Neix una aplicació de Banca Armada per conèixer la nostra petjada armamentística

Armes nuclears, bales, avions de combat, armament químic o míssils són alguns dels sectors de la indústria armamentística que es financen indirectament gràcies a bancs, asseguradores i fons de pensions de la banca espanyola. Així fa anys que ho declara el Centre Delàs d’Estudis per la Pau a la seva campanya Banca Armada.

Entre el 2014 i el 2019, la banca espanyola va invertir 11.969 milions d’euros en la indústria armamentística, segons els estudis del Centre Delàs. Gran part d’aquest finançament acaba amb la venda d’armes a països en situació de conflicte armat o en la vulneració dels drets humans.

Ara, en una iniciativa del Centre Delàs, Novessendes Fundació i Setem Comunitat Valenciana han passat la informació de la pàgina web a una nova aplicació amb fi didàctic i sensibilitzador. L’aplicació “és una manera d’accedir a la informació divulgativa de la campanya”, apunta el coordinador del Centre Delàs, Jordi Calvo. 

Sota el lema ‘Saps quina és la teva petjada en armes?’ aquesta nova aplicació web permet conèixer en quin sector armamentístic s’inverteixen els diners dels bancs en què tenim un compte corrent o qualsevol altre producte, i en quina quantitat es finança.

“S’accedeix com a qualsevol altra aplicació i pots seleccionar els bancs de manera separada o posant tots en una mateixa cerca. Es poden veure les empreses d’armament nuclear, però també d’armament convencional, explosiu, aeronàutic, etc. Les icones mostren el tipus d’armament que de manera indirecta s’està finançant amb el compte corrent”, detalla Calvo.

A l'aplicació s'accedeix de manera anònima. La persona usuària simplement ha de seleccionar els bancs espanyols on tinguin algun producte contractat i descobrirà quina és la seva petjada en armes. Es pot conèixer quina és la quantitat de diners que finança el banc, el tipus d’armament en què inverteix i el nom de les empreses de fabricació armamentística, detallant les xifres per cadascuna.

Per exemple, si marquem CaixaBank, ens indica que finança 2.749.916,44 de dòlars en Indra i 138.181.557,08 $ a Maxam. Electrònica militar, explosiu militar i bales són el tipus de sector armamentístic en què inverteix. Si, en un altre cas, seleccionem BBVA i Bankia, el resultat ens mostra tretze empreses armamentístiques que fabriquen des d’armes nuclears, fins a tancs o avions de combat, entre altres.

La banca ètica, una possibilitat tangible

Encara que pugui semblar impossible no pertànyer a una banca que financi la indústria armamentística i així, netejar la nostra petjada en armes, hi ha diferents opcions per escollir. A Espanya, trobem nou entitats: FIARE (Fundació d’Inversió d’Estalvi Responsable), Triodos Bank, Coop57, Enclau, IDEAS, IUNA, GAP-Madrid, Oikocredit i FIDEM (Fundació Internacional de la Dona Emprenedora). Si optem per una d’aquestes opcions, la nostra petjada en armes, segons l’aplicació web és totalment en finances ètiques.

“Fer una aplicació ajuda que la campanya sigui divulgativa i puguem fer arribar el nostre missatge principal. Hi ha molta gent utilitzant-la, està generant interès i estan arribant moltes preguntes”, festeja Calvo. “L’aplicació mostra la informació relacionada amb l’entitat a la persona particular sense que l’hagi de buscar individualment. També et diu si estàs treballant amb banca ètica. El que volem és que la campanya aconsegueixi que la gent tingui consciència amb el tema”, detalla el coordinador.