Marta Segú: “Hem canviat la vida de poblacions sense accés a l'electricitat o recursos per pagar-la”

iWith.org
Autor/a: 
Laura Morral
projecte laboratoris GLI a Sierra Leone i Angola
Marta Segú és directora de la Fundació Probitas.

