Àlex Egea: “La Frontissa busca crear espais de trobada i fer xarxa per potenciar els projectes col·lectius”

En resposta a les limitacions d’un model que massa sovint és incapaç de respondre a les necessitats reals de les persones i del planeta, des de Montcada i Reixac s’ha articulat la Comunalitat de La Frontissa, una iniciativa que proposa una alternativa des de l’Economia Social i Solidària per posar les persones i el benestar comunitari al centre. 

Treballada braç a braç per quatre entitats del municipi vallesà, la Frontissa vol ser motor de transformació social i econòmica a través de projectes i iniciatives pensades per enfortir el teixit social i comunitari, millorar la qualitat de vida de les persones, crear llocs de treball dignes i promoure un model econòmic més just. Avui en parlem amb el seu coordinador,  l’Àlex Egea. 

Parlem de l’equip de la Frontissa.

És una iniciativa que sorgeix de la confluència de quatre entitats de Montcada i Reixac. La Perifèrica, que és una cooperativa de treball que incideix principalment en l’àmbit educatiu i social; la Fundació ADIMIR, que treballa amb infants amb dificultats, amb Trastorn de l'Espectre Autista (TEA) principalment, i les seves famílies amb una mirada comunitària; l'Agrupació de Veïns i Veïnes de Can Sant Joan; i Catalonia Team BMX, una entitat que es dedica principalment a la bicicleta i que tenia aquesta voluntat d’enfocar-se cap a qüestions més socials i comunitàries, a través de la promoció de la bici i de la mobilitat sostenible.

Amb quin objectiu vau convergir en la Frontissa?

Vam plantejar organitzar una comunalitat a Montcada i Reixac, un territori que té unes necessitats socials i econòmiques importants. Volem ser motor de canvi a través d’accions dirigides, entre altres, a potenciar l’Economia Social i Solidària (ESS), treballant des de la nostra expertesa en el vessant socioeducatiu. 

En què us heu centrat en aquest primer any de la comunalitat?

A l’inici, vam dur a terme una tasca molt enfocada a treballar la cohesió social i la convivència, així com la cura de les persones. Després, ens hem dedicat a potenciar el vessant més econòmic a través de l’ESS, amb iniciatives i activitats que sorgeixin de la mateixa població de Montcada i de les seves necessitats econòmiques i laborals.

Com heu organitzat aquesta feina?

La nostra estratègia es basa en els principis de l’economia social i s’organitza a través de quatre grans eixos principals. El primer està vinculat al treball mediambiental, tenint molt en compte que tenim al costat el Rec Comtal, gestionat per l’AV Can Sant Joan, que amb projectes com ‘El Rec es mou’ s’està visibilitzant com un valor i un bé públic per a la ciutadania, així com un eix vertebrador de la comunalitat. 

Les cures també tenen un paper central a la Frontissa.

Justament, el segon eix té a veure amb les cures comunitàries. Pensant, sobretot, en les persones cuidadores, que molt sovint són dones amb persones a càrrec, i moltes d’elles, migrades, fruit de la diversitat que hi ha a Montcada. Treballem per donar resposta de la millor manera a les seves necessitats econòmiques i d’inserció laboral, tenint en compte la situació que tenen. 

Els esports i la mobilitat sostenible també són una línia estratègica.

Montcada sempre ha estat una població molt vinculada al ciclisme i a la bicicleta i ho volem aprofitar, i més tenint una entitat que s’enfoca cap aquí i vol apropar l’esport i la bicicleta a tots els infants de la ciutat. 

El quart eix són les cultures comunitàries. 

En aquest àmbit, la idea és posar en valor les lluites i iniciatives veïnals que tenim, i també el ric teixit cultural a través de disciplines com el circ social o els titellaires, que és una línia que hem començat a explorar recentment. Per tant, volem reivindicar l’accés a la cultura de totes les persones i un model econòmic en l’àmbit cultural que posi les persones al centre. 

“Volem potenciar i ampliar la xarxa d'entitats que treballen des de l'Economia Social i Solidària".

Com es va gestar aquesta convergència d’entitats tan diverses en un mateix projecte?

La voluntat ha estat posar en comú els coneixements en la seva parcel·la de cadascuna de les entitats en una mateixa comunalitat. Aquesta agrupació ens ha donat l’oportunitat, per una banda, d’identificar projectes que ja existien i que anaven en la línia de l’ESS per potenciar-los i fer-los sostenibles en el temps. Per l’altra, la comunalitat ens ha permès construir projectes nous i donar embranzida a entitats que ja estan treballant en aquesta línia, i altres que volen fer-ho, però necessiten suport. 

