Entre l'agost de 2014 i el març de 2015, Amnistia Internacional AI va recollir el testimoni de 70 persones que van creuar el mediterrani passant per Líbia. Ara, ho han publicat en un document anomenat: “Líbia is full of cruelty: stories of abduction, sexual violence and abuse from migrants and refugees”.

Líbia ha estat durant anys, un país de pas i de destí pels refugiats i migrants de l'Àfrica subsahariana i del pròxim Orient. Són persones que marxen de la pobresa, fugen dels conflictes o de les persecucions i arriben a Líbia on se'ls explota i se'ls força a treballar sense pagar. Pateixen abusos, robatoris i tortures i, es veuen forçats, en la majora dels casos, a fugir a Europa.

Els migrants de religions minoritàries, i en especial els migrants i refugiats cristians són els que tenen més risc de patir abusos, tortures i altres mals tractes per part de grups armats que segueixen la seva pròpia interpretació de la llei islàmica.

Tot i els continuats conflictes armats entre les diverses coalicions i l'establiment de dues línies de govern paral·leles en cerca de poder, les detencions sistemàtiques a estrangers va en augment. Les rutes que van des de l'Oest i des de l'Est cap a les costes Líbies estan plenes de contrabandistes que torturen, abusen i fins i tot segresten els migrants per forçar-los a trucar a les seves famílies perquè paguin un rescat.

A mesura que augmenta la violència a Líbia, els països veïns, Algèria, Tunísia i Egipte han segellat les seves fronteres i han imposat més complicacions d'entrada per por al contagi del conflicte.

Des de la cimera especial celebrada a Brussel·les el mes passat, el Consell Europeu ha mostrat la intenció d'intensificar els recursos per a les operacions de cerca i rescat al Mediterrani on durant, només aquest any, ja hi han mort 1700 persones.

Philip Luther, director del programa Regional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica d'AI ha declarat que «acollim amb satisfacció el compromís assumit pels líders de la UE de destinar més recursos a les tasques de cerca i rescat, però així i tot, la gent seguirà morint ofegada en el Mediterrani tret que es facilitin sense demora embarcacions de rescat, les enviïn als llocs on més es necessiten, és a dir, a aquells on es registren més peticions de socors i, romanguin disponibles mentre segueixi havent-hi tants refugiats i migrants que abandonen Líbia».