En un moment en el qual el món afronta diversos reptes, com ara la crisi mediambiental que no deixa d'agreujar-se, la inflació que ofega els col·lectius més vulnerabilitzats, l'auge de l'extrema dreta, els nombrosos règims pràcticament dictatorials establerts arreu o els conflictes bèl·lics actius actualment, la informació esdevé clau. La llibertat de premsa i d'expressió, tant dels mitjans de comunicació, com de les mateixes periodistes, són eines absolutament necessàries per al veritable compliment dels drets humans.

Enguany se celebra el trenta aniversari del Dia Internacional de la Llibertat de Premsa, una efemèride que té lloc cada 3 de maig amb l'objectiu d'incidir en la importància i la consecució d'una premsa lliure i la llibertat d'expressió arreu del món. Es tracta d'un dret que avui dia encara està molt amenaçat, especialment, en zones de guerra on periodistes que cobreixen els conflictes veuen vulnerats els seus drets sistemàticament, però també en països amb importants mancances democràtiques.

Entitats com Reporters Sense Fronteres duen a terme una tasca necessària per assegurar la integritat de les professionals de la informació que treballen sobre el terreny, així com unes condicions laborals que els permetin dur a terme un bon periodisme. Any rere any, l'entitat publica una classificació per països segons la llibertat de premsa que gaudeixen les periodistes. Parlem sobre aquesta qüestió amb el president de l'entitat a l'Estat espanyol, Alfonso Bauluz, periodista de llarga trajectòria i experiència com a corresponsal de guerra:

En un moment com l'actual, la missió de Reporters Sense Fronteres és essencial. Quines línies de treball dueu a terme?

La nostra tasca és defensar la llibertat d'informació i ajudar els periodistes a desenvolupar la seva feina, especialment quan les circumstàncies són més difícils. Denunciem els atacs dirigits contra la premsa i els periodistes, sensibilitzem i conscienciem sobre la importància de la tasca dels professionals, i lluitem per evitar els atacs que pateixen. I, per descomptat, tenim com a objectiu acabar amb la impunitat d'atacs a la vida, segrests, etcètera. Malauradament, el catàleg d'atacs a mitjans i periodistes és molt gran.

Des de Reporters Sense Fronteres també duem a terme accions concretes, com poden ser programes d'acolliment, com el que es desenvolupa a Madrid, o la formació de periodistes, a Alemanya, en seguretat digital, o actuar en situacions d'emergència i expatriacions de periodistes, com les que es van dur a terme a l'Afganistan. També tractem d'influir perquè en el pla legislatiu no es perjudiqui els periodistes o afavoreixi un ecosistema adient per a la seva tasca, per exemple, amb la Llei Europea de Llibertat de Premsa.

Un reglament necessari en un moment com l'actual, amb molts atacs a mitjans i periodistes, així com un augment de la desinformació.

En aquest sentit, des de l'organització estem promovent un sistema de certificació digital de qualitat dels mitjans, de manera que contribueixi a lluitar contra la desinformació, la confusió que existeix sobre la informació periodística i la informació que no té caràcter periodístic, fiabilitat de la qual és molt dubtosa.

És la desinformació un dels grans reptes al qual ens enfrontem?

La desinformació existeix des que el món és món i des que l'home fa la guerra. No és nou. L'únic aspecte que varia és que, amb l'arribada de la digitalització, hi ha un creixement exponencial de la desinformació, així com la rapidesa amb la qual es difon. Però no tinguis cap mena de dubte que tots els governs i tots els exèrcits han practicat la desinformació des de sempre.

La informació que circula per les xarxes socials, i que no està contrastada, és dubtosa. Aquesta informació dubtosa pot ser deliberadament circulada. I unes vegades per ignorància, altres vegades amb premeditació i traïdoria, doncs es distribueix informació errònia, inexacta i falsa. L'única manera de combatre això és amb educació, aprenentatge, i per descomptat, amb una mirada crítica.

