L'any més tràgic a les fronteres de l'Estat espanyol

Durant l'any 2021, 4.404 persones van morir camí a les diverses rutes migratòries cap a l'Estat espanyol, una xifra esgarrifosa que suposa que, de mitjana, van morir dotze persones al dia. Així ho exposa l'informe #DerechoALaVida2021 de Caminando Fronteras, col·lectiu de defensa dels drets de les persones i comunitats en moviment, que destaca que la xifra implica un augment del 103% respecte l'any 2020, sent la més elevada des que es realitza l'estudi. Per tant, 2021 ha estat un any tràgic a les fronteres de l'Estat espanyol.

L'informe mostra el monitoratge que l'entitat Caminando Fronteras ha dut a terme durant l'últim any sobre el dret a la vida a la frontera occidental euroafricana, és a dir, a la ruta canària, la ruta Algèria, la ruta estret i la ruta Alborán. De les rutes que es dirigeixen cap a la frontera occidental euroafricana, la més mortífera, segons l'estudi, és la canària, on s'han registrat 4.016 víctimes en 124 naufragis durant l'any 2021.

Tal com assenyalen des de l'entitat, les polítiques de dissuasió i contenció implementades en les rutes del Mediterrani occidental per Europa i el Marroc, han derivat definitivament els fluxos migratoris cap a l'Atlàntic. Aquestes rutes migratòries són unes de les més perilloses del món, no només per les característiques geogràfiques, sinó també per pels interessos geoestratègics que disputen territoris marítims i geogràfics.

L'estudi de Caminando Fronteras també mostra altres xifres, com que del total de persones mortes, 628 eren dones i 205 menors; que el 94,8% de les víctimes desapareix sense que els seus cossos siguin recuperats i que vuitanta-tres embarcacions han desaparegut amb totes les persones a bord. Les 4.404 víctimes que han perdut la vida tractant d'arribar a l'Estat espanyol, provenien de vint-i-un països diferents, la majoria del continent africà.

Des de l'entitat manifesten que el monitoratge d'aquesta informació és una passa necessària en el camí cap a la reparació de les persones mortes i desaparegudes, fent-les visibles. "A més, busquen ser un instrument d'incidència que fomenti polítiques de justícia i no repetició a la frontera", exposen.

Les rutes més perilloses del món

El trajecte migratori des de Mauritània, Gàmbia i el Senegal és particularment perillós, a causa de l'enorme distància que les embarcacions han de recórrer i de les característiques de l'oceà. Des de l'entitat expliquen que les embarcacions s'endinsen a l'Atlàntic per evitar els controls, i quan no veuen la costa moltes vegades perden el rumb. Les nacionalitats majoritàries de les víctimes que surten de Mauritània és la maliana, seguida de la senegalesa, la gambiana i la mauritana, sent la majoria homes joves i adolescents de catorze a divuit anys.

Caminando Fronteras també destaca a l'estudi la proliferació d'embarcacions pneumàtiques a la ruta canària. Els viatges amb aquestes embarcacions van finalitzar, un gran nombre de vegades, en tragèdies. L'alt percentatge de naufragis es deu a les males condicions de les embarcacions i els temps de demora en les operacions de cerca i rescat.

L'entitat també posa el focus en les embarcacions sorgides des del sud de Dakhla fins a Cap Bojador, amb un gran nombre de dones a les embarcacions, la majoria mares, en trànsit pel Marroc, que viatjaven amb els seus fills i filles.

Factors que provoquen les tragèdies

A través d'aquest monitoratge, Caminando Fronteras ha detectat una sèrie de factors que expliquen el gran nombre de tragèdies durant el 2021. Així, consideren que l'ús de rutes cada vegada més perilloses, és un d'ells. També les condicions de sortida de les embarcacions, perquè no complien amb els requisits de navegació segura, així com l'estat de les persones quan pugen a aquestes embarcacions, amb pobres condicions d'alimentació i gran exposició ambiental.

La poca experiència en la navegació de les persones que van a bord de les embarcacions, motiu pel qual perden el rumb fàcilment; la manca de coordinació dels diversos països per salvaguardar la vida de les persones migrants; la falta de mitjans de rescat i les retallades materials i de recursos humans en els serveis de salvament o l'allargament innecessari dels temps de rescat, són altres factors que l'entitat identifica en el fet que aquest 2021 hagi estat l'any més tràgic a les rutes migratòries cap a Espanya.