“Aquí és molt fàcil que ens matin, el cost que paguem és molt alt”. Són paraules que va pronunciar la defensora ambientalista hondurenya Berta Cáceres, que va ser brutalment assassinada la nit del 2 al 3 de març del 2016. La seva mort va commocionar el món i va convertir l’activista en un símbol de la lluita per la justícia ambiental.

Han passat més de set anys de l’assassinat de Cáceres, i encara avui, a molts indrets del món, les líders ambientals continuen exposades a un greu perill arran de la seva activitat en defensa del medi ambient.

Així ho fa palès, un any més, l’informe que elabora l’organització independent Global Witness, que situa en almenys 177 els assassinats d’activistes climàtics, mediambientals i per la defensa de la terra al món el 2022. Això és, cada dos dies una activista ambientalista és assassinada per defensar el planeta.

“Tot i que la dada global és lleugerament inferior a la de l’any anterior, quan es van registrar dos-cents assassinats, això no significa que la situació hagi millorat significativament”, adverteix l’informe, que situa de nou l’Amèrica Llatina com el continent més mortífer, amb escreix, per a l’activisme ecologista. De fet, més enllà de les morts, Global Witness alerta que “cada cop s’utilitzen més estratègies no letals, com la criminalització, l’assetjament i els atacs digitals per silenciar les defensores”.

Si ampliem el focus, l’organització eleva a almenys 1.910 les persones a qui s’ha donat mort per causes ambientals entre 2012 i 2022. Principalment, per part del crim organitzat, de caçadors furtius o en successos relacionats amb l’acaparament de terres i explotacions forestals i mineres.

“Durant massa temps, els responsables d’aquests atacs contra els defensors del medi ambient han sortit impunes d’aquests assassinats”, lamenta Shrutti Suresh, co-directora de campanyes de Global Witness. I és cert, com denuncia l’informe, que en la immensa majoria dels casos no s’ha jutjat els botxins i els assassinats han quedat sense càstig. “Els governs no investiguen adequadament aquests crims i la impunitat resultant fomenta noves agressions", esgrimeix l’estudi.

L’Amèrica Llatina, la regió més mortífera del món per a l'activisme climàtic

Si ens aturem a analitzar les dades amb més detall, queda clar que l’Amèrica Llatina és, de llarg, la zona més perillosa per a les activistes climàtiques. En aquest continent es van concentrar el 88% dels assassinats el 2022.

Colòmbia, amb una seixantena; el Brasil (34) i Mèxic (31) encapçalen la llista negra de països amb el nombre més alt d’assassinats d’ecologistes. De fet, l’evolució de Colòmbia és molt preocupant en aquest sentit: s’hi han comès un terç de tots els assassinats i gairebé el doble que l’any passat. Si donem un cop d’ull a les dades històriques de Colòmbia, Global Witness xifra els homicidis en almenys 382 des que s’elabora aquest informe, el 2012.

El 2022, l’epicentre de la criminalitat contra les defensores ambientalistes se situa a la regió amazònica, on s’han perpetrat una de cada cinc morts, el 22% del total. Les comunitats indígenes, que sovint s’erigeixen en guardianes dels espais naturals i juguen un rol clau en la mitigació del canvi climàtic, són les més colpejades i s’enfronten a “un nivell desproporcionat d’atacs letals”, destaquen a l’estudi, amb un terç del total de víctimes mortals. “La violència, la tortura i les amenaces són una realitat compartida per les comunitats de tota la regió”, sumen.

Casos destacats a l’informe

Alguns dels casos més significatius del 2022, recalca l’informe, són el doble assassinat a trets del brasiler Bruno Pereira, expert en pobles indígenes, i el periodista britànic del diari The Guardian, Dom Phillips.

Un crim que va tenir una gran repercussió a escala mundial i que es va perpetrar a la regió amazònica del Brasil. Pereira i Phillips havien centrat la seva tasca a defensar comunitats indígenes del país davant les violacions dels seus drets sobre la terra i el medi ambient i informant sobre aquesta situació.

Un altre succés destacat a l’estudi de Global Witness és l’assassinat de Teófilo Acuña, reconegut líder social colombià i veu de milers de petits camperols, i el seu company de lluita, Jorge Alberto Tarfur.

Ambdós van morir assassinats el febrer del 2022 malgrat que havien denunciat reiteradament –l'última vegada, només uns dies abans de la seva mort– les amenaces que rebien i la criminalització de la qual havien estat objecte. “En alguns casos, la criminalització és l’avantsala dels homicidis de les persones defensores”, expressa el text.

L’informe també recull cada cop més casos de persones que s’han vist obligades a exiliar-se i abandonar el seu país per la seva tasca de denúncia d’agressions al medi ambient. És el cas del pediatre colombià Yesid Blanco, que actualment viu exiliat als Estats Units després de rebre una allau d’amenaces de mort per haver posat en relleu l’existència d’un abocador de residus tòxics situat molt a prop de la seva ciutat, Barrancabermeja. Una situació que ha tingut efectes devastadors en la salut de la seva comunitat i ha suposat un desastre per al medi ambient.

Responsabilitat i rendició de comptes

El paper de les empreses i, especialment, de les administracions públiques és clau a l’hora de posar fre a la violència que pateixen les activistes climàtiques. Les responsables han de rendir comptes per la violència, la criminalització i els atacs de tota mena dirigits a les defensores de la terra i del medi ambient.

Així, Global Witness exigeix a empreses i governs mesures per crear entorns segurs per a les defensores, promoure la responsabilitat legal de les corporacions en drets humans i medi ambient, així com aplicar un enfocament bastat en els drets humans per abordar l’emergència climàtica, entre altres.

Tanmateix, l’organització insta els governs del món a “acabar urgentment amb els assassinats sense sentit d’aquells que defensen el nostre planeta, protegint els ecosistemes més valuosos, i jugant un paper fonamental per fer front a l’emergència climàtica”.Tal com fa palès l’informe, l’única manera d’acabar amb la violència i la injustícia que colpeja l’activisme pel clima és sumar esforços a escala regional, nacional i internacional. “Ja s’han perdut massa vides, i no ens podem permetre perdre’n més”, rebla l’organització.