Cinema al desert, un festival pel poble sahrauí

  • Projecció d'una pel·lícula al desert. Font: Fisahara

    Projecció d'una pel·lícula al desert. Font: Fisahara

  • Logotip del Fisahara 2011. Font: Vida Solidaria

    Logotip del Fisahara 2011. Font: Vida Solidaria

  • Cartell del festival aquest 2016. Font: Fundació Io

    Cartell del festival aquest 2016. Font: Fundació Io

Fisahara és una cita anual on s’ofereixen més de 40 pel·lícules i tallers de formació a les persones refugiades del Sàhara Occidental, sobre l’esplanada del desert d’Algèria.

El festival de cinema Fisahara es pot descriure com una experiència única: cinema enmig del desert, tothom assegut sobre la sorra, en el camp de refugiats de Dajla, a Algèria. Enguany, la 13a edició de l’esdeveniment solidari celebrada del 12 al 16 d’octubre, ha projectat més de 40 pel·lícules de ficció, documentals i curtmetratges per al voltant de 15.000 habitants del camp, presoners de la misèria i la injustícia des de fa anys. Papua, Equador, l’Iraq, Palestina i per descomptat el Sàhara Occidental, són alguns dels territoris que han posat el seu talent per mostrar les projeccions, totes amb un objectiu: visibilitzar les comunitats oprimides i en conflicte.

Sota el lema "Pobles Ocupats, Memòria i Resistència", el festival torna un altre any amb el focus posat sobre la lluita del poble sahrauí. CEAS-Sahara (la coordinadora estatal d’associacions solidàries amb el Sàhara) és la impulsora del festival, que va néixer l’any 2003 com un somni entre la comunitat cineasta espanyola i el poble sahrauí. Leyaud, una pel·lícula sobre un poeta sahrauí que viu a Madrid i viatja fins al Sàhara occidental per recuperar la inspiració pels seus versos, va ser la guanyadora del certamen. Altres títols destacats són Sonita, un documental suís-iranià que es va endur el segon premi, o Fuera de plano, sobre dues dones de Gaza invisibilitzades i enfrontades a una dura realitat.

Per la història del festival han passat personalitats reconegudes del món de la cultura com Eduardo Galeano, Manu Chao, Maribel Verdú, Javier Bardem o la banda d’indie-rock Vetusta Morla. El festival té pocs recursos, per tant compta amb una base de voluntariat potent de la qual algunes celebritats hi han participat, com és el cas de Clara Lago, que va vendre samarretes i prendre notes sobre una taula sobre pobles ocupats.

La inauguració va coincidir amb el Dia de la Unitat Nacional del Sàhara, amb la presència de Brahim Gali, president de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD). Entre les entitats sòcies del festival, destaquen Pallasos en Rebeldía, la Fundació Io, la Fundació AISGE, la xarxa Cultura de la Resistència o altres institucions culturals com el Festival de Cinema i Drets Humans de Donosti, la Human Rights Film Network, Docs Barcelona o Solar Cinema.

A més, el Festival va oferir tallers audiovisuals, formacions centrades en cinema i drets humans, concerts, taules rodones, programació infantil, una fira de cultura sahrauí tradicional, curses de camells i moltes altres activitats. Totes, amb l’objectiu d’empoderar al poble sahrauí a través de la resistència cultural i el cinema.  

Afegeix un comentari nou