Encara que sembli impossible, els racons de la Terra encara guarden tresors d'incalculable valor. No són diamants ni lingots d'or, sinó elements tan subtils com valuosos: les terres rares. Aquests minerals, la denominació dels quals no fa justícia a la seva escassetat, són la columna vertebral de la revolució tecnològica. La seva presència és imperceptible per a moltes, però la seva absència seria un cataclisme per a un sistema que, en molts casos, ha vinculat la seva perpetuació a la d'aquests materials.

L'informe 'Mapa d'impactes i conflictes de les terres rares' documenta conflictes al llarg de la cadena de subministrament de les terres rares, incloent-hi l'extracció, el processament i el reciclatge. Elaborat per l'Observatori del Deute en la Globalització i l'Atles de Justícia Ambiental de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB —en col·laboració amb l'Institute for Policy Studies (els Estats Units) i el CRAAD-OI Madagascar—, la recerca documenta més de 25 problemes socioambientals provocats per l'explotació de les terres rares.

"L'objectiu és visibilitzar injustícies i abusos mediambientals, socials i de drets humans", i mostrar com les comunitats resisteixen a aquestes situacions. Amb aquest informe, les entitats responsables de l'estudi busquen, a més, qüestionar la veritable naturalesa "verda" i "justa" de les polítiques de transició energètica. La Xina, Xile, el Brasil, Finlàndia, Groenlàndia, l'Índia, Kenya, Madagascar, Malàisia, Malawi, Myanmar, Nova Zelanda, Noruega, Suècia i Espanya són els punts recollits en el mapa d'aquesta proposta a l'abric de la Xarxa Global de Terres Rares.

Què són les terres rares i per què són tan importants

Les terres rares són elements químics essencials en la indústria moderna. Encara que per a la gran majoria de la població són autèntiques desconegudes, aquests disset minerals són la base de multitud de dispositius electrònics, bateries, vehicles elèctrics i sistemes d'energia renovable. Des del neodimi —clau en la producció d'imants potents—, fins al ceri —utilitzat en pantalles d'alta definició—, aquestes substàncies són els pilars ocults que sostenen la indústria de la tecnologia contemporània.

La importància d'aquests lantànids (al costat de l'itri i l'escandi) radica en la seva capacitat per a potenciar l'eficiència dels productes i sistemes, impulsant la innovació i el progrés tecnològic a escala mundial. També són fonamentals en matèria de defensa i enginyeria aeroespacial, i la seva necessitat estratègica per a la transició verda i digital ha estat valorada en la més recent Llei de Matèries primeres Fonamentals de la Unió Europea. "Les pressions per a extreure i processar les terres rares augmenten globalment", explica l'informe.

A més, les entitats investigadores assenyalen els ingents danys col·laterals de la seva explotació: les seves baixes concentracions fan "costoses" l'extracció i la separació, i requereixen "grans quantitats d'energia i aigua que generen grans quantitats de residus". A més, aquests minerals es barregen moltes vegades amb elements radioactius —com l'urani—, i els mètodes d'extracció "inclouen la mineria a cel obert, l'explotació subterrània i la lixiviació in situ".

El fort impacte social, econòmic i ambiental de les terres rares

El 'Mapa d'impactes i conflictes de les terres rares' ressalta la preocupant dependència global de la Xina en la producció de terres rares. Amb una participació del 80% en el mercat mundial, el gegant asiàtic té un control significatiu sobre aquests minerals. Les conseqüències d'aquest domini van quedar patents quan, en 2010, la Xina va reduir abruptament les seves exportacions, generant inquietuds sobre l'estabilitat de les cadenes de subministrament; aquesta situació va impulsar a països com els Estats Units i Austràlia a intensificar l'exploració de jaciments.

És a la Xina on l'Atles de Justícia Ambiental de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals i l'Observatori del Deute en la Globalització, al costat de les entitats col·laboradores, exemplifiquen l'impacte ambiental i per a la salut derivat de l'explotació d'aquests minerals. En Bayan Obo, "el dipòsit més gran de terres rares del planeta", l'explotació ha contaminat "severament" el sòl i l'aigua de la zona amb metalls pesants, fluor i arsènic, "enverinant greument als habitants i els ecosistemes".

Però no són els únics efectes negatius. En llocs com Kachin (a la frontera entre Myanmar i la Xina), la mineria es duu a terme amb la connivència de grups armats, per la qual cosa es genera violència, criminalització i violació de drets humans. L'estudi assenyala, a més, que "la majoria dels casos documentats estan relacionats amb denúncies de les comunitats locals sobre la falta de transparència". La Xina, Xile, Kenya, Madagascar, Suècia i Espanya compten amb casos de fort "impacte sobre mitjans de vida tradicionals i ecosistemes fràgils i (des)protegits".

Repensar el model cap a un camí sostenible i just

Amb les dades a la mà i els punts sobre el mapa, l'informe planteja la necessitat urgent de trobar alternatives per a reduir la dependència de la Xina en la producció de terres rares. A més, destaca la importància d'implementar tecnologies d'extracció més sostenibles i eficients, així com estratègies efectives de reciclatge per a aprofitar els minerals presents en productes obsolets: la preservació del medi ambient i la viabilitat en l'explotació es tornen imperatius ineludibles en la cerca de solucions.

Una vegada més, la col·laboració internacional i la inversió en recerca i desenvolupament són crucials per a abordar aquests desafiaments i assegurar un subministrament estable de terres rares, vital per a la innovació tecnològica, sense comprometre ambientalment i socialment al planeta. L'enigma de les terres rares planteja preguntes crucials que l'informe utilitza com a guies imprescindibles per a assegurar el futur: la transició energètica i de digitalització ha de ser justa i sostenible, i és necessari repensar el disseny industrial i els escenaris de demanda d'energia.