La pandèmia ha amenaçat la capacitat de resiliència de les comunitats més empobrides

Les famílies han disminuït el consum d’aliments i aquests es compren de menor qualitat, afirmen un 46% de dones i 37% d’homes. I una dada més preocupant, gairebé el 80% d’aquestes persones es troben a l’Àfrica subsahariana, on la fam ja és una constant i ara s'ha agreujat per la pandèmia. Aquestes són algunes de les alarmants conclusions de l’informe ‘Covid-19 i resiliència comunitària’ d’Alliance2015, un conjunt d’associacions d’arreu del món, a Espanya representada per Ajuda en Acció.

Els resultats de l'estudi s'extrauen d'un qüestionari de setanta-quatre preguntes sobre coneixements i pràctiques, afectació als ingressos, deutes i vendes d’actius, ajuda d’organismes externs, efectes a la salut i en comportaments de cerca d’atenció mèdica, efectes en l’educació, dinàmiques comunitàries i el benestar psicològic.  

A l'enquesta, realitzada entre octubre i desembre de 2020, han participat 16.000 persones de quatre continents. Han comptat amb homes i dones d’àmbits rurals, urbans, periurbans i de campaments.

Els 25 països participants a l'estudi són Uzbekistan, Ucraïna, Síria, Somàlia, Pakistan, Uganda, Níger, Nepal, Malawi, Madagascar, Libèria, Kènia, Jordània, Haití, Guatemala, Geòrgia, Etiòpia, El Salvador, Equador, RCD, Burundi, Burkina, Bolívia, Afganistan i Bangladesh.

La resiliència, clau en la lluita contra la pandèmia

La capacitat de les persones de desenvolupar les conductes necessàries per superar circumstàncies traumàtiques és la definició de resiliència. Aquesta ha estat clau psicològicament per a la població a l'hora de superar positivament els efectes de la pandèmia. 

Les comunitats més empobrides, per la seva part, no han tingut la mateixa capacitat de resiliència per la gran falta de recursos amb què viuen i s’han vist proporcionalment afectats els sectors de l’alimentació, la higiene i salut o l’economia.

Aquestes problemàtiques socials “només es poden abordar mitjançant el desenvolupament de la resiliència, reconeixent i millorant la capacitat inherent de les persones i les comunitats de preparar-se per les commocions, d’assimilar els efectes adversos, recuperar-se, adaptar-se i transformar-se de cara a un futur més segur”, assegura l’informe.

A banda de l'alimentació, el sector laboral també s'ha vist molt perjudicat. Els agricultors, per exemple, -claus en l’alimentació de la població i principal font d’ingressos pel 35%- han patit una reducció d’ingressos en el 72% dels casos, la majoria atribuïts a la pèrdua del mercat.

El treball ocasional ha estat el més afectat, amb un 91%, a conseqüència dels efectes negatius derivats de la pandèmia. Un 76% planteja que hi ha menys oportunitats laborals i gairebé un 50% assegura que cobra menys.

Amb gairebé un 45% de mitjana entre les zones rurals i urbanes, les persones enquestades han patit una precarització significativa pel que fa a la seva situació econòmica actual enfront de la situació prèvia a la pandèmia, i un 35% recalquen una lleugera baixada. Aquestes dades deixen un 80% de mitjana de persones amb una disminució de la seva economia, i dos pilars bàsics per sobreviure; la família i els veïns, com a principals fonts de préstecs.

Els menors no queden lluny d'aquestes problemàtiques. Un 22% de les persones enquestades afirmen que cap dels infants d'entre 4 i 16 anys estava rebent educació, i en un 24% només algun dels descendents estava anant a classes.

La salut mental és una de les conseqüències més oblidades de la pandèmia. Un 40% dels homes i un 50% de dones han patit preocupació constant, canvis d’humor i dificultats per dormir, fet que ha causat problemes tant dins com a fora de la comunitat.  

El coneixement de la Covid-19, motiu d'anàlisi

L’enquesta no només ha estudiat els efectes que ha tingut la pandèmia en la comunitat. El coneixement sobre les recomanacions i precaucions davant la Covid-19 també ha estat sota estudi.

Tot i que el 81% coneixia l’ús de la mascareta i el 87% la importància de rentar-se les mans freqüentment, només un 29% reconeixia evitar tocar-se els ulls, la cara o el nas, un 27% cobrir-se la boca i el nas per esternudar o un 31% evitava donar-se la mà o fer-se petons per saludar-se en situacions socials. Tan sols un 43% evitava els llocs concorreguts i un 49% optava per quedar-se a casa, sent més les dones que els homes qui s’hi quedaven.

Els motius de no utilitzar la mascareta o el gel desinfectant no és només el desconeixement. Un 20% de mitjana reconeix que no hi havia disponibilitat de mascaretes o de sabó i un 14% no tenien accés a aigua. El 26% de les persones enquestades no podien pagar-se les mascaretes i un 24% no podien permetre’s el sabó. Totes aquestes dificultats s’agreugen com més rural sigui la zona, baixant del 41% les persones que no es poden pagar el sabó als campaments al 17% a les zones urbanes.

Pel que fa a la dificultat d’evitar contactes socials, una de cada quatre persones reconeix tenir complicacions per fer-ho, un 24% manifesta dificultats per evitar llocs concorreguts com els mercats i un 18% atribueix a un excés de persones a la llar la impossibilitat de mantenir les distàncies.

Les recomanacions de les organitzacions

Des d’Alliance2015 han iniciat campanyes sobre la protecció davant la Covid-19 i han assistit en primera línia als afectats. A més, han ajudat a establir instal·lacions per rentar-se les mans i han repartit sabons, gels desinfectats, mascaretes i equips de protecció individual (EPI).

Les recomanacions de les organitzacions per fer front a la pandèmia en el context d’aquests països són estimular la producció local de mascaretes, gel i sabó a les zones que no ho tenen disponible, prioritzar el sanejament i higiene en campaments, escoles i instal·lacions d’atenció mèdica, així com continuar amb les campanyes de sensibilització sobre la Covid-19.

La campanya de vacunació als països en desenvolupament no arriba als mateixos nivells d’eficiència que a Europa. Alguns països de l’Àfrica encara no han rebut cap dosi, per això és molt important la conscienciació respecte a les mesures preventives de contagi de la Covid-19 i un esforç per suplir la falta d’accés als serveis de sanejament bàsics com l’aigua.

Des d’Ajuda en Acció han repartit paquets de recuperació de subsidència a les famílies, han instal·lat sistemes de rentada de mans comunitaris, han ajudat als centres de salut bàsics aportant materials necessaris, així com fomentar la sensibilització de les mesures preventives de la Covid-19.

És essencial un compromís en les estratègies multisectorials per afavorir la capacitat de resiliència de les comunitats i més suport per part dels governs en programes de protecció social per aconseguir un increment de la inversió en la resposta humanitària per fer front a les amenaces cap a les persones més vulnerables.