Un grup d'activistes croates i eslovens es van reunir el passat 10 de gener del 2016 a la frontera dels seus països per tallar les tanques de filferro que els seus Governs han erigit per controlar l'arribada de refugiats. No és la primera vegada que els activistes reivindiquen el seu desacord amb les polítiques de Croàcia i Eslovènia amb una acció similar.

El passat 31 de desembre, els protestants també es van reunir per expressar la seva disconformitat i ho van fer amb dues accions: decorant la tanca amb ornaments de Nadal i jugant a voleibol per sobre del filferro. Matija Krečič, un compositor eslovè, també va fer concert a la tanca de la regió de Bela Krajina amb tres violins i un violoncel.

Molts dels activistes són sensibles al moviment Front dels Treballadors, una iniciativa política a Croàcia que ha reunit a diferents sectors de la societat civil que responen a les problemàtiques socials del país. També van comptar amb l'ajuda d'activistes eslovens que s'hi van voler sumar, la majoria provinent de la capital Ljubljana. En aquest sentit, un dels activistes va preguntar que ''si avui considerem normal tenir un mur de filferro a les fronteres, què considerarem normal demà''.

Les accions de protesta es van dur a terme durant la nit amb l'ajuda d'un cotxe on es va guardar el cable i material com guants per prevenir davant de possibles ferides. Els activistes, davant l'evidència que el cable podia ser perillós, no van voler deixar cap escull dels més de 30 metres que van tallar amb unes tenalles. Eslovènia de moment ha construït 140km de cable.

La idea principal és reutilitzar aquest material i animen a la ciutadania a fer el mateix. Amb el manifest ''Croates-Germans durant el Dia, Lladres durant la Nit'', els manifestants van queixar-se davant del fet que el cable ha estat pagat dels impostos de la ciutadania eslovena i, segons va exclamar un activista anònim a Facebook, ''les fronteres divideixen a les persones, maten als animals i ens fan anar a les èpoques més fosques de la història d'Europa''.

Aquestes accions deixen veure que la ciutadania s'ha començat a organitzar als països de l'Europa Central. La Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat (CCAR) ha simpatitzat amb l'acció ja que, com afirmen, "estem en contra de tot tipus de pues que vagin en contra dels drets humans". La portaveu de la CCAR, Pascale Coissard, ha volgut afegir que "nosaltres també tenim la nostra pròpia tanca a Ceuta i Melilla'' i per tant incideix en què el problema de les tanques "no és només un problema d'altres països, sinó també un problema que el tenim aquí".