La setmana passada Barcelona va acollir el Mobile World Congress. Sens dubte el Mobile és un dels grans esdeveniments de la ciutat i també un punt de referència mundial. A la fira es van presentar les últimes novetats en mòbils i tauletes, i també tot allò innovador amb les noves tecnologies. S'hi han fet negocis, conferències i moltes entrevistes. Ningú discuteix de l'èxit del certamen. Segons les dades oficials, més de 85000 persones provinents de 200 països han assistit a festa major dels mòbils.

Tantes persones donen per molt de suc i d'aquí es poden extreure molts estudis etnogràfics. Però no cal ser antropòleg per adonar-se que la presència de la dona al Mobile World Congress era molt escassa i amb unes funcions molt predeterminades: hostessa o periodista, majoritàriament. Si no hi heu anat, feu una cerca mitjançant el Google Images i veureu que a les fotografies només hi surten homes.

Per què passa això? Segons una publicació al blog esTICambtu, el gènere dominant en les matriculacions universitàries de caire tècnic és el masculí. Tot i així, al Mobile no només hi van enginyers, sinó que tal i com hem explicat, també hi va gent a fer negocis i a fer contactes. És possible que un dels problemes que hi ha, és que mai s'ha donat importància als referents femenins en el camp de les noves tecnologies. Aquest any al Mobile, Marck Zuckerberg i Jan Koum van emportar-se les portades dels diaris a la setmana del mòbil.

Però hi han hagut de referents tecnològics femenins en les noves tecnologies? El mateix bloc esTICambtu ens contesta:

• Ada Lovelance (1815-1852): fou la creadora del primer programa informàtic de la història.

• Edith Clarke (1883-1959): va ser la primera dona en graduar-se en enginyeria electrònica al Massachusetts Institute of Technology (MIT). Tot un fet per la seva època.

• Grace Murray Hopper (1906-1992): primera dona programadora en utilitzar el Mark 1, el primer ordinador domèstic de les dècades dels 50 i 60. També tot un fet per la època en que viva.

• Rózsa Péter (1905-1977): una de les fundadores de la teoria de la recursivitat, una teoria molt aplicada en el camp de la informàtica. La gran majoría de cercadors utilitzen la teoría de la recursivitat.

• Evelyn Berezin (1925): inventora de l'ordinador d'oficina i primera persona en desenvolupar un sistema de reserva de vols. També és la mare dels processadors de text.

• Lynn Conway (1938): pionera en el camp de l'arquitectura de computadors i la microelectrònica.

• Frances Allen (1932): primera dona que va rebre el premi Turing, l'equivalent al Nobel d'Informàtica. Sense els seus estudis, els programes informàtics encara serien lents.

• Jude Milhon (1939-2003). Hacker i feminista. Programadora informàtica, defensora dels ciberdrets i creadora del moviment ciberpunk.

Segurament que mai heu sentit a parlar d'aquestes dones, tot i estar utilitzant cada dia alguna eina, programa o pàgina web, existents, en part, gràcies a elles. És possible què un dels aspectes que hagin fallat, és el de no difondre aquest tipus d'informacions. Difícil quan les societats eren, i encara són, patriarcals.

Tot i així les entitats i la societat en general, tenen un paper molt important en trencar aquestes herències culturals que venen de fa temps. Si és fa així, és possible que d'aquí uns anys, al Mobile World Congress hi hagi més presència de dones.

Font d'informació: esTICambtu, Viquipèdia Catalana i Wikipedia.