L'autoverificador és una eina creada per Mèdia.cat, l'Observatori Crític de Mitjans impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils, que serveix com a guia per identificar les notícies falses en l'era de la postveritat i de la desinformació.

Comentem les passes a seguir amb Carme Verdoy, editora i coordinadora de Mèdia.cat.

1. Més enllà del titular

"La majoria de mitjans depenen dels anunciants per finançar-se, que paguen segons les audiències, que es comptabilitzen amb els clics". I és per això que hi ha mitjans i periodistes que cerquen el titular pescaclics més atractiu en detriment, a vegades, del rigor. També és a causa de les limitacions de caràcters que fan que quedi informació important fora del focus i que es redactin titulars esbiaixats.

Però el titular no ho és tot. Cal llegir la notícia sencera, tot i que això es contradigui amb l'augment de murs de pagament als mitjans. De vegades, el contingut no es correspon amb el titular, "però l'efecte viral ja està fet", explica Verdoy.

"Hi ha formats que ens permeten identificar pescaclics com els llistats o les frases interrogatives, però que els titulars siguin atractius no els fa dolents", comenta. Sí que hem de posar especial atenció "als titulars alarmistes i als que creen biaixos racistes o masclistes".

2. Quin mitjà ho publica?

Si la notícia és d'un mitjà de comunicació podem donar-li més veracitat, assenyala l'eina. Malgrat aquesta evidència, "també hi ha mitjans que no fan periodisme sinó desinformació viral". És per això que per destriar les informacions falses, cal aplicar "el criteri propi".

3. Quina és la data de la notícia?

Sovint es viralitzen notícies antigues i descontextualitzades. Comprovar la data i el lloc és una forma de contrastar aquella informació. "A vegades t'hi fixes i la notícia és de fa anys", exemplifica.

4. Coneixes l'autora?

Conèixer la persona que ha escrit aquella informació li donarà veracitat a la notícia perquè confiarem en el fet que ha estat contrastada. L'autoverificador proposa cercar el seu nom en un motor de cerca i fer una ullada a altres notícies que hagi escrit. "Si veus que no ha escrit més coses o que ha escrit notícies amb biaixos racistes ja la pots ubicar", concreta.

5. Les fonts o cites són dubtoses?

Cal cercar sempre les fonts. Quan no es diu d'on surt una declaració, una xifra o una informació, dubteu –diu l'eina–, fins i tot si ho fan els mitjans de comunicació. Sovint passa que els mitjans citen altres mitjans que han tret temes propis sense contrastar: "Les presses fan que falti, un cop més, la informació bàsica. Ho has de contrastar com a periodista".

6. L'han publicat altres mitjans?

Si cerqueu aquesta informació i apareix a més mitjans, té més números de ser verídica, ja que vol dir que a més d'una redacció s'ha treballat per contrastar la notícia. Tot i així i a causa de la precarietat del sector i a la immediatesa que requereix l'entorn digital, sovint les periodistes publiquen notícies provinents de les xarxes socials o de les agències de notícies abans de contrastar-les.

En aquest sentit, Verdoy recorda el cas sonat de Manuel Monteagudo, un home que suposadament s’havia despertat d'un coma després de 35 anys. Va sortir a tots els mitjans fins que alguns ho van començar a posar en dubte perquè la història no quadrava. Finalment, Monteagudo va admetre que no era veritat.

7. D'on surten les imatges?

Les imatges són claus per detectar si una notícia és falsa. Podeu pujar-les a images.google.com o a reverse.fotos per saber quin és el seu origen

8. D'on surten els vídeos?

Els vídeos també poden haver estat manipulats. Podeu fer una cerca a youtube del vídeo per si ha estat utilitzat en altres continguts.

"S'utilitzen imatges o vídeos per il·lustrar altres notícies. Per exemple, arran de la guerra a Ucraïna, va sortir un vídeo amb un periodista amb cadàvers al darrere i deien que s'havia filmat a Polònia amb el covid. Resulta que era un informatiu austríac que cobria una protesta climàtica. Era una performance".

9. El lloc i la meteorologia ens donen pistes

Fixeu-vos en la imatge: com va la gent vestida? Quin temps fa? Com és el lloc? D'aquesta manera, sabrem si la informació és actual o si la imatge ha estat manipulada o pertany a algun altre context.

"Sempre que hi ha inundacions circulen vídeos que són d'altres anys i això és molt difícil d'identificar", exemplifica. Hi ha altres casos com el vídeo viral que suposadament mostra membres de Podem intentant evitar la investidura de Mariano Rajoy, que Maldita.es ha identificat com una manifestació que no correspon a la mateixa època a través d'una cerca inversa.

Contrastar a l'hora de llegir

"En un moment en què la veritat està en dubte i hi ha qui creu que la veritat és la seva i que tot és interpretable, hem de tenir clar que fer informacions falses no és fer informació", afirma Verdoy. Les xarxes permeten que tot es viralitzi i que s’amplifiqui. I és per això que "cal ser rigorós i contrastar tant a l’hora d'escriure com a l’hora de llegir per no entrar en aquestes espirals". I és que "compartir abans de fer-ho és també una manera de contribuir a la desinformació".