S'han conegut les xifres de refugiats que hauran d'acollir els països de la Unió Europea. Com està col·laborant en l'acollida la Creu Roja a Catalunya?

Espanya acollirà al voltant de 15.000 persones refugiades. Es calcula que a Catalunya n'arribaran 3.000, però tot està per confirmar a la cimera del dia 14 de setembre. Ara estem fent els preparatius, on hi haurà dues fases. A la primera fase s'intentaran buscar espais i equipaments on els refugiats puguin rebre una atenció primària, a la vegada que es pugui fer una identificació ràpida. Després d'aquesta primera rebuda, la segona fase consistirà a derivar la gent a diferents municipis del territori per donar una atenció integral. Tot això ho farem en una estratègia compartida amb altres associacions municipalistes.

Quan temps passa des que un refugiat demana asil fins que se'l concedeix?

Cada cas és individual, però normalment hi ha dos procediments: l'urgent i l'ordinari. Quan es demana per via urgent el procediment dura uns 3 mesos fins que es concedeix l'asil, i quan es fa per via ordinària, que es en la majoria dels casos, en dura sis. Això és la teoria. A la pràctica s'estan allargant fins a una mitjana d'1 any i mig i en molts casos més de 2.

Com es gestiona tota l'ajuda humanitària que es necessita a Grècia per atendre a totes les persones?

Estem parlant que al voltant de 245.000 persones han entrat a Grècia. És el principal punt d'entrada de persones refugiades a Europa. En tan sols el que portem d'any, Grècia ha rebut molt més del que es va rebre pel que fa a immigració en tot el Mediterrani el 2014. El 70% són de Síria, el 20% d'Afganistan i la resta de l'Iraq, del Senegal, de Nigèria, del Pakistan, de Bangladesh... Quan arriben a Grècia, a les illes, requereixen atenció de distribució d'aliments, d'aigua, de roba, allotjament, sacs de dormir, temes relatius a la neteja i a la higiene personal, atenció a primers auxilis, ajuda psicosocial i també suport en la reunió de membres familiars que s'han hagut de separar.

Només en el mes d'agost, han arribat prop de 80.000 persones. L'entrada diària és d'entre 3.000 a 4.000 persones cada dia a illes com Lesbos o Cos. El nombre de persones mortes fins al dia d'avui són 83 en aquesta zona de l'Egeu.

Quin tipus d'assistència se'ls dóna a les persones refugiades?

La Creu Roja hel·lènica té equips molt diferents. L'ajuda humanitària costa molt dimensionar-la, ja que hem de cobrir unes necessitats bàsiques com l'accés a l'aigua i al sanejament que són molt importants. He comprovat que hi ha molts nadons i petita infància que fan aquests viatges, i per tant tenen unes necessitats molt concretes. Una dada curiosa és que el 21% són nens, el 13% dones i el 66% homes.

El diari anglès The Independent va publicar un article resolent els dubtes dels sorpresos davant el fet que els sirians tinguin smartphones. De quin tipus de fugida estem parlant?

M'agrada el concepte "migració digital". Diuen que és la primera de la història. Els refugiats quan arriben saben què han de fer, saben que han d'anar a la base central de la policia, per exemple. La informació flueix a base de bé. Encara que Síria ens pugui semblar un país de l'Orient Mitjà amb guerra, la societat siriana es caracteritza per ser una de les més avançades de la zona, com ho és el Líban. En aquest article es deia que estàvem parlant de persones que eren refugiades, però no ximples. Avui en dia és més rentable tenir un smartphone que un Nokia. Els refugiats quan arriben es fan una selfie i la pengen a Facebook. Jo vaig veure una persona que va escriure en àrab el seu nom a la sorra amb el missatge "Hem arribat" i va compartir-la a les xarxes. Aquesta és una manera per les famílies d'aquestes persones de seguir el seu periple.

I suposo que hi ha gent que se n'aprofita.

Al voltant de tot això es crea una indústria. Quan baixen del ferri, a les persones refugiades els assalten venedors de targetes SIM, perquè per fer trucades locals són més barates i ells les compren. A més, els comerços també habiliten espais per carregar el mòbil per 1 euro amb endolls enormes, i en fan negoci. Estem parlant d'una immigració que toca a la classe mitjana alta i ens pensem que són una societat empobrida. He parlat amb oncòlegs, professors universitaris músics, metges, advocats... Realment te n'adones que ells són una societat molt avançada. Per què no se'n van cap a Qatar o Aràbia Saudita? Perquè no són ximples. Fugen perquè estan en una tensió molt forta per l'amenaça de l'Estat Islàmic, fugen d'un espai oprimit políticament. És gent que parla idiomes, amb formació i que busquen un futur amb llibertat.

Quin tipus d'embarcacions fan servir?

Les embarcacions són molt febles, sobretot utilitzen Sodiaks, que tenen un motor petit i on caben a les grans 50 persones i a les petites entre 10 i 12. Són inflables, les dels nens de color groc que veus a les platges.

Molts d'ells opten per anar des de Grècia fins a la frontera amb Macedònia per creuar-hi. Ara tu ets allà. Amb quines dificultats s'hi troben?

A diferència de Cos, a la frontera arriben amb un estat correcte perquè han estat preparant el trajecte. Però tot i així, he comprovat que arriben en unes condicions físiques dolentes: amb ferides als peus, cops de calor, deshidratació, diarrees, baixades de tensió... Són problemes derivats de caminar llargues distàncies amb sol.

Per arribar a la frontera els fiquen als trens però els deixen a uns quilòmetres de la frontera. Arriben esgotats i cansats. Com més amunt caminen, més es complica l'estat de salut.

Quins són els recursos que tenen els refugiats en el seu camí cap al Nord d'Europa?

Per ells és perillós portar pertinences. Molts porten diners en efectiu, però gràcies a la tecnologia, quan les seves famílies van sabent a quin país estan, els hi envien transaccions internacionals perquè tenen coneixement d'on es troben en tot moment.

Com has viscut els dies que has passat a l'illa de Koos amb els refugiats?

És desencoratjador veure com arriben allà, trobes que estan abandonats. Tot i que estan molt ben informats, he vist persones que han estat 20 dies dormint al ras, a l'aire lliure. Alguns han pogut anar a algun hotel, però han de dormir ben bé a l'aire lliure. I molts són gent gran, adults, nens, nadons. I és dur. S'ha de preservar la dignitat de les persones que estan movent-se per una situació de conflicte armat al seu país. Els governs han de garantir aquest tracte amb dignitat. És la seva responsabilitat.

Quina és la història humana que més t'ha impactat?

Ho tinc claríssim. El moment més dur va ser veure una persona gran d'uns 50 anys amb un genoll inflat i demanant-nos a la Creu Roja que el portéssim al pas fronterer. Ens va demanar no només que el portéssim, sinó que acceleréssim el seu pas amb la seva dona, una filla de 3 anys i un nadó. El vam acompanyar, anava coix, i pensavem: “Déu meu, el que li queda per recórrer''. El vam acompanyar i va passar la frontera. Veure aquestes situacions de vulnerabilitat és impactant.