És necessari créixer o decréixer per eradicar la pobresa? Desenvolupament, anticooperació i decreixement

Són compatibles els creixements de Nord i Sud globals? O convé un decreixement del primer per permetre créixer al segon? Un article de David Llistar, de l'Observatori del Deute en la Globalització, a "Canvi Social i Cooperació en el s. XXI", nou llibre editat per la UB i la Fundació Intervida, ho analitza.

Són compatibles els creixements de Nord i Sud globals? O convé un decreixement del primer per tal que creixi el segon? El creixement econòmic il·limitat provoca que el Nord global posicioni la població mundial al límit de la capacitat de carga del planeta.

 

Paral·lelament, genera una enorme quantitat d'interferències negatives en diferents plans sobre les persones que integren el Sud global -dues terceres parts de la població mundial-, produint una espècie de centrifugació socioeconòmica global. Això es tradueix en un augment de les desigualtats mundials no tant a nivell de països com a nivell de la població en l'interior dels països.

 

La missió d'eradicar la pobresa esdevé inassolible, perquè tot i que la riquesa augmenta a gran velocitat, la pobresa no es dissol sinó que augmenta en valor absolut al mateix temps que es destrueixen els ecosistemes

 

Llavors, és cert qu el creixement del Nord perjudica al Sud? Existeix l'anticooperació? La lògica del creixement incrustada en empreses, Estats i famílies provoca que aquells que formen “els mercats” treguin els recursos als qui no aconsegueixen o no desitgen formar part d'aquests.

Al mateix temps, el planeta no aguanta: els pics d'extracció de matèries primeres com ara els hidrocarburs, l'urani o alguns metalls s'estan superant i resulta cada cop més car seguir amb l'extracció, salta pels aires l'equilibri climàtic perquè els governs no volen perdre la carrera entre economies capitalistes; espècies i ecosistemes desapareixen per la mateixa raó, etc. La “maledicció de la competitivitat” que, en nom del PIB, la competència empresarial, el lliure mercat i el consum, permet la violació de tot tipus de drets humans i de la natura. Aquesta nova maledicció augmenta em la mesura en que els països centrals ensopeguen amb la Gran Recessió a partir del 2008. I es doblarà i es recombinarà amb la maledicció dels recursos naturals quan la crisi ambiental es faci més patent.

En aquest sentit, el sector de la cooperació internacional ha de situar-se ràpidament en un context global completament diferent al del moment àlgid dels anys 80 i 90. I ha d'integrar els preceptes del decreixement i assumir l'existència determinant de l'anticooperació en la seva lluita per eradicar la pobresa.

Podeu accedir a l'article en aquest enllaç. Us oferim el resum.

Afegeix un comentari nou