"Tots els governs i tots els exèrcits han practicat la desinformació des de sempre".

Quins són els punts calents de la llibertat de premsa al món?

Crec que continuen sent els mateixos que els que hem anat classificant sempre com a depredadors de la llibertat de premsa. En la classificació que fem, pot ascendir Aleksandr Lukashenko, president de Bielorússia, que té el deshonrós honor de ser el major empresonador de dones periodistes. Però excepte petites novetats com aquesta, el que en els darrers anys ha ocorregut a Corea del Nord, la Xina, a Birmània o a Turquia, que continua sent una immensa presó de periodistes, doncs desgraciadament continua succeint. El focus es manté en els mateixos llocs.

És veritat que cada vegada, i això és el que cal subratllar, la influència dels països occidentals disminueix respecte a la llibertat de premsa en aquests països, alguns dels quals són proveïdors de gran importància de petroli cru o on també es blanquegen molts guanys d'economies desenvolupades. Probablement, això és el que caldria treballar moltíssim més.

Si donem un cop d'ull al mapa de la llibertat de premsa, veiem mancances sobretot a Orient Mitjà i Àsia. Hi ha una relació entre la poca llibertat de premsa i la vulneració de drets humans?

La llibertat de pensar, d'expressar opinions, forma part dels drets essencials d'una persona. I òbviament el primer que fan els sistemes dictatorials és retallar aquestes llibertats. El primer que silencien els dictadors són als periodistes, perquè ningú assenyali els seus errors ni denunciï els seus atropellaments. Malauradament, és el de sempre. I després estan els propagandistes, que adulen els dictadors. Per descomptat, això no ho considerem periodisme, és pura propaganda. No hi ha ètica periodística.

Nosaltres defensem un periodisme professional i amb ètica periodística. I qualsevol altra cosa serà publicitat, propaganda o el que sigui. Tot menys periodisme. Què ocorre? Que el periodisme cal fer-lo sobre el terreny, i per això cal que organitzacions com Reporters Sense Fronteres ajudin als periodistes que el fan i que travessen dificultats i atacs, físics o en l'àmbit cibernètic.

Quant a Espanya dèieu en l'últim informe que hi havia una millora del clima informatiu, millora de la seguretat dels periodistes i avanços legislatius. Però que, al contrari, hi havia una polarització mediàtica i una deterioració econòmica del sector.

En el cas espanyol la llibertat de premsa es veu afectada, sobretot, per la situació econòmica i la dificultat d'emprendre projectes informatius independents i sostenibles. I per descomptat, la precarietat laboral i l'escassetat de les retribucions. Vam fer un estudi, concretament, sobre el cas de la cobertura d'Ucraïna i els resultats eren molt descoratjadors en termes de precarietat i vulnerabilitat dels periodistes. I això, desgraciadament, no ha canviat.

Ara mateix, la indústria mediàtica està completament desarborada a conseqüència del duopoli digital que s'emporta el 80% dels ingressos publicitaris. Això significa que els mitjans de comunicació han deixat de tenir un ingrés ordinari, com era la publicitat, amb el qual finançar la seva activitat. Les vendes d'exemplars impresos han caigut espectacularment, mentre que les subscripcions digitals encara no són suficients. I això compromet la llibertat de premsa: mitjans febles, periodistes precaris. És una combinació penosa.

Recentment, s'ha complert un any des que vas iniciar la presidència en Reporters Sense Fronteres. Com valores aquest temps?

Han estat anys molt complicats. La pandèmia va impedir que tinguéssim una activitat normalitzada, una greu situació que se sumava a la crisi econòmica de 2008 que durant molts anys ha resultat molt traumàtica per a una part molt important de la població. Ara tenim una situació de guerra prolongada a Europa que a nosaltres ens ha exigit concentrar molts esforços, aportar molta ajuda i mobilitzar els mitjans, més o menys els que teníem, per donar suport als periodistes que estaven al terreny fent aquesta cobertura.

