Violències masclistes digitals: què són, com denunciar-les i com defensar-se

Amb la proliferació de les violències masclistes digitals, s’han anat creant una sèrie de termes per definir aquestes conductes. Alguns són les adaptacions a l’entorn digital de paraules que ja existien, com ara el terme ‘ciberassetjament’, que fa referència a l’agressió reiterada a una persona a través de suports o canals digitals.

Un altre dels termes més comuns és la ‘sextorsió’, que fa referència als casos de xantatge i coacció mitjançant imatges de contingut sexual que s’han compartit a través de les xarxes en un context íntim o privat.

L’entorn digital, a més, comporta també el perill, sovint inconscient, de publicar determinada informació privada que els agressors poden fer servir per vulnerar la nostra intimitat i exercir violència. És el que es coneix com a ’stalking’, terme anglès que fa referència a la situació que crea una persona quan investiga la informació privada d'una persona de forma obsessiva.

Aquests i altres termes estan definits al ‘Glossari de Violències Digitals Masclistes’ de Xarxanet.

Per acabar de contextualitzar la realitat de les violències en línia, només cal veure les dades. L’associació de joves comunicadores Onada Feminista, que enguany ha dedicat la seva campanya del 25N a les ciberviolències, publica algunes dades molt esclaridores sobre aquesta realitat.

Segons dades de l’Observatori Nacional de Tecnologia i Societat (ONTSI), més d’un 25% de les dones d’entre 16 i 25 anys han rebut insinuacions no apropiades a través dels seus perfils personals de xarxes socials.

A més, si traslladem aquesta realitat a les aplicacions de cites, s’observa que gairebé el 60% de les dones s’han sentit pressionades per tenir sexe amb els homes amb qui van quedar a través de la plataforma ‘Tinder’, segons les dades de l’informe de la Federació de Dones Joves 'Apps Sense Violència'.

En cas de patir qualsevol tipus de violència masclista, també digital, és clau denunciar. En aquest sentit, els Mossos d’Esquadra aconsellen denunciar a través dels canals que ofereixen les mateixes plataformes digitals, però fer-ho també "davant les autoritats legals perquè això permet accedir a la justícia, registrar i constatar públicament les diferents formes de violència, l'evolució dels mitjans emprats i aporta coneixements per poder establir estratègies de prevenció i detecció".

A l’hora de denunciar, és important recordar que totes les comissaries tenen un Grup d'Atenció a la Víctima (GAV) format per agents especialitzades en l'àmbit de les violències masclistes. A més, en denunciar qualsevol cas de violència masclista, es té automàticament dret a l’assistència lletrada gratuïta en seu policial.

Des de Mossos, a més, aconsellen, sempre que sigui possible, preservar les proves, ja sigui correus electrònics, missatges a través de xarxes socials o adreces web. Des del cos de policia, a més, ofereixen també diversos serveis d’atenció i informació telemàtica, com ara l’adreça de correu atenciovictimes@gencat.cat o el WhatsApp 601 00 11 22.

"Davant de les violències masclistes, el suport i la cura col·lectiva són imprescindibles", assegurem des del col·lectiu Fembloc, que ha posat en marxa la primera Línia Feminista d’Atenció a les Violències Digitals, en el número de telèfon 643 528 573.

La línia està activa els dilluns, dimarts i dijous entre les deu del matí i les set del vespre i es pot contactar per Whatsapp, Telegram o Signal o través de l’adreça de correu atencio@fembloc.cat.

El col·lectiu Fembloc, a més de posar en marxa la Línia d’Atenció, s’ha aliat amb Dones Tech per publicar el ‘Kit d’Autodefensa Digital Feminista Ràpida’, una guia que, segons expliquen les seves creadores, "és una eina per a totes les persones que busquen protegir-se en línia i garantir la seva seguretat al món digital".

El ‘kit’ recull consells pràctics i eines útils en tres matèries:

• Millorar de la privacitat. Per armar aquest ‘escut’, la guia recomana, entre altres mesures, configurar els permisos d’accés a la càmera de les aplicacions que utilitzem o utilitzar navegadors de programari lliure, com ara Mozilla Firefox.
• ‘Sexting’ segur. El ‘sexting’ és l’enviament d'imatges de contingut sexual amb el consentiment de totes les persones que hi participen. A la guia, Fembloc i Dones Tech expliquen, entre altres coses, com encriptar o pixelar les imatges que es comparteixen.
• Control i vigilància. Per evitar que altres persones puguin ficar-se als nostres perfils o dispositius, la guia recomana tenir contrasenyes diferents a cada compte, servei i dispositiu. A més, el ‘kit’ ens dius que les nostres paraules de pas han de contenir, com a mínim, setze caràcters

Per estar protegides i poder actuar envers les violències, és vital estar informades i tenir a l’abast figures de referència i de confiança. Aquests col·lectius treballen les violències masclistes digitals i en fan divulgació:

• Fembloc: és un projecte sense ànim de lucre que pretén elaborar un marc d’abordatge de les violències en línia. Està format per diverses entitats i expertes, entre les quals es troben l’Associació Cultural de Dones per la Recerca i Acció (ALIA), Dones Tech, Calala, la Fundació Surt i la Universitat de Barcelona.
• Dones Tech: és un col·lectiu que treballa en la intersecció entre el feminisme, la tecnologia i la sobirania digital. Des de 2006 investiga i intervé sobre la relació entre gènere i TIC i per a l’apoderament de les dones i persones LGTBI al món digital.
• F5 – Stop VMO: es tracta d’un moviment sorgit del col·lectiu Dones Tech, amb l’objectiu de fer front a les agressions cibernètiques. Al seu web, a més d’un ‘kit’ d’autodefensa, tenen també un arxiu de violències digitals, que permet, a qui vulgui, ‘cremar’ qualsevol missatge de violències en línia que hagi rebut.
• Digital Fems: és una de les entitats de referència per la seva tasca d’impuls de la presència de dones als entorns tecnològics.