amb la implicació de tot l'equip de l'entitat, i entenent per què ho fem. En aquest sentit, és important pactar els passos i no fer-ho tot a la vegada. A més, des de Lafede.cat reivindiquem que les organitzacions necessiten que les administracions apostin per subvencions que permetin a les entitats digitalitzar-se com vulguin, sense obligar-les a passar per les grans empreses, és a dir, amb estàndards oberts.

Quin és, ara per ara, l’estat de digitalització de les entitats catalanes?

És un procés molt desigual en què hem detectat que hi ha diferents velocitats. Hi ha organitzacions molt digitalitzades pel que fa al finançament i molt poc pels processos interns, hi ha organitzacions que, arran de la pandèmia, han apostat pel teletreball i, per tant, estan molt avançades en eines d'ofimàtica per treballar en remot, però, en canvi, estan poc avançades en l'automatització dels processos, etc.

És obvi que totes les entitats estan mínimament digitalitzades, però hi ha velocitats molt i molt diferents. Al final, la digitalització requereix temps i diners si es vol fer amb cert sentit i, ara per ara, hi ha molt poc suport per part de les administracions per fer aquest procés.

Com pot propiciar el procés de digitalització l’apoderament de les entitats?

En el moment de gestionar els canvis, tot sembla un esforç, però, en aquests processos, a poc a poc es va veient que, per exemple, l'automatització de certs processos pot ser molt útil. És a dir, on perden més temps les organitzacions? Doncs sovint en les subvencions i en les justificacions de projectes. Doncs ja hi ha molt programari, també en el marc de l'economia social i solidària, per gestionar i fer seguiment de projectes.

D'altra banda, digitalitzar-se des d'una perspectiva crítica i orientada al programari lliure pot ajudar a fomentar molt la visió 'hacker', és a dir, d'espavilar-se, interessar-se més i ser més creatives amb tot el que es pot fer amb la tecnologia. En definitiva, el procés de digitalització pot ajudar a guanyar temps de qualitat i a entendre més el sistema en el qual vivim.

I com pot ajudar-les de cara al seu futur?

Doncs, tenint en compte que tota la relació amb l’administració s’ha de fer de manera digital, és important tenir eines per relacionar-te amb els teus finançadors. A més, si coneixes les dinàmiques del fet tecnològic, pots ampliar la base social de la teva entitat i ampliar també la teva xarxa d’organitzacions aliades.

Per exemple, a Lafede.cat estem fent molt treball d’incidència a Brussel·les, a Bèlgica, sense anar-hi presencialment, i això ens ho permet la digitalització.

Quins reptes presenta el procés de digitalització de les entitats?

Doncs un dels més importants és la reflexió prèvia que s'ha de fer i en la que s'ha de tenir en compte com impacten els processos tecnològics en els drets humans. Som molts conscients dels impactes materials que té la tecnologia, però molt poques organitzacions han pensat en l'impacte ambiental que pot tenir treballar amb el núvol, en l'impacte que poden tenir les intel·ligències artificials en matèria de drets laborals o, per exemple, la relació que tenen les empreses tecnològiques amb els conflictes bèl·lics, com el que està succeint ara mateix a la Franja de Gaza.

També s'ha de tenir en compte l'impacte en seguretat de les informacions i de les nostres dades. Hem d'entendre que estem en un moment de retrocés de drets i que les entitats del tercer sector que treballen per la justícia global podem ser objecte d'atacs informàtics o de robatoris d'informació. Per tant, en els processos de digitalització cal remoure primer la part de la consciència i apoderar en aquest sentit.

Com feu tot aquest procés a Lafede.cat?

Doncs tenim en marxa el projecte del 'Laboratori de Digitalització' que consisteix, primer, en la detecció de les persones que lideraran el procés a les entitats i, després, en la detecció de les necessitats de cada entitat a l’hora de fer aquest procés. El projecte sorgeix d’una primera tasca de diagnosi i un procés formatiu que es va fer amb entitats, però on no hi havia un lideratge clar.

En una segona fase del projecte, amb el suport de la Universitat Oberta de Catalunya, vam poder entendre la part de gestió del canvi, més des de la perspectiva de les persones que no pas purament des de les eines tecnològiques, i això ens va donar una millor comprensió del paradigma de les organitzacions. D’aquesta manera, vam dissenyar el projecte amb la idea de que esdevingués una comunitat de pràctica i intercanvi de coneixements entre les entitats. Ara per ara, tenim quinze entitats implicades i la resposta està sent molt bona.