En terres guatemalenques existeix un símbol —herència de la cultura maia— que ressona amb l'alba d'una nova era: Aq'ab'al. En l'idioma dels antics, el Kaqchikel, Aq'ab'al significa 'alba' o 'començar el dia', i s'erigeix en un dels vint símbols en el venerat calendari Cholq'ij. És l'essència mateixa d'una cosmovisió mil·lenària i, en els seus cicles, marca moments propicis, cerimònies transcendentals i guia la quotidianitat de les comunitats indígenes, impregnant amb el seu significat cada pas en la vida dels qui el segueixen.

La Casa Aq'ab'al, refugi per a dones supervivents de violència de gènere en San Lucas Tolimán (Sololá, Guatemala), porta amb si el mateix esperit de renovació i despertar: la promesa de començar el dia, l'inici d'un cicle nou, el renéixer en sintonia amb la naturalesa que l'envolta. Fundada en 2016 arran de l'assassinat d'una adolescent de setze anys a les mans de la seva parella, ha atès ja un total de 348 casos de violència contra la dona o "violència intrafamiliar" (nom oficial en Guatemala).

És avui, a la fi de 2023, quan l'entitat ha posat totes les dades a la disposició de l'ONG Kemonïk de Salt perquè, després de ser revisats per Laura Quintana, Ángeles Calduch —professora d'estadística de la Universitat Politècnica de València— hagi pogut procedir a la seva anàlisi. Així ha vist la llum l'informe 'Anàlisi dels casos de violència de gènere atesos a casa Aq'ab'al del 2020 al 2022', elaborat pel Departament de Pedagogia de la UdG i Kemonïk, amb el suport de la Unitat de Compromís Social i Orientació Professional de la UdG i la participació imprescindible de Casa Aq'ab'al.

L'informe de Casa Aq'ab'al entre 2020 i 2022 revela la constant lluita contra la violència de gènere. En aquests anys, es van atendre 222 casos, cadascun amb un ressò de dolor, però també de resiliència i cerca de justícia. L'anàlisi detallada de Laura Quintana i Ángeles Calduch se submergeix en els perfils de les usuàries i els agressors, revelant un mosaic de realitats complexes, i llançant una sèrie de conclusions que evidencien l'importantíssim paper dels refugis.

Una anàlisi profunda de les dinàmiques de violència contra la dona

La Casa Aq'ab'al, que disposa d'un equip de sis persones, ha hagut d'enfrontar reptes: des de la pèrdua del refugi inicial fins a la creació d'un centre integral en 2019. Malgrat tot, ha mantingut una mitjana d'atenció de 70 casos anuals, adaptant-se a les circumstàncies i necessitats de les víctimes de violència de gènere en totes les seves formes: econòmica, sexual, psicològica i física. "L'entorn continua sent terrorífic, ja que la violència contra la dona, el masclisme i el patriarcat estan a l'ordre del dia en qualsevol nivell social: al país, cada dia desapareixen una mitjana de cinc dones", expliquen les autores de l'informe.

Les usuàries, majoritàriament dones adultes, provenen d'una varietat de contextos, des de San Lucas Tolimán fins a altres colònies del municipi. L'informe de Kemonïk revela una realitat crua, però també una resistència poderosa: dels casos estudiats a Casa Aq'ab'al, un 82% corresponen a dones, reflectint la prevalença de la violència contra la dona a la regió —les víctimes masculines, en gran part menors, són principalment col·laterals—.

L'anàlisi detallada revela una dura realitat: el 72,52% de les usuàries enfronta simultàniament múltiples formes de violència, mentre que el 64,45% l'ha suportat durant anys. Quant al perfil dels agressors, el 77% són homes coneguts, majorment en relacions de parella o exparella amb les víctimes. A més, la presència de l'alcohol i les drogues en un percentatge considerable d'aquests agressors revela una dimensió més profunda de la problemàtica: el 43% d'aquests agressors sofreixen d'addiccions (principalment a l'alcohol).

A mig camí entre les dades i una cosmovisió ancestral

L'informe 'Anàlisi dels casos de violència de gènere atesos a casa Aq'ab'al del 2020 al 2022' aprofundeix en les formes de violència, evidenciant un patró clar: les més comunes són la psicològica (87%), seguida de la física (62%) i l'econòmica (49%). A més, les dades assenyalen que la majoria dels agressors es trobaven entre els 26 i 45 anys; els casos amb menors de 20 anys o majors de 51 anys són "difícils de trobar", segons l'informe. La majoria de les usuàries, entre els 30 i els 40 anys, treballa incloent labors com el treball domèstic o l'artesania, i s'autoidentifica com a maia.

És per això que l'informe se submergeix en les dades, però també ofereix un enfocament poc comú: presentar informació des de la perspectiva de la cosmovisió maia. Energies i 'nahuales' s'entrellacen en les dates d'obertura i naixement de les usuàries, esperant interpretacions futures. "Esperem que, en un futur, persones expertes com comptadors del temps, guies espirituals o aqj'ij maia puguin interpretar aquestes dades", recullen les autores.

Entre les conclusions, lluny de les dades, destaca la labor de Casa Aq'ab'al, i el rol que juguen els refugis per a víctimes de gènere, també en zones rurals i allunyades de les ciutats. Cada pàgina d'aquest informe revela un fragment d'una realitat dolorosa, però aquest informe no sols és un recompte de casos: és una crida a l'acció. Darrere de cada número hi ha històries de resistència i valentia, però també una urgent necessitat de canvi.