10 còmics sobre conflictes bèl·lics i lluites socials

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
Autor/a: 
Anna Echeverria
Il·lustració de Joe Sacco sobre el conflicte palestí. Font: Joe Sacco
Il·lustració de Joe Sacco sobre el conflicte palestí. Font: Joe Sacco
Els esclaus de Tromelin esperant que els rescatin. Font: Sylvain Savoia
Els esclaus de Tromelin esperant que els rescatin. Font: Sylvain Savoia
La població jueva està representada per ratolins al còmic d'Art Spiegelman 'Maus'. Font: Art Spiegelman
La població jueva està representada per ratolins al còmic d'Art Spiegelman 'Maus'. Font: Art Spiegelman
Il·lustració del còmic d'Augusto Mora 'Grito de victoria'. Font: Augusto Mora
Il·lustració del còmic d'Augusto Mora 'Grito de victoria'. Font: Augusto Mora
Il·lustració del còmic 'Persèpolis' de Marjane Satrapi.  Font: Marjane Satrapi
Il·lustració del còmic 'Persèpolis' de Marjane Satrapi. Font: Marjane Satrapi

10 còmics sobre conflictes bèl·lics i lluites socials

Autor/a: 
Anna Echeverria
Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Resum: 

Aquests còmics ens apropen a la història del món contemporani. A través dels relats de diferents conflictes armats i lluites socials podem entendre, conscienciar-nos i recuperar la nostra memòria històrica per no deixar-la mai en l'oblit.

  • ‘Historias de Bosnia’, de Joe Sacco

El periodista Joe Sacco plasma en les seves vinyetes històries la guerra de Bòsnia des del punt de vista d’aquelles persones que la van patir, la van lluitar, la van protagonitzar o simplement van veure com destruïa tota la seva vida. Relata històries del desenvolupament d’una guerra crua que va esclatar l’any 1992 i va durar fins a finals del 1995 i que va deixar quasi 100.000 víctimes.

  • ‘Persèpolis’, de Marjane Satrapi

La història de Persèpolis és la història de la seva autora, Marjane Satrapi, una dona iraniana nascuda a Teheran l'any 1969, en el si d'una família progressista, però alhora és també un reflex de la revolució iraniana de l'any 1979 que va donar peu al govern del règim fundamentalista islàmic, i de com ho van viure les famílies del país. Una mervallosa obra que també ha estat portada al cinema.

  • ‘El convoy’, de Denis Lapière i Eduard Torrents

Aquest còmic la història de moltes famílies catalanes que van viure les penúries de l’exili, però en concret explica el drama individual d’una d’elles, separada, en el marc d’un dels episodis més negres de la Guerra Civil: el camp de refugiats d’Argelès-sur-Mer. La Retirada va ser un drama ocult. El dels republicans espanyols que van anar a refugiar-se a França el 1939, i que van tenir la pitjor sort de ser a més els primers espanyols deportats a camps de concentració nazis.

  • ‘Maus: Relat d’un supervivent’, d’Art Spiegelman

L’autor, estatunidenc d’origen polonès, plasma en aquest còmic el relat de supervivència del seu pare, que va sobreviure a l’Holocaust com a jueu a la Polònia de la Segona Guerra Mundial, al camp de concentració d’Auschwitz. I ho fa amb dibuixos d’animals antropomòrfics, identificant les persones jueves amb els ratolins, a les alemanyes amb els gats, les poloneses amb els porcs, etc. Amb aquesta obra, Art Spiegelman va guanyar el premi Pulitzer l’any 1992.

  • ‘Grito de victoria’, d’Augusto Mora

Dues històries narrades simultàniament. Dues històries de dos joves mexicans que el 1971 i el 2012, respectivament, van sortir al carrer per unir-se al contingent d’una protesta social que culminaria en tràgics enfrontaments. El còmic ens mostra l’ambient polític de dues èpoques separades per 41 anys de distància en les que sembla que res ha canviat. Un recordatori que la violència, la injustícia i la repressió segueixen formant part de les nostres vides i que per això la protesta ciutadana no ha de deixar de ser una resposta possible i legítima.

  • ‘Palestina. Notas al pie de Gaza’, de Joe Sacco

Un reportatge en profunditat en forma de còmic sobre un crim oblidat en un dels llocs més controvertits del planeta: la Franja de Gaza. Enterrat en els arxius de la història del conflicte palestí es troba un episodi tràgic: el 1956, més de cent palestins van ser assassinats per soldats israelites. Sembla que aquell succés va passar desapercebut a nivell internacional, quedant relegat a una nota al peu de pàgina d’una guerra indefinible.

  • ‘No passaran!’, de Vittorio Giardino

L’autor italià escull el seu personatge més conegut, el detectiu i agent secret Max Fridman, excombatent de les Brigades Internacionals, com a protagonista d’aquesta obra ambientada en plena Guerra Civil. En la història, Max Fridman es veu obligat a tornar a Barcelona a la recerca d'un company d'armes que ha desaparegut. Un periple ple de perills i intrigues que el portarà des dels convulsos carrers de Barcelona fins als horrors del front a la Batalla de l’Ebre.

  • ‘Pies descalzos 1. Una historia de Hiroshima’, Keiji Nakazawa

Aquesta història és la de Gen, un nen de 6 anys supervivent de la bomba atòmica que va arrasar Hiroshima, que no entén per què el seu món s’ha tornat un infern. És el testimoni del patiment d’aquells que com ell ho van perdre quasi tot: la casa, les pertinences, la bellesa, les persones estimades. Tot i això, en una ciutat on sembla que només hi ha desànim, Gen té una cosa el que fa molt especial: l’esperança d’un futur millor.

  • ‘Los esclavos olvidados de Tromelin’, de Sylvain Savoia

El 1761, una nau de la Companyia Francesa de les Índies naufraga en una illa perduda de l’oceà Índic. Vuitanta esclaus sobreviuen. No és fins al novembre de 1776, quinze anys més tard, que arriba un vaixell per rescatar als supervivents: set dones i un bebè de vuit mesos. Aquest còmic retorna la paraula a aquelles persones esclaves oblidades, barrejant-ho amb un diari de campanya d’una expedició arqueològica.

  • ‘Auschwitz’, de Pascal Croci

Inspirat en testimonis de supervivents del camp de concentració d’Auschwitz aquest còmic realista, amb voluntat de fer un exercici de memòria històrica, narra el dia a dia d’aquell recinte d’extermini a través dels records d’una parella de persones grans de Yugoslavia que el mes de març de 1994 van descobrir la barbàrie humana...

Afegeix un comentari nou