Per sort, no hem de lamentar cap situació dramàtica a Ucraïna. Sí que hem tingut algun episodi, a partir del qual temem que Ucraïna endureixi les vies d'accés al país. Al mateix temps, veiem que Rússia continua amb la persecució de periodistes, com podem veure amb el recent empresonament del corresponsal del Wall Street Journal, Evan Gershkovich. En definitiva, molta feina i molta preocupació. La guerra, la delinqüència organitzada i la corrupció política són els enemics més clars del periodisme i els periodistes.

"La guerra, la delinqüència organitzada i la corrupció política són els enemics més clars del periodisme i els periodistes".

Un cas paradigmàtic del conflicte a Ucraïna és el de Pablo González, que fa més d'un any que està en la presó sense cap delicte imputat oficialment. Com heu viscut la seva situació?

Nosaltres ja estàvem al corrent de què estava ocorrent quan el van fer abandonar el país. I quan va tornar, i va ser detingut a Ucraïna per la policia, ens en vam assabentar immediatament perquè es trobava amb companys. Reclamem una cosa bàsica com és l'assistència jurídica que l'estat polonès no li va facilitar durant la seva primera compareixença judicial, i això és una irregularitat. Després ens vam centrar també en el fet que tingués accés a un advocat polonès, atès que era el que exigien les autoritats locals.

I sobre la situació processal en la qual es troba, atès que no s'han donat a conèixer les proves de les quals se l'acusa, nosaltres el que demanem és que se celebri el judici i que es demostrin les acusacions que ha abocat sobre Pablo González. Per descomptat, si no tenen intenció de celebrar un judici, que el posin en llibertat provisional.

Segons sembla, està en unes condicions especialment dures.

Sí, nosaltres hem denunciat reiteradament l'acarnissament carcerari que sofreixen, ja que no ha estat condemnat i fa més de dotze mesos que està empresonat i amb un règim penitenciari extremadament dur.

Fa poc vau publicar l'informe sobre els perills al Sahel per als periodistes. Assassinats, desaparicions, amenaces o prohibició d'accés a moltes zones tracten d'acoquinar a periodistes per a exercir la llibertat de premsa.

Sí, ho podríem definir com diuen en anglès 'No-news zone' (zona sense informació), una zona en la qual pràcticament és molt difícil treballar, així com bastant desaconsellable, precisament perquè campen a plaer grups gihadistes, que alhora són gàngster, terroristes i delinqüents. Practiquen l'extorsió i tota mena de crims, com tràfic de persones, d'armes, etcètera.

És una zona on els estats no tenen presència i els exèrcits corruptes i colpistes no tenen cap credibilitat, sobretot entre la ciutadania. I la presència de grups paramilitars i mercenaris com els Wagner, que havia estat una de les claus de la lluita per la independència enfront del colonialisme a Àfrica en els anys seixanta, doncs sembla que estan de tornada.

El periodisme és una eina impotantíssima, i els governs en són conscients. De fet, hi ha un augment de litigis contra mitjans a Espanya en els últims anys que lamenteu i considereu abusius.

Continua sent així. Hem vist com el Regne del Marroc ha perdut una demanda contra el periodista Ignacio Cembrero. Per sort hem vist com la titular del Jutjat del Mercantil de Bilbao va rebutjar les pretensions d'Iberdrola contra El Confidencial. També decisions desfavorables en el cas de les demandes de polítics a Infolibre que l'única cosa que pretenien és silenciar les veus crítiques.

Per desgràcia ja coneixem com en les corporacions, o els grups polítics, ataquen els periodistes, debilitant la seva credibilitat, la seva reputació i, per descomptat, tractant de distreure'ls del seu treball, obligant-los a defensar-se d'acusacions infundades. Estem desitjant que el nou reglament de llibertat de premsa europeu posi límit a aquests excessos i a aquests abusos de dret.