Fita històrica del moviment migrant i antiracista: més de 500.000 firmes per una regularització massiva

Orgull migrant i antiracista. Només així es pot definir com se senten avui els col·lectius i organitzacions de persones migrades i racialitzades després d’assolir una fita per a la història: reunir més de 500.000 signatures de la ciutadania per tirar endavant una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) i treure més de mig milió de persones de la situació administrativa irregular en què viuen, que les aboca a processos d’exclusió i vulnera els seus drets fonamentals.

Aquesta fita no hauria estat possible sense el treball en xarxa de multitud de col·lectius i agents socials, com #RegularizaciónYa, la Fundación para la Ciudadanía Global o Alianza para la Solidaridad, entre altres, articulades a través de la plataforma Esenciales, qui ha donat veu a l’exigència de centenars de milers de persones. A més, la iniciativa ha aplegat el suport de centenars d’entitats d'arreu de l’Estat, que s’han significat a favor de la proposta de regularització.

De fet, aquesta victòria de l’autoorganització dels col·lectius migrants i antiracistes va més enllà de la mateixa ILP i suposa escriure la seva pròpia història per construir una societat més justa. “Estem molt contents perquè hem fet història, hem recollit més signatures que moltes campanyes sobre temes molt rellevants que han passat en aquest país, i això és una fita i un orgull molt gran, sobretot perquè és una lluita impulsada des de col·lectius migrants i antiracistes”, explica a Xarxanet el Lamine Sarr, un dels portaveus de #RegularizaciónYa. 

La mobilització incansable d’aquests col·lectius per aconseguir la plenitud de drets per a totes les persones ve de molt lluny, però la lluita concreta perquè el Congrés dels Diputats debati la proposta de regularització extraordinària va començar la primavera del 2020. D’aleshores ençà, s’ha dut a terme un treball ingent per sumar complicitats i arribar a l’objectiu fixat. Una meta que s’ha superat amb escreix –s’han recollit més de 600.000 firmes, algunes pendents de validar– i que ja és una de les ILP amb més firmes de la història de la democràcia espanyola.

Un camí llarg que no ha estat fàcil

El procés de recollida de les rúbriques per tirar endavant la ILP no ha estat fàcil. Tot el contrari, ha demanat el treball inesgotable i la mobilització constant de moltes persones dels moviments i organitzacions promotores, que no han deixat d’anar a qualsevol esdeveniment, manifestació i espai on poguessin recollir suports. 

“Ha estat dur, perquè no és fàcil demanar a persones que et donin les seves dades i signin per una iniciativa com aquesta, i ho hem passat malament i hem travessat moments difícils durant tot el procés, que ha sigut llarg, però hem aconseguit mantenir la constància i al final hem assolit l'objectiu”, exposa Sarr.

En el camí per arribar fins aquí, han pogut copsar de primera mà el caliu i el reforç de molta gent. Ara bé, no sempre s’han trobat amb tot el suport que voldrien. De fet, durant tot aquest temps, també s’han hagut d’enfrontar a la cara més amarga: la intolerància de moltes persones davant la seva causa, que des del moviment atribueixen al racisme que perviu a la societat: “ens hem topat amb el rebuig de moltes persones, ja sabem que aquí existeix un racisme i això també ho hem pogut veure i ens ha afectat en la recollida, sobretot al carrer”, diu Sarr.

Ara és el torn de la política

Lluny d’acabar aquí, el procés perquè l’Estat aprovi la regularització extraordinària i massiva de més de mig milió de persones tot just acaba de començar. Un cop reunides les signatures necessàries per forçar el debat legislatiu sobre la proposta, ara és el torn de la política. A partir de l’entrega de les firmes, el Congrés dels Diputats té un termini màxim de sis mesos per discutir la regularització. Després del debat parlamentari, la cambra pot aprovar la proposta íntegrament o amb modificacions, o bé denegar-la. 

Com ho veuen des del moviment? “Nosaltres hem complert la nostra part, ara són els polítics, sobretot dels partits d'esquerres, qui han de fer la feina i interpel·lar el govern perquè tiri endavant la regularització i tota la feina que hem dut a terme no es perdi”, expressa el portaveu de #RegularizaciónYa, qui espera també que la classe política “no perdi l'oportunitat d'apropar-se als col·lectius, entitats, ONG i totes les persones que han donat suport a la iniciativa”.

No seria la primera vegada que la política es desentén d’aquesta causa. Al cap i a la fi, els moviments i col·lectius que reclamen una regularització massiva han acumulat moltes negatives i traves en la seva lluita. Com la que va entomar la proposició no de llei (PNL) per la regularització, promoguda per #RegularizaciónYa el setembre del 2020, que va rebre un sonor cop de porta al Congrés.    

Un èxit que qüestiona les polítiques migratòries

En qualsevol cas, el suport massiu de més de mig milió de ciutadanes a la ILP és un motiu de pes per fer reflexionar la classe política i la societat sobre les polítiques migratòries de l’Estat, encarnades en una llei d’estrangeria que continua abocant cada dia milers de persones a la vulnerabilitat i a l’angoixa de poder ser expulsades del país en qualsevol moment. 

“L’èxit que hem assolit és un senyal per a les autoritats perquè tinguin clar que molta gent ens fan costat i estan radicalment en contra d'aquestes polítiques, alhora que pot obrir la porta a impulsar la derogació d'una llei d'estrangeria que impedeix a moltíssimes persones gaudir del seu somni i implica una desigualtat enorme pel que fa als drets de la ciutadania”, raona el Lamine Sarr. 

Passi el que passi, i com ha passat després de no ser escoltats tantes i tantes vegades, el moviment migrant i antiracista continuarà persistint fins que es facin realitats els seus anhels. I plantant cara al racisme que impera a la societat, atiat per polítiques deshumanitzadores i de mort. 

“Continuarem lluitant i denunciant tot el racisme que existeix a escala estatal i europea, amb casos tan sagnants com la massacre de Melilla del juny d’aquest any, un exemple més de racisme no només social, sinó institucional, que és el que ens afecta més, ens posa límits i ens mata”, rebla Sarr, qui apel·la a la societat civil i la ciutadania a “baixar al carrer, mobilitzar-se i pressionar perquè la feina feta no quedi en res”.