“Estimats compatriotes, la meva decisió, curosament meditada, és no presentar-me a les pròximes eleccions del 25 de febrer del 2024”. Després de molts mesos immers en una enorme tensió social, el Senegal respira alleujat després d’escoltar aquestes paraules de l’actual president, Macky Sall, qui, en un discurs dirigit a la nació, ha comunicat que finalment no optarà a un tercer mandat com a president del país.

L’anunci ha agafat per sorpresa a gairebé tothom i s’espera que ajudi a rebaixar la tibantor que s’ha viscut el país en els darrers anys, i que ha derivat en greus disturbis i protestes, brutalment reprimides pel govern de Sall. L’actual president, al poder des del 2012 i en plena deriva autoritària, pretenia presentar-se a un tercer mandat, il·legal segons la Constitució. Finalment, i contra tot pronòstic, ha cedit i acaba així amb la incertesa que planava al país, històricament un dels més estables de l’Àfrica Occidental.

Sall ha pres aquesta decisió forçat per les conseqüències dels que ja es poden considerar els pitjors disturbis de la història del país. Entre l’1 i el 3 de juny, uns gravíssims aldarulls violentament reprimits per les forces de seguretat van acabar amb una trentena de persones assassinades, segons l’oposició a Sall; setze, segons fonts oficials. L’esclat es va produir després de la condemna a dos anys de presó per “corrupció de la joventut” a Ousmane Sonko, el principal polític opositor al president i líder del partit dels Patriotes Africans del Senegal pel Treball, l’Ètica i la Fraternitat (PASTEF).

Aquesta sentència impedeix a Sonko presentar-se a les eleccions presidencials de febrer del 2024, uns comicis en què partia com a clar favorit. De fet, la denúncia per violació –càrrec del qual finalment va ser absolt– i el procés judicial contra el líder del PASTEF s’ha interpretat com una maniobra orquestrada pel govern de Sall per apartar el seu principal rival polític de la cursa per la presidència.

La renúncia de Sall a un tercer mandat il·legal s’ha rebut amb satisfacció arreu del món, que veia amb preocupació l’espiral autoritària del seu govern i la situació social cada cop més inflamada al país. També des de la nombrosa diàspora senegalesa que viu a Catalunya, que ja s’havia mobilitzat per protestar contra la regressió democràtica i la violència emprada per l’executiu del president senegalès.

“Sall ha renunciat perquè no tenia cap altra opció possible i la seva decisió s’hauria d’haver produït molt abans; no ho ha fet perquè hagi volgut, sinó que ha intentat presentar-se fins a l’últim moment”, explica el Lamine Sarr, membre del Sindicat de Venedors Ambulants de Barcelona i portaveu del moviment #RegularizaciónYa, qui no dubta a qualificar la renúncia de Sall com “una victòria del poble”.

Un escenari convuls atiat per un govern en plena espiral autoritària

Els disturbis que es van produir a principis de juny no són els primers que tenen lloc al país. El mes de març del 2021 també hi va haver un esclat social arran de la detenció de Sonko per una denúncia per violació, que els seus seguidors van considerar un muntatge per erosionar la seva figura i enterrar la seva carrera política.

Així ho considera també el Lamine Sarr, qui titlla l’acusació a Sonko de “complot sense cap ni peus, que tothom sap que en condicions normals no tindria cap mena de recorregut, però que ha continuat endavant perquè Sall i els seus controlen el poder judicial”.

Malgrat tot, com ha passat durant els recents aldarulls, aquells disturbis i la brutal resposta de les forces de l’ordre es van cobrar la vida de catorze persones, sense que ningú assumís cap mena de responsabilitat per la matança. Ans al contrari, la deriva autoritària de Sall es va intensificar i va encendre encara més els ànims de la població.

Aquesta pulsió antidemocràtica i repressiva de Macky Sall no s’ha enfocat únicament contra Sonko, sinó que ha afectat totes les persones que s’han mostrat crítiques amb la seva figura i el seu govern. Així, a banda del principal polític opositor, l’executiu de Sall ha empresonat polítics, activistes, artistes, influencers i periodistes que han censurat la seva gestió al capdavant del país per motius com l’insult al cap d’estat o el perill d’incitació a la violència, entre altres.

