La generació Z abraça desacomplexadament el 'cringe', el terme que utilitzen les més joves per referir-se a la vergonyeta i l'exposar-se a fer al ridícul. Ho desenvolupa la periodista Begoña Gomez Urzaiz en aquest article del CCCBLAB arran de les paraules de Rosalia: "No s’ha de tenir por del cringe (…). La gent que arriba a aconseguir el que vol, la gent who makes it, fa cringe".

Poques entitats socials s'atreveixen, però, amb aquesta xarxa que, per cert, és la que més creix: ja té un bilió de persones usuàries actives i és a la que hi dediquem més temps mensual, segons l'informe Global Digital 2022 publicat per Hootsuite i We Are Social. Tenen por de fer 'cringe' o de perdre credibilitat, o és una qüestió de falta de recursos?

"És una actitud, és una qüestió d'aprendre una eina nova, de ganes, de qui sortirà. Pots no sortir-hi però, normalment, t'hi has d'exposar", opina Marta Molas, de La Clara Comunicació.

Posar el cos a les pantalles

Al cap i a la fi, el que funciona són els personalismes: "En política, funciona el partit o l'Ada Colau? Els programes funcionen pel programa o perquè t'agrada com ho fa la presentadora? Què tiren més, les marques o els 'influencers'? Es tracta de posar el cos, en paraules de Marina Garcés. Et pots ocultar darrere la teva empresa, però La Clara són les persones".

Un Tiktok per a cadascuna

Elles s'han llançat a fer servir aquesta xarxa perquè creuen que "és una manera de renovar-se i estar al dia". Hi parlen de les formacions que fan, de tendències i de valors com els feminismes, la transformació social i l'Economia Social i Solidària, i ja han pogut copsar que les seves publicacions tenen més visibilitat que en altres xarxes com Twitter.

No són les úniques. Hi ha altres entitats que s'hi han iniciat com La Coordi o Solidança, i n'hi ha que hi tenen un contingut consolidat com Afrocolectiva, un mitjà associatiu que publica contingut antiracista i afrofeminista relacionat amb temes d'actualitat.

I és que "no tot són ballaruques", "hi ha molta divulgació, humor activista, contingut corporatiu... Has de trobar el teu tiktok", afegeix Molas.

A La Clara s'han inspirat en La Diputació de Barcelona, que va rebre el Premi Pilar Casanova de Comunicació Corporativa del Col·legi de Periodistes de Catalunya en la categoria d’Innovació en Comunicació pel seu canal de TikTok.

Fora prejudicis

Des de La Clara Comunicació, animen les entitats a deixar els prejudicis a banda: "Entra a TikTok, mira el que es fa i decideix si t'interessa o no t'interessa. Fugim del prejudici inicial de dir que només és per a joves i que només s'hi fan ximpleries. TikTok és només un format, el relat pot ser bo". I afegeixen que si és cert que "Twitter és el 'pool' de l'odi i TikTok és el 'pool' del divertimento", aquesta xarxa pot oferir a les entitats un contrapunt necessari.