Europa i el món blinden les seves fronteres contra la immigració

iWith.org
Autor/a: 
Laura Morral
Persones refugiades a la tanca entre Sèrbia i Hongria / BERNADETT SZABO / REUTERS
Persones refugiades a la tanca entre Sèrbia i Hongria. Font: Bernadett Szabo/ Reuters.
Policia Nacional custodiant el pas fronterer del Tarajal, Ceuta. FOTOMOVIMIENTO
Policia Nacional custodiant el pas fronterer del Tarajal, Ceuta. Font: Fotomovimiento.
La tanca de Melilla. / FRANCESC MELCION
La tanca de Melilla. Font: Francesc Melcion.
Policies a la tanca britànica que blinda el port de Calais. / CHRISTOPHER FURLONG / GETTY
Policies a la tanca britànica que blinda el port de Calais. Font: Christopher Furlog/GETTY.

Europa i el món blinden les seves fronteres contra la immigració

Autor/a: 
Laura Morral
iWith.org

Resum: 

Actualment, més de 70 murs, en tots els continents, extirpen i destrueixen vides vulnerant els drets més fonamentals de les persones amb la impunitat dels estats responsables

Mentre Alemanya celebrava el passat mes de novembre els 29 anys de la caiguda del Mur de Berlín, Europa s’està blindant amb murs físics que posen en risc la vida de les persones que volen entrar en aquest continent, fortificat i contagiat per la por.

L’informe ‘Aixecant Murs. Polítiques de la por i securització a la Unió Europea’ del Centre Delàs d’Estudis per la Pau i el Transnational Institute constata que el 1990 a Europa hi havia només els murs de Belfast i de Xipre.

Des de llavors deu països membres de la UE han blindat les seves fronteres contra la immigració. Han aixecat 1.000 quilòmetres de tanques en 14 murs: Espanya (amb les tanques de Ceuta i Melilla), Grècia, Hongria (un mur amb Croàcia i un altre amb Sèrbia), Bulgària, Àustria, Eslovènia, el Regne Unit , Lituània, Letònia i Estònia. Fora de la UE ho han fet Noruega i Macedònia.

El blindatge va molt més enllà de les fronteres europees i es trasllada a 35 estats d’origen i de trànsit de les persones immigrants. Avui dia més de 70 murs, en tots els continents, extirpen i destrueixen vides, al mateix temps que enforteixen fronteres i límits d'estat.

Els murs d'Europa:

(Font: Esther Utrilla)

Vulneracions dels drets humans:

Segons l’informe, “el racisme i la xenofòbia legitimen la violència a les fronteres i reforcen l’imaginari d’un 'interior' segur i un 'exterior' insegur, cosa que ens remunta al concepte medieval de fortalesa”.

Per exemple, en els dispositius fronterers de Ceuta i Melilla de l'Estat Espanyol, es produeixen de forma sistemàtica vulneracions de drets humans en múltiples formes contra les persones immigrants: des d’agressions a mans dels cossos i forces de seguretat de l'Estat, fins a situacions de no dret i de no aplicació de la llei a l'hora de garantir els drets bàsics d'assistència i suport i d'accés a mecanismes de garantia de drets als diferents col·lectius immigrants.

Així ho denuncia el registre ‘Frontera Sud, cap al restabliment de la legalitat’ elaborat per diverses organitzacions de drets humans i activistes pels drets de les persones migrades. Curiosament, no s’ha realitzat cap registre oficial provinent de les autoritats judicials o administratives d'Espanya.

"S’estan vulnerant els Drets humans i un dret tan bàsic com és el dret a la vida. Els governs i les lleis han de protegir la vida de les persones. A La Fundació 'Bayt al-Thaqafa' ens preocupa aquesta política de tancament, que cada vegada dedica més esforços a controlar les fronteres que no pas a facilitar la inclusió de les persones", denuncia Joana Castro responsable de comunicació i frundraising de l'entitat.

L'Observatori Internacional sobre Drets Humans i empreses PMSC, ShockMonitor, també ha documentat, dins el sector específic del control de les fronteres, nombrosos casos de violacions del dret a la integritat física i psicològica, del dret a la igualtat i no discriminació i del dret de llibertat de moviment i de la seguretat de la persona.

Davant d’aquesta situació, nombroses organitzacions internacionals denuncien aquesta barbàrie. La campanya ‘Per Un Món sense Murs’ (#MundoSinMuros) demana que reflexionem sobre l'ús d'aquestes fronteres plantejant com podem afrontar-les.

També posen a la llum pública el negoci que suposa, per a la indústria armamentística i per a les empreses proveïdores de serveis militars i de seguretat privada, el tema de la securitització de les fronteres.

A tall d’exemple, l'Observatori de Drets Humans i Empreses a l'Orient Mitjà i Nord d'Àfrica, ha detectat que, en deu anys, Indra Sistemes SA, va rebre més de 27 milions d'euros per a la instal·lació i manteniment del tercer nivell de tanques perimetrals a Melilla.

En aquest sentit, la migració esdevé una oportunitat de negoci i la creixent militarització de la Mediterrània s'emmarca dins el fenomen internacional de la privatització de la guerra i la seguretat on les empreses transnacionals s'encarreguen de definir les amenaces i les respostes a l'augment dels fluxos migratoris, segons denuncia el propi Observatori.