David Franquesa: "Tenim un equivalent de 4500 torres Eiffel en residus”

iWith.org
Autor/a: 
Laura Morral
david franquesa electronic reuse
David Franquesa és el director d'Electronic Reuse.

David Franquesa: "Tenim un equivalent de 4500 torres Eiffel en residus”

Autor/a: 
Laura Morral
iWith.org

Resum: 

David Franquesa és el creador d'Electronic Reuse, una comunitat que promou la reutilització d’aparells electrònics i fomenta l'economia circular.

Estàs al capdavant de l’organització Electronic Reuse que es dedica a l’economia circular d’aparells electrònics. Ens expliques millor què vol dir això?

Electronic Reuse promou circuits formals de reutilització a través de tot un conjunt d’entitats d’àmbit local que ajuden els ciutadans que tenen equipament i que se’n volen desfer a facilitar aquests canals. En realitat doncs, es tracta d’un projecte de comunitat que té un objectiu clar: promoure la reutilització del material informàtic per assegurar-ne el reciclatge final

Aposteu per explotar al màxim tot el circuit d’un aparell abans del final d’un producte?

Exactament. La reutilització es la segona de les tres R de l’economia circular (la primera es reduir, la segona reutilitzar i la tercera reciclar). En aparells electrònics ens hem de centrar en la segona R. Aquest és l’ideal. La reutilització és donar un segon ús a un producte que havia quedat descartat pel seu propietari. El reciclatge, en canvi, és l’últim pas. En el cas de l’electrònica, és el desballestament, recuperar la matèria primera. Per tant, a Electronic Reuse fomentem la reutilització, i fem la traçabilitat del producte perquè acabi reciclant-se en un lloc adequat. Així doncs, hem d’evitar el reciclatge prematur, saltar-nos la segona R.

L’organització està a Barcelona però el seu model ha tingut impacte en l’àmbit internacional. Què és allò que el fa innovador?

Sí, hem replicat el nostre model d’economia circular a altres països. Ara l’estem replicant a Madrid, Bilbao i també hi ha altres usuaris a Argentina o a Suïssa, per exemple, que l’estan incorporant.

Utilitzem programari lliure i per això qualsevol comunitat pot descarregar-se el model o tot el conjunt de recursos que té. Ho tenim tot en obert, des de el software necessari per fer inventari d’equipaments fins als manuals sobre com crear una xarxa d’aquest tipus. El nostre model és replicable perquè està basat en estàndards oberts i per tant no parteix de zero.

Ens poses algun exemple de com està el món sense aplicar de manera adequada una economia circular?

La millor economia circular es aquella que s’anomena ‘cradle to cradle’, és a dir zero residus. Però en l’electrònica, la reutilització, te molt pes i és molt important. El PNUD va publicar unes xifres fa poc dient que tenim un equivalent de 4500 torres Eiffel en deixalles. Això vol dir que gairebé fabriquem, cada any, 50 tones de deixalles electròniques i només el 20% es reutilitzen adequadament. La resta acaben en punts informals i cap a altres països més desfavorits que carreguen amb la contaminació dels més rics...

Per què és important doncs l’economia circular?

Moltes vegades s’associa el concepte d’economia circular amb el reciclatge i no és així. En el cas de l’electrònica, si es reciclessin tots els aparells només reduiríem un 1’6% del C02 que contaminen. L’objectiu de la Directiva Europea és arribar al 50% l’any 2050.

Això vol dir que el reciclatge no és la principal R. Ens hem de focalitzar més amb les dues primeres. Reduir, per exemple. Hi ha més mòbils que persones al planeta. Per tant, si tens un mòbil que ja no vols no et sentis malament per comprar-te’n un altre però procura que el teu mòbil passi a algú altre. En el món de l’electrònica veiem que hem d’anar cap a la segona R i facilitar que l’administració o un usuari en particular tingui eines per saber on canalitzar els aparells.

Aplicar l’economia circular en aparells electrònics deu ser més difícil que en altres materials no?

No arribes a recuperar-ho tot... és la llei de la termodinàmica. Hi ha una pèrdua en el reciclatge de matèries primes que no són recuperables i que, a més a més, contaminen. Això és per la complexitat que tenen els aparells a l’hora de la seva fabricació. Es fan a escala molt petita i separar la matèria prima és molt complicat.

El reciclatge sí però s’ha d’assegurar que no es fa abans d’hora. Amb l'electrònica no pots aplicar el mateix principi que el paper o el vidre... s’ha de fer quan ja no té un valor, quan ja no té solució com a producte. La reutilització, a més a més, és l'alternativa més econòmica per a persones sense tanta capacitat adquisitiva i s’ha de fomentar també la inclusió.

La UE va aprovar el mes d’abril la directiva de residus sobre economia circular amb certes critiques d’organitzacions com zero waste o Rreuse… Quina opinió tens al respecte?

La UE encara fa polítiques orientades a marcar objectius de reciclatge i l’economia circular no parla en clau de residus. No són polítiques que fomentin la reutilització sinó que fomenten el reciclatge. I són dos conceptes contradictoris.

Creus que l’economia circular és una utopia?

És una utopia, dir que hauríem d’arribar a residus 0 en poc temps. Tenim uns productes que, en el cas de l’electrònica, no són biodegradables i arriba un dia que s’espatllen. S’haurien de canviar els materials de fabricació dels productes. Hi ha fabricants que sí que estan canviant perquè estan fent productes com a servei.

El model de negoci hauria de variar perquè l’economia circular sigui més assolible. Tenim dos reptes importants. El primer té a veure amb la traçabilitat del producte i el segon amb reduir residus evitant que els productes es reciclin abans d’hora.