Sempre amb l’economia social com a rerefons de la vostra actuació.

Al cap i a la fi, el leitmotiv de la Frontissa és ampliar la xarxa d’entitats que treballen des de l’ESS. De fet, moltes que ja ho estan fent no ho saben, perquè aquest concepte encara no és prou conegut. Per això també ens dediquem a fer pedagogia en aquest sentit, per explicar què és l’ESS i quines potencialitats té.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Comunalitat La Frontissa de Montcada i Reixac (@comunalitatmontcada)

Vau tenir clar des de l’inici quins havien de ser els primers passos de la comunalitat?  

Durant les primeres reunions entre les quatre entitats activadores vam centrar-nos a fer un primer diagnòstic de les possibles necessitats que volíem cobrir i les línies estratègiques que calia impulsar. En aquest procés vam parlar amb moltes entitats, ciutadania i institucions per recollir idees, albirar projectes, pensar qui els podia fer i com els podríem tirar endavant. 

Quin paper pot jugar l’ESS com a alternativa al model econòmic tradicional en un context local com Montcada i Reixac?

La resposta és complexa. El municipi té unes característiques socioeconòmiques de necessitats extremes i els indicadors de vulnerabilitat són alts. Així, a nivell econòmic cal cobrir necessitats bàsiques i primàries. Per tant, cerquem que aquest enfocament d’anar cap a l’ESS doni resposta a aquestes necessitats primàries. 

No és una tasca senzilla.

Busquem potenciar i crear iniciatives que sorgeixin de les mateixes activitats econòmiques que potser la gent ja està fent i que les ajudin a posar-se en contacte entre elles, crear xarxa i sostenir-se. Volem inculcar la idea que tot serà més fàcil si es fa en comú, creant aquests espais de trobada i fent xarxa per potenciar els projectes col·lectius. Es tracta de construir alternatives reals des de l’experiència i la iniciativa pròpia de les persones. I més que crear grans estructures, treballar des del concret, des de la necessitat real de la ciutadania, i per això cal començar fomentant la cohesió social i la convivència.  

Parlem de projectes concrets que defineixin la tasca de la Frontissa. 

En podria citar molts, però en nomenaré tres: ‘Entreveïnes’; ‘Mediant Històries’ i ‘Cultura i Barri’. Són tres iniciatives que tenen en comú que totes creen espais de trobada entre ciutadans i ciutadanes. Aleshores, a partir de la dinamització d’aquests espais sorgeixen iniciatives i línies de treball comunes. 

Per exemple?

Aquests espais de trobada estan formats majoritàriament per dones. ‘Mediant Històries’, per exemple, és un espai pensat per a mares que tenen fills amb TEA o graus de dependència alts. El que hem fet és ajuntar aquest espai amb el del projecte ‘Entreveïnes’ perquè les dones que hi participen comparteixin les seves necessitats i potencialitats econòmiques, i que posin en comú idees. 

D’aquesta confluència n’ha sorgit una comissió de dones emprenedores per crear projectes en la línia de l’ESS. Nosaltres les acompanyem en aquest procés. Són dones que volen i poden treballar, però necessiten una organització del treball molt més flexible de la que els pot oferir el mercat actual. 

En aquest primer any, la resposta de la ciutadania al projecte ha estat bona?

Nosaltres estem molt contentes de la participació de les veïnes, la gent ha respost molt bé, té ganes de participar, ens anima a fer més coses i ens proposa idees. Per tant, això vol dir que veu sentit a allò que estem fent i una llum de cara al futur. 

En conseqüència, el balanç és bo.

Sí, l’avaluació és molt positiva, per la recepció del projecte, l'opinió de les persones que han participat en les activitats, les persones formadores i dinamitzadores… Un altre indicador potent que creiem que ens avala és que en aquest any ja hem aconseguit fer tretze insercions laborals, que no està gens malament i és una de les principals finalitats de la comunalitat, així com un indicador que cal respondre en el marc de la subvenció que rebem. 

Què teniu al cap més a llarg termini?

El nostre gran objectiu és que tota la xarxa de relacions que hem teixit i les possibles estructures que construïm en aquests dos anys, si s’acaba la comunalitat el 2026, perdurin i es quedin al territori. És a dir, que la comunalitat no sigui imprescindible perquè ja s’hagi bastit una estructura d’ESS que el territori pugui aprofitar per créixer en aquest sentit.