Com cada any, l’Escola de Cultura de Pau (ECP) ha radiografiat l’estat del món en termes de conflictivitat i construcció de pau al seu informe ‘Alerta 2023!’. El centre d’investigació per la pau de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) elabora aquesta anàlisi a partir de tres eixos: conflictes armats, tensions i gènere, i pau i seguretat.

L’anuari repassa els fets més rellevants de l’any pel que fa als conflictes armats i escenaris de tensió sociopolítica per oferir una mirada comparativa regional de la situació del món i identificar tendències globals i contextos de risc de cara al futur. Alhora, l’informe també aborda oportunitats per a la construcció de pau i per a la resolució de conflictes.

Amb tot, les conclusions de l’anàlisi de l’ECP fan palès que la conflictivitat i la tensió sociopolítica van augmentar l’any passat, però també s’han obert noves oportunitats de pau en el tauler global. ‘Alerta 2023!’ xifra en trenta-tres els conflictes armats en marxa el 2022, un més respecte a l’any anterior. L’entitat situa la nova confrontació a la regió etíop d’Oròmia, on la violència ha escalat de forma exponencial.

Dels trenta-tres conflictes armats registrats, gairebé la meitat (setze) estan localitzats a l’Àfrica, la regió del món més convulsa amb diferència. L’Àsia, amb nou, i l’Orient Mitjà, amb cinc, també són zones calentes del planeta.

L’estudi resol que la invasió russa d’Ucraïna, un dels dos conflictes actius a Europa (l’altre se situa al sud-est de Turquia), ha dut “a un increment de la tipologia dels conflictes internacionals, malgrat que les conteses entre estats continuen sent minoritàries. Pel que fa a la intensitat dels conflictes, l’informe considera que disset dels trenta-tres són d’alta intensitat, i dotze d’ells tenen lloc a l’Àfrica. A més, gairebé el 70% del total de confrontacions armades al planeta han esclatat a països on existeixen nivells baixos d’igualtat de gènere.

A continuació, dirigim el focus cap a cinc escenaris de risc que assenyala l’informe i que podrien empitjorar i generar una major inestabilitat i violència.

• Sudan i Sudan del Sud

Ambdós estats africans afronten crisis en els seus processos de transició, amb lluites de poder desfermades entre els seus principals líders, dificultats pel que fa a la construcció d’un exèrcit unificat i problemes per articular un procés de devolució del poder a la ciutadania.

La crisi que ha esclatat al Sudan l’abril d’aquest any, que ha resultat en enfrontaments entre l’exèrcit i els paramilitars, posa en risc la fràgil transició al país, pot incrementar la greu crisi humanitària que pateix la població i pot provocar un efecte contagi als països de l’entorn, que viuen en una permanent inestabilitat, especialment el Sudan del Sud.

• República Democràtica del Congo i Ruanda

No deixem el continent africà i parlem de l’escalada de tensió que ha experimentat la relació entre la República Democràtica del Congo (RDC) i Ruanda, arran dels enfrontaments –de moment, de caràcter esporàdic– que han tingut lloc entre cossos de seguretat a la zona fronterera entre els dos països.

Una de les causes d’aquestes desavinences han estat les acusacions de suport militar i logístic per part de Ruanda cap al grup armat M23 a la província congolesa de Kivu Nord, a l’est del país.

Malgrat que s’han posat en marxa iniciatives diplomàtiques per rebaixar la tensió, totes elles han fracassat. En aquest sentit, l’informe expressa que per promoure la resolució de la contesa “és imprescindible una anàlisi més profunda per comprendre les dinàmiques locals, regionals i internacionals que es troben en la gènesi d’aquest conflicte”.

• La península coreana

La tensió política i militar en aquesta zona de l’Àsia ha augmentat considerablement des del 2022, després d’un període en què es va fomentar un diàleg i un apropament entre Corea del Nord i Corea del Sud.

Aquest repunt de la tibantor entre les dues corees s’ha traduït en un increment de les activitats militars, episodis bèl·lics a la frontera terrestre i marítima, així com un increment del llançament de míssils per part del règim de Pyongyang.

La represa del programa nuclear i la fabricació de nou armament de Corea del Nord, de retruc, ha incrementat la tensió entre el país liderat per Kim Jong-un i el Japó, alhora que ha donat lloc a un reforç de la cooperació en matèria nuclear entre els Estats Units (EUA) i Corea del Sud.

• Moldàvia

El país ha vist com s’han disparat les tensions multidimensionals i entrecreuades arran de la influència que ha comportat la invasió russa a Ucraïna, que ha convulsionat tota la zona de l’est del continent europeu.

Aquesta revifada de la tensió, segons l’anuari de l’ECP, s’ha reflectit en més incertesa, en denúncies de plans per perpetrar cops d’estat encoberts, un risc de més polarització amb expressió territorial i un aprofundiment de la crisi socioeconòmica que pateix el país de l’Europa Oriental.

D’aquesta manera, Moldàvia albira a curt i mitjà termini un risc d’augment i cronificació de tensions entrecreuades, que reclamen un enfortiment del suport internacional en àmbits que ajudin a prevenir l’extensió del conflicte que impacta a Ucraïna, que contribueixin a la cohesió i a la consolidació de la democràcia i de la seguretat humana.

• Iran i Afganistan

No es pot parlar d’aquests dos països de l’Àsia sense advertir sobre l’agreujament de les polítiques discriminatòries contra les dones, però tampoc sense mencionar les protestes i la resistència, protagonitzada per les mateixes dones, que ha motivat aquesta persecució sistemàtica per part dels règims fonamentalistes dels aiatol·làs i els talibans, de l’Iran i l’Afganistan respectivament.

Aquest intent de controlar la vida i els cossos de les dones, que no es pot qualificar d’una altra manera que d’una discriminació extrema, sistemàtica i estructural, ha articulat una proposta de reconeixement de la situació com un crim d’Apartheid de gènere. De fet, tot plegat ha situat els dos països al focus mediàtic durant aquest darrer any, en bona part per la coratjosa reacció de les dones.

No obstant això, ‘Alerta 2023!’ subratlla que és probable que aquestes discriminacions persisteixin, malgrat la reacció internacional, més sorollosa que efectiva, tot sigui dit. Així, l’anuari avisa del risc que “la situació de les dones empitjori i es peperpetuï, que l’atenció mediàtica vagi a la baixa i que alguns agents de la comunitat internacional optin per una aproximació utilitarista de la defensa dels drets de les dones, que els impulsi o ignori en funció d’interessos conjunturals”.