Què es inclús i quin és l’objectiu?

Inclús és un Festival de Cinema Internacional que s’organitza a Barcelona i que enguany arriba a la seva sisena edició. Les pel·lícules que es projecten tenen com a temàtica la discapacitat amb l’objectiu de trencar tabús i estereotips i obrir la discapacitat a altres realitats. L’eix central del festival és un concurs audiovisual amb curtmetratges, pel·lícules de ficció, documentals i produccions audiovisuals de diverses entitats.

Imaginem que la discapacitat no només està present en la temàtica de les pel·lícules...?

Tot l’entorn i espais on es projecta el festival és inclusiu. És a dir, el cinema està adaptat per a la mobilitat reduïda, les pel·lícules tenen audiodescripció, subtitulació, llenguatge de signes... És a dir, contempla totes les mesures.

Com neix el festival?

El festival és una iniciativa impulsada per l’Aula d’Estudis Socials i l’Associació Discapacitat Visual Catalunya que juntament amb la productora Fish Muvi organitzen l’esdeveniment.

Quines novetats audiovisuals veurem aquest any?

S’han presentat produccions de tot el món, concretament 340. I d’entre les 15 pel·lícules seleccionades d’aquesta edició n’hi ha del Brasil, Polònia, Estats Units, Portugal, Bolívia, Bèlgica i fins i tot una de Geòrgia.

Algun audiovisuals o missatge concret per destacar?

Tenim una pel·lícula que ha estat molt aclamada als Estats Units i que protagonitza Joaquim Fènix i dirigida per Gus Van Sant, molt aclamat com a director i cineasta independent i comercial també. La pel·lícula de Georgia que et comentava abans, 'La vida de Anna'… Crec que val la pena mostrar aquest tipus de cinema europeu.... També tenim un curtmetratge de nacionalitat anglesa que va guanyar un Òscar i que tracta sobre la sordesa, 'The silent child'.

Com heu fet la selecció?

Primer rebem les pel·lícules des de diferents plataformes online. Des del festival fem la tria. Aquest any n’hem rebut 340 i n’hem hagut de triar 15. Els criteris principals són: la qualitat audiovisual i la qualitat del missatge. Volem un missatge que s’allunyi de la victimització.

Aquesta és una mica la vostra filosofia, no?

Considerem que no hem de distingir. Tots som igual de capaços. Fins i tot, les històries que veuràs al festival et plantejaran preguntes sobre tu.

El festival comença avui. Ens parles una mica del programa?

Sí, el festival comença avui 27 de novembre i durarà fins el 2 de desembre. A banda de les pel·lícules al Caixa Fòrum organitzem tallers i activitats annexes dirigides a aconseguir una societat més inclusiva.

Per exemple, els tallers educatius van dirigits a escoles, instituts o cicles formatius i es van fent durant la setmana del Festival. D’activitats per exemple tenim la de ‘I+D+d, innovació tecnológica’, l’activitat de ‘Llengua de signes’, ‘Sentim el cinema’ (pensada per percebre en pròpia pell com sent el cinema una persona amb discapacitat visual o auditiva) i altres activitats més.

Alguna novetat a destacar?

Sí m’agradaria destacar com a novetat l’obra de teatre que es representa dissabte al matí. Es tracta d’una companyia on tots els actors i actrius tenen algun tipus de discapacitat. Després de l’obra farem un teatre fòrum perquè els nens i les nenes puguin parlar amb amb els protagonistes. Això ens fa il·lusió perquè, el teatre, no l’havíem inclòs mai al festival.

A banda de les projeccions, també hi ha el concurs...

Sí, un jurat extern tria els audiovisuals guanyadors de les diferents categories: llargs de ficció, curts de ficció, llargs documentals i curts documentals.

Qui forma el jurat?

El jurat està format per 5 persones (perquè no sigui un número parell). Està composat per persones relacionades amb el món audiovisual. Aquest any tenim en Carles Bosch, (director, guionista de cine documental, periodista i ex-reporter de TV –destaca el seu documental ‘Balseros’), Agustí Argelich, director que està al capdavant del Filmets Badalona Film Festival, Aurora de Pares, propietària del videoclub més antic d’Espanya, VIDEO INSTAN a Barcelona, Marta Bayarri, actriu, guionista i directora i Antoni Verdaguer, fundador del Cine-Club d’Amics de les Arts de Terrassa.

Quins objectius futurs es proposa el festival?

Cada any treballem per fer créixer el projecte. El primer any no hi havia tallers annexos, per exemple. Després de sis anys hem crescut en dies i en activitats. Volem exportar aquest model a altres bandes, festivals i ciutats. Val la pena que aquest tipus de pel·lícules es coneguin. Volem despertar la necessitat de conscienciació del món de la discapacitat a les TV, fer que els cinemes siguin accessibles...

Quina repercussió té el festival?

A Barcelona ja s’ha convertit en una cita anual. Nosaltres a banda de la selecció i organització del festival volem implicar les associacions perquè mica en mica i entre tots fem créixer aquesta pilota.