ACILS: l’accessibilitat comunicativa passa per garantir condicions dignes per a professionals que la fan possible

L'accessibilitat comunicativa és l'eina bàsica que permet l'exercici de la ciutadania plena i garanteix la igualtat d'oportunitats per a tothom. Per conèixer de prop la realitat d'aquest sector, el paper de les eines digitals emergents i els reptes de futur en la garantia d'aquest dret, parlem amb la junta directiva de l'Associació d’Intèrprets de Llengua de Signes i Guia-Intèrprets de Catalunya (ACILS).

Com es pot avaluar si una campanya de comunicació és accessible?

Una campanya és accessible quan la informació arriba realment a totes les persones, i no només quan compleix uns requisits formals. L’accessibilitat s’hauria de valorar des del disseny de la campanya i amb la participació de les persones destinatàries. 

No n’hi ha prou amb afegir subtítols o una intèrpret al final del procés: cal preguntar-se des del principi qui rebrà la informació, per quins canals i en quina llengua. I, sobretot, cal comptar amb persones sordes i professionals de l’accessibilitat per comprovar si aquella comunicació és realment accessible. S’hauria de comptar amb les persones sordes signants i sordcegues i preguntar com volen aquesta accessibilitat.

Com afecta la manca d'accessibilitat comunicativa als drets fonamentals, com l'accés a la justícia, la salut, el vot?

La comunicació no és un complement, és la porta d’entrada a molts drets. No poder accedir a la informació en una llengua que la persona comprèn genera una desigualtat real. Per això parlem d’accessibilitat comunicativa com una qüestió de drets, no de comoditat.

Una persona sorda no hauria de dependre de si aquell servei concret ha previst o no els recursos necessaris per poder exercir els seus drets. Però creiem que aquesta pregunta l’hauria de respondre la FESOCA o una entitat referent per a persones sordes, no els intèrprets.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida por ACILS (@acilsinfo)

Com s'inicia el nou curs o període actual pel que fa a la garantia d'accessibilitat comunicativa per a les persones sordes i sordcegues a Catalunya?

Des d’ACILS no podem parlar en nom de les persones sordes ni de les seves necessitats, perquè considerem que són elles qui han de tenir veu pròpia per explicar la seva realitat i les seves reivindicacions. Nosaltres podem parlar des de la nostra perspectiva com a professionals i com a entitat que defensa la professió d’intèrpret de llengua de signes i guia-intèrpret. I, des d’aquesta perspectiva, iniciem aquest nou període amb una preocupació important: les condicions laborals del nostre col·lectiu continuen sent, en molts casos, deplorables. 

Ens trobem amb una professió que requereix una formació específica i una alta responsabilitat, però que encara no rep un reconeixement laboral i professional acord amb aquesta realitat. Creiem que garantir l’accessibilitat comunicativa també passa necessàriament per garantir unes condicions dignes per als professionals que la fan possible. Sense professionals reconeguts, suficients i amb bones condicions laborals, és molt difícil garantir una accessibilitat de qualitat i sostinguda en el temps.

Quines són les principals mancances o barreres que es continuen trobant en l’administració pública i en els serveis essencials?

Com a entitat professional, una de les principals mancances que continuem detectant és la falta de reconeixement de la figura de l’intèrpret de llengua de signes com una professió específica i qualificada. Encara ens trobem amb administracions i serveis essencials on les nostres funcions es confonen amb les d’altres perfils professionals que tenen una formació i unes competències diferents. De nou, no podem parlar en nom de les persones sordes pel que fa a barreres del seu dia a dia, però sí que podem parlar de les afectacions en el nostre desenvolupament professional. 

També reivindiquem que les places d’intèrpret estiguin correctament classificades i que les condicions laborals siguin coherents amb la formació universitària específica que requereix actualment la professió. No podem pretendre garantir serveis de qualitat si les places es cobreixen amb categories que no reconeixen la qualificació necessària o amb condicions que fan poc atractiva la professió. A més, continuem detectant manca de planificació i d’estabilitat en la contractació de professionals. 

A quin repte urgent s'enfronta el sector i quin missatge voleu fer arribar a les institucions de cara al futur immediat?

Per a nosaltres, una de les prioritats és que les administracions deixin de buscar solucions puntuals quan no aconsegueixen cobrir una plaça i apostin per una planificació real dels recursos, amb places suficients, condicions dignes i professionals degudament qualificats. 

En definitiva, una de les nostres principals reivindicacions és que es reconegui que la interpretació de llengua de signes és una professió amb una formació i unes responsabilitats específiques i que aquest reconeixement es traslladi també a les categories, la contractació i les condicions laborals.

De quina manera afecta la manca de recursos o de contractació d'intèrprets al dret d'accés a la informació de la ciutadania?

Quan no hi ha intèrprets disponibles, una persona sorda pot quedar directament exclosa de la informació. I això és especialment greu.

A més, és important entendre que no qualsevol persona que conegui la llengua de signes pot assumir la funció d’intèrpret. La interpretació requereix una formació específica i unes competències professionals concretes. Quan, per cobrir una mancança de recursos, es recorre a persones sense aquesta qualificació, no només es posa en risc la qualitat del servei, sinó també el dret de la persona sorda a rebre i transmetre informació de manera adequada.

