La Mireia Colina Fatjó té una llarga trajectòria professional vinculada a les tecnologies digitals. Recentment, la Secretaria de Polítiques Digitals de la Generalitat de Catalunya l’ha guardonat a la novena edició dels Premis DonaTIC, un distintiu referent en el reconeixement del paper de les dones en els àmbits tecnològics, així com en la visibilització de referents femenins contemporanis.

Quin ha estat el teu recorregut professional?

Soc llicenciada en Enginyeria de Telecomunicacions a la Universitat Politècnica de Catalunya i fa més de vint anys que estic treballant dins del sector espacial. En concret, al llarg de la meva trajectòria professional, he format part de centres de recerca, de l’Agència Espacial Europea, d’empreses públiques i d’empreses privades. Actualment, formo part del sector del 'New Space' (nova economia de l'espai) i treballo com a responsable comercial per a una empresa emergent que es diu Leaf Space. També, soc fundadora del capítol local de l’entitat Women in Aerospace Barcelona, una associació sense ànim de lucre que busca fomentar i visibilitzar dones referents dins del sector espacial mundial.

El passat mes de novembre, vas rebre el premi DonaTIC Professional. Com ho vas viure?

Va ser una barreja d’emoció i d’incredulitat. La síndrome de la impostora existeix i és real, inclòs amb persones que portem vint anys dins del sector tecnològic. Penso que és important i necessari visibilitzar que aquesta inseguretat és una cosa que tenim intrínseca les dones, que ens han ensenyat a tenir-la i que, per tant, és ben present. Si una noia de vint anys, té por, vull que sàpiga que malauradament és una cosa compartida, també tenim por i vertigen les dones de quaranta anys.

Consideres el premi DonaTIC Professional un reconeixement als teus vint anys de feina?

El Premi DonaTIC jo el vaig viure així, com un reconeixement a mi mateixa, com un premi a mi mateixa i a tot allò que he aconseguit gràcies a lluitar i a tirar endavant. El fet que fos el guardó de la categoria Professional el va fer més especial, ja que designava una persona referent dins del món de les tecnologies digitals i no només dins d’un sector concret, en el meu cas, el sector espacial.

Quines dificultats has trobat al llarg de la teva trajectòria professional?

La bretxa de gènere en el sector tecnològic és real, sobretot quan tens criatures. Tristament, és molt real. Per desgràcia, aquestes desigualtats es normalitzen i per inèrcia no li dones la importància i la rellevància que tenen fins que alguna persona no et fa obrir els ulls i adonar-te que això no hauria de ser la situació habitual. De fet, a mi, l’entitat Women in Aerospace Barcelona m’ha aportat molt en aquest àmbit. A través de l’entitat i de les companyes, he après a identificar que aquestes situacions no són correctes i que cal canviar les coses. Women in Aerospace Barcelona ha estat un retrobament amb mi mateixa, una zona de confort on créixer i evolucionar tant personalment com professionalment. M’ha obert moltes portes en l’àmbit laboral, però sobretot a escala humana.

Què sents quan acompanyes nenes i joves que volen endinsar-se en entorns tecnològics?

És molt enriquidor veure créixer joves, que tenen les mateixes inseguretats que tenies tu mateixa fa relativament poc, i ajudar-les i donar-les aquesta empenta, aquest impuls i aquesta visibilitat.

Jo crec que el primer que hauríem de fer és canviar el missatge. Vaig a actes, a congressos i a esdeveniments que intenten donar visibilitat femenina, però penso que la donen amb un missatge erroni. Opten per fer un panell exclusivament de dones i crec que això és una equivocació. La igualtat va lligada a la integració. Cal que a totes les taules rodones i a tots els debats hi hagi dones, que puguin tenir aquesta visibilitat, que puguin compartir la seva experiència i els seus sabers. Cal que ens convidin per la nostra trajectòria i per la nostra projecció i no pel fet que som dones.

L’enginyeria permet canviar el món i sobretot permet construir un món millor. Deixem enrere la competitivitat, la rivalitat, l’egoisme i l’individualisme i humanitzem el sector tecnològic. Només humanitzant el sector tecnològic, aconseguirem que les noies i les dones s’interessessin per ell.