La llibertat d’expressió al Senegal també ha quedat malparada sota l’autoritat de Sall. Com a mostra d’això, en el context dels disturbis del passat mes de juny, el govern va restringir l’accés a internet i va alterar el senyal de la televisió per evitar que s’informés sobre la brutal repressió exercida contra les manifestants.

“Aquestes restriccions al dret a la llibertat d'expressió i informació constitueixen mesures arbitràries contràries al dret internacional, i no poden justificar-se amb imperatius de seguretat”, va expressar Samira Daoud, directora regional d'Amnistia Internacional per a l’Àfrica Occidental i Central.

Més enllà de la virulenta reacció contra qualsevol crítica i la repressió contra els adversaris polítics, les raons del descontentament de la població amb el Govern de Sall són múltiples. Una de les més destacades és la corrupció endèmica, l’abús de poder i el nepotisme que ha caracteritzat l’etapa de l’actual president al capdavant del país.

“La seva presidència ha estat nefasta per molts motius, com el favoritisme constant cap a membres de la seva família i la manera descarada com han saquejat i robat al poble senegalès; mentre ells s’enriquien, la població es moria de gana”, afirma el Lamine Sarr.

A banda d’això, és evident que durant l’etapa de Sall s’ha agreujat la política de submissió a les potències estrangeres, especialment França, que s’ha reflectit en acords comercials molt favorables a empreses multinacionals que han facilitat l’explotació dels recursos i riqueses del país. Parlem, per citar un exemple, de la renovació dels acords bilaterals de pesca signats amb la Unió Europea (UE), que han enfonsat la pesca artesanal local i han obligat a milers de persones a emigrar per sobreviure.

“Sall ni tan sols controla la seva administració; es tracta, bàsicament, d’una banda de bandits que han venut el país i han lligat les cadenes al coll de la població, amb una submissió total a França, a l’OTAN i a les grans multinacionals”, sentencia amb contundència el membre del Sindicat de Venedors Ambulants de Barcelona.

Ousmane Sonko, un símbol que va més enllà del Senegal

El pròxim pas per caminar cap a la normalitat democràtica seria obrir la porta perquè Ousmane Sonko, el polític més popular del país, es pugui presentar a les eleccions presidencials del 2024. Condemnat en ferm a dos anys de presó per “corrupció de la joventut”, el futur del líder del PASTEF és ara mateix molt incert, però el seu partit ja ha anunciat que pressionarà i es mobilitzarà per obtenir una mesura de gràcia que permeti al polític concórrer als comicis.

En els darrers anys, Sonko ha assolit una gran popularitat al país, molt especialment entre el jovent, gràcies al seu discurs molt crític amb el règim corrupte de Sall i amb la subordinació del govern senegalès a les potències estrangeres i a les grans multinacionals que expolien els recursos i riqueses del país.

Així, la figura de Sonko ha esdevingut una inspiració per a bona part de la població jove, que veu en ell una esperança per albirar un futur millor per al Senegal. “Malgrat totes les dificultats per difondre les seves idees i la persecució que pateix, Sonko està canviant moltes consciències al país amb el seu projecte a favor de la descolonització econòmica i política, que l’ha convertit en tot un símbol, no només per al Senegal, sinó per a tota l’Àfrica”, expressa Sarr.

Per a la diàspora senegalesa que viu a Catalunya, on forma una de les comunitats més nombroses, la convulsa situació que travessa el país es viu amb molta preocupació i, en els darrers temps, s’han organitzat mobilitzacions per exigir una sortida democràtica i pacífica a la crisi social i política. “El cert és que és dur veure tot el que està passant des de la distància, però tenim confiança que no es tornaran a repetir les confrontacions que han fet tant de mal i que el país tirarà endavant”, anhela el Lamine Sarr.