El Líban és el país del món que aplega una major concentració de persones refugiades per càpita del món. Es calcula que una de cada quatre persones que viu al país, d’una població total que ronda els 5,5 milions, és refugiada. Entre aquestes, al voltant d’un milió i mig són persones procedents de Síria que van arribar al Líban fugint de la guerra que dessagna el seu país des del 2011.

Segons l’informe titulat ‘Avaluació de Vulnerabilitat de Persones Sirianes Refugiades al Líban’ (VASyR, per les sigles en anglès), elaborat braç a braç per l’ACNUR, el Programa Mundial d’Aliments i l’Unicef el 2021, nou de cada deu famílies sirianes refugiades al Líban viuen en una situació de pobresa extrema. L’escenari per a la població siriana s’ha deteriorat dramàticament des del 2019, des que la crisi econòmica i política que pateix el Líban ha empitjorat a passos de gegant.

Enmig d’aquest context tan feixuc, el 60% de la població siriana refugiada al Líban malviu en allotjaments perillosos, deficients i en condicions d’amuntegament, exposa l’informe VASyR. Bona part d’aquestes persones es concentren en assentaments informals, com el que rep el nom d’Ibrahim Taleb, situat a la Vall de la Bekaa, a l’est del país.

En aquest assentament hi desenvolupa un projecte des del 2017 l’ONG Al Karia. Allà, l’entitat catalana hi ha bastit l’espai educatiu Solidaritat i Cooperació, on es treballa per oferir una educació de qualitat als infants sirians d’entre tres i set anys que viuen a l’assentament. “Sense aquest espai, aquests infants no anirien a cap escola”, expressa a Xarxanet la Núria Pedrós, responsable del projecte per part d’Al Karia.

Des que va començar a caminar, el projecte ha crescut i ha permès a cada cop més infants aprendre i gaudir d’una educació de qualitat en un entorn segur i acollidor. No obstant això, i en bona part per la complicada situació que travessa el Líban, les dificultats a l’hora d’aconseguir finançament per sostenir el projecte són cada cop més grans.

“La devaluació de la moneda que està provocant la crisi econòmica al Líban ho està encarint tot, i el cert és que mantenir el projecte és cada dia més complicat, però estem fent tot el possible perquè no se’n vagi tot en orris”, explica Pedrós. Davant d’això, Al Karia té en marxa una campanya de micromecenatge amb l’objectiu d’aplegar fons per persistir amb la feina feta i poder continuar oferint una educació a aquests infants.

Persones refugiades en condicions cada cop més difícils al Líban

L’assentament Ibrahim Taleb és només un dels molts espais informals que alberguen persones refugiades al Líban. La situació de les persones que han arribat al país fugint de la guerra, la pobresa o la persecució, entre altres, és cada cop més crítica. Amb un territori de poc més de 10.500 quilòmetres quadrats –que equival aproximadament a una tercera part del territori català–, prop del 25% de la població del Líban són persones refugiades.

No obstant això, el país, que actualment viu una de les pitjors crisis econòmiques de la seva història, no és signant de la Convenció de Ginebra del 1951 sobre l'Estatut dels Refugiats, un marc jurídic de referència a escala internacional que defineix els drets de les persones refugiades i les obligacions dels Estats per a la seva protecció.

Sense aquest marc de protecció, s’han estès al llarg del Líban milers d’assentaments temporals on sobreviuen com poden milions de persones refugiades, la majoria procedents de Síria. Malgrat que suposadament són espais de caràcter temporal, amb el que això implica en el sentit que, en principi, legalment no poden disposar de certes infraestructures, el cert és que hi ha persones que viuen en aquests assentaments des de fa molts anys.

Un espai educatiu que va començar a caminar el 2017

A hores d’ara, l’assentament informal Ibrahim Taleb, a la Vall de la Bekaa, acull entre quaranta i quaranta-cinc famílies. Amb una mitjana de set persones per família, la població que hi viu ronda les tres-centes persones. “És moltíssima gent si tenim en compte la mena d’espai que és i les condicions que hi ha”, diu la Núria Pedrós.

La Núria va visitar l’assentament per primer cop en el marc d’una investigació que estava duent a terme per aprofundir i entendre millor les diferències entre els camps de persones refugiades formals i informals. Anys després, va conèixer el Xavier Barreda, president de l’ONG Al Karia, i van decidir unir esforços per tirar endavant un projecte per a persones refugiades al Líban.

La proposta de la Núria va consistir a fer una escola a l’assentament informal Ibrahim Taleb, que ja coneixia, per als infants refugiats que hi viuen. Així és com va sorgir, el 2017, l’espai educatiu Solidaritat i Cooperació que l’entitat catalana té en marxa en aquest enclavament de la Vall de la Bekaa. L’espai no té oficialment la denominació d’escola perquè, tot i que des d’Al Karia ho han intentat, no han pogut aconseguir el reconeixement oficial de l’Estat libanès per les reticències del país cap a tot allò que té a veure amb les persones refugiades de Síria.

Inicialment, l’espai oferia educació a infants d’entre quatre i dotze anys, però la franja d’edat s’ha anat reduint i ara acull estudiants d’entre tres i set anys. “Ho hem fet així perquè, per una banda, a partir de certa edat els infants faltaven mig curs per anar a treballar al camp; i per l’altra, un projecte de cooperació de Corea del Sud va fer una escola per a infants a partir de set anys relativament a prop de l’assentament”, detalla Pedrós.

Un futur millor per als infants refugiats sirians

Avui, a l’espai educatiu hi acudeixen una seixantena d’infants sirians de l’assentament, separats en dos grups en funció de l’edat. Es fan unes sis hores de classe diàries –tres per cada grup– i se segueix el currículum escolar libanès. El professorat el formen dues persones del mateix assentament, que Al Karia té contractades, juntament amb una altra persona que fa diverses funcions com obrir i tancar l’escola, fer tasques de manteniment, comunicar-se amb les famílies i exercir d’enllaç amb l’entitat, entre altres.

“Bàsicament, les assignatures que fem són anglès, àrab, matemàtiques, ciències naturals i art”, concreta la responsable del projecte, qui afegeix que cada any, a l’estiu, membres d’Al Karia porten a l’assentament tota mena de material pedagògic que augmenten el rang d’opcions dels infants per treballar les diferents assignatures i es planifica una tasca d’avaluació i de millora conjunta amb el professorat.

Igualment, també s’ha dut a terme algun projecte d’intercanvi cultural amb una escola de Santa Perpètua de Mogoda i sempre es plantegen iniciatives per enriquir l’experiència educativa dels infants.

D'ençà que va començar el projecte, la valoració de tot el que s’ha fet a l’espai educatiu és molt positiva. “Cada any hem millorat moltíssim la manera en què el professorat treballa amb les alumnes i el cert és que l’escola ha avançat molt”, afirma Pedrós. Per als infants, els beneficis també són evidents: “Les seves famílies estan molt contentes i ens han comentat que a casa els infants estan molt més tranquils, també el fet que tinguin deures i coses a fer també ha estat molt positiu… o sigui que la satisfacció és molt gran per part de tothom”, suma.

Perquè tot això segueixi el seu curs, i els infants refugiats sirians de l’assentament Ibrahim Taleb continuïn gaudint d’una educació de qualitat, Al Karia demana suport a la ciutadania per sostenir un projecte que val molt la pena. Qui vulgui, pot fer-ho a través d’aquesta campanya de micromecenatge oberta a la plataforma migranodearena.org. “Amb la teva ajuda, podem brindar als infants l'oportunitat de créixer i desenvolupar-se plenament. Cada aportació compta!”, expressen des de l’entitat.