Com és la situació laboral actual dels i de les intèrprets de Llengua de Signes Catalana (LSC) i guia-intèrprets a Catalunya? Quins són els principals reptes del col·lectiu?

La situació és complexa. D’una banda, tenim una professió amb formació específica i, actualment, amb formació universitària, però encara ens trobem amb una manca de reconeixement professional coherent amb aquesta realitat. Un dels reptes és precisament aconseguir que les administracions i les empreses reconeguin aquesta qualificació i que es tradueixi en unes condicions laborals adequades.

També preocupa la precarització, la diversitat de condicions segons el servei i la confusió entre la figura de l’intèrpret i altres perfils professionals que tenen funcions diferents. Des d’ACILS defensem que la qualitat del servei i les condicions laborals van plegats: si volem garantir una bona interpretació, necessitem professionals formats, reconeguts i amb unes condicions que permetin exercir la professió amb garanties.

Quin paper juguen eines digitals com SignApp en la promoció de la llengua de signes i la millora de l'accessibilitat?

Signapp va néixer precisament amb la voluntat d’oferir un recurs de consulta de vocabulari específic en LSC, especialment aquell que pot ser menys habitual o que apareix en àmbits professionals concrets. Va néixer per cobrir la necessitat que tenim les intèrprets de trobar signes per als nostres serveis, i de recopilar en una sola eina aquells signes que es fan servir persones sordes i entitats que ens cedeixen, inclús si hi ha més d’un signe per denominar una mateixa realitat, Signapp no és un diccionari, fem un recull dels signes existents.

Per a nosaltres és també important que sigui una eina participativa. Signapp està feta per tothom i per a tothom. Les persones usuàries poden proposar signes i aportar vocabulari, i això permet que l’eina estigui viva i en constant revisió. Però també creiem que les eines digitals són un complement: no substitueixen ni la presència de la llengua de signes ni la necessitat de professionals qualificats per a ensenyar-la.

Com es pot aconseguir que els actes culturals, socials i educatius siguin realment inclusius des del seu disseny i no només amb adaptacions a posteriori?

Cal deixar de pensar en l’accessibilitat com l’últim pas de l’organització d’un acte. Una activitat inclusiva no és aquella a la qual finalment li hem afegit una adaptació, sinó aquella que ja ha estat pensada perquè tothom hi pugui participar.

En tot cas, des d’ACILS no som expertes en inclusió en general i creiem que aquesta pregunta l’haurien de respondre també les persones sordes, com a destinatàries d’aquestes mesures, o professionals i tècnics especialitzats en inclusió. Nosaltres podem aportar la nostra perspectiva específica sobre l’accessibilitat comunicativa i la interpretació en llengua de signes, però entenem que la inclusió és un àmbit molt més ampli.

De quina manera s'ha de reforçar el suport a les persones amb sordceguesa i la figura de la guia-interpretació?

Les persones amb sordceguesa poden tenir necessitats comunicatives i d’accés a la informació molt específiques i diferents, no només una única via d’accés a la informació serveix per a totes les persones sordcegues, i això requereix recursos i professionals especialitzats. La guia-interpretació no és simplement una interpretació amb un suport afegit: implica també facilitar la mobilitat, l’orientació i l’accés a l’entorn, adaptant la intervenció a les necessitats de cada persona. Pensem que Asocidecat us poden respondre a aquesta pregunta, des del propi col·lectiu de persones sordcegues.

Quines mesures urgents haurien d'aplicar les administracions públiques per reconèixer i dignificar la professió i assegurar una cobertura universal?

En primer lloc, cal reconèixer de manera efectiva la qualificació professional de les ILS i GI i adequar les categories professionals i les condicions laborals a la formació que es requereix per exercir aquesta professió. També cal garantir una cobertura suficient de professionals als serveis públics i essencials, amb planificació i recursos estables, i evitar recórrer a perfils que no disposen de la formació específica per assumir funcions d’interpretació.

I, finalment, cal que les administracions incorporin l’accessibilitat comunicativa com una obligació estructural. No hauria de dependre de la voluntat d’un servei concret, de si hi ha pressupost aquell any o de si una persona sap a qui ha de demanar una intèrpret. L’accés a la comunicació ha de ser una garantia.

Quin missatge o crida principal es vol fer des d'ACILS a la societat i a les institucions en aquests moments?

Des d’ACILS volem recordar que l’accessibilitat comunicativa no és un privilegi ni un servei extraordinari. Les persones sordes i sordcegues han de poder accedir a la informació, als serveis i a la participació social en igualtat de condicions. Però això no ha de ser a qualsevol preu, ja que les professionals que oferim els serveis d’interpretació mereixem unes condicions laborals dignes per poder desenvolupar la nostra tasca.

I això requereix voluntat, però també recursos, planificació. Per això demanem a les institucions que facin un pas més: que no esperin que aparegui el problema per buscar una solució, sinó que incorporin l’accessibilitat des del principi i reconeguin les professionals que la fan possible. Des d’ACILS continuarem treballant perquè la nostra professió tingui el reconeixement que correspon.