Incorporar la perspectiva feminista i antiracista en els processos migratoris i d’acollida

Les dones pateixen greus dificultats i entrebancs durant els processos migratoris. Sovint, han escapat de les seves llars i països d’origen en els quals ja sofrien contextos de violència i es vulneraven els seus drets. La frontera entre Mèxic i Guatemala és de les més perilloses del món a creuar, ja que el nivell de violència física, psicològica, econòmica i institucional és enormement alt.

Per exemple, una de les situacions que es poden patir és caure en mans dels anomenats ‘coyotes’, persones que, a canvi d’una considerable suma de diners, prometen ajudar i acompanyar a franquejar la frontera. Habitualment es tracten d’estafes, la majoria de vegades deixen les famílies abandonades al mig del no res.

A més, encara que un gran nombre de dones i famílies aconsegueixin travessar la frontera, són interceptades per les autoritats, les quals les transporten a centres d’internament per a persones en processos migratoris i les retenen com si es tractés d’una presó. Separen les dones de les seves famílies i pateixen tota mena de violències. Cal especificar que Mèxic no és un destí migratori, sinó que aquesta frontera és una zona de pas per a les persones que volen arribar als Estats Units.

Garantir processos migratoris sense violència

Davant aquesta greu situació, la cooperativa feminista Almena va engegar el projecte ‘Acollides feministes: transformem juntes’, una iniciativa de cooperació internacional que treballen juntament amb l’entitat mexicana Formación y Capacitación A.C i l'organització feminista Creació Positiva.

“El projecte té un gran objectiu, ajudar les dones, adolescents i nenes que sol·liciten asil i refugi, i garantir migracions lliures de violències a aquesta frontera”, expressa Maritza Sore, membre de la cooperativa feminista Almena. A partir d’aquí, es ramifiquen altres propòsits com, per exemple, millorar les condicions d’atenció, protecció i acompanyament de les dones durant el trànsit migratori i generar un impacte en l’acollida a Catalunya.

"Potser fa deu anys sí que va ser una proposta molt important i que va tenir molt impacte i incidència, però les polítiques amb perspectiva de gènere actuals són massa estàndard. No s’han tornat a avaluar", afirma Sore. Des de la cooperativa, creuen que fa falta incorporar un punt de vista feminista més específic, que doni resposta a les necessitats concretes de les dones i les seves famílies.

Centres d’acollida per a resguardar les dones

Les accions que es duen a terme tenen doble impacte, impulsades a Catalunya i a Mèxic. A les ciutats de Tuxla Gutiérrez, Comitán i San Cristóbal de las Casas, situades al país sud-americà i a prop de la frontera, hi ha tres 'cases de dia’, en les quals es dona atenció i orientació a les dones, s’enforteix el seu empoderament i poden participar en xerrades i tallers de suport psicològic i emocional, a més d'oferir formació sobre les rutes migratòries.

A diferència de Catalunya, Mèxic és una zona de pas cap als Estats Units des de Centreamèrica, per tant, la funció principal de les ‘cases de dia’ és resguardar les dones i les seves famílies durant el temps que necessitin abans de reprendre la ruta migratòria.

“Els proporcionem informació del que es trobaran a la següent frontera, quins són els seus drets i com poden accedir-hi… moltes de les violències que ocorren durant el procés migratori estan lligades a la desinformació”, destaca Sore. Segons xifres de l’entitat, el mes d’octubre de 2022, varen ingressar prop de dues mil persones entre les tres 'cases de dia'.

La lluita per transformar les polítiques d’acollida

A Barcelona es desenvolupa el vessant d’educació pel desenvolupament, el qual se centra específicament a incidir políticament i social en els processos d’acollida del territori. Al mes d’octubre, per exemple, es va celebrar un seminari en el qual varen participar les membres de Formación y Capacitación A.C i de diferents organitzacions i institucions que treballen l’acollida a Catalunya.

“Es va crear un espai de conversa, unió, reflexió i intercanvi on es va posar sobre la taula què s’està fent a Catalunya i de quina manera l’experiència laboral de les companyes de Mèxic es podria tenir en compte per impactar al model català d’acollida”, explica la membre d’Almena.

Com bé destaquen les impulsores del projecte, l’acollida ha de considerar els diferents orígens i perspectives de vida de les persones. No només hi ha un model cultural vàlid, per tant, cal impedir la invisibilització de les diferents nacions i no imposar uns costums i tradicions per sobre d’unes altres.

Reptes de futur

Arran d’aquest seminari i un treball de camp que realitza la cooperativa, Almena preveu dissenyar, en els pròxims mesos, una eina per incidir socialment i política basada en les bones pràctiques que es desenvolupen a Mèxic, per tal de transformar-les i adaptar-les al context català. Un cop llesta, es presentarà al Parlament de Catalunya, d’Espanya i d’Europa.

A més, també treballen per organitzar un seminari en línia internacional, en el qual puguin assistir membres d’organitzacions europees per continuar potenciant les accions d’acollida i incidir en la situació de la frontera entre Mèxic i Guatemala. “És important destacar que és totalment necessari aplicar un acompanyament i una perspectiva feminista, intercultural, interseccional i antiracista”, expressa Maritza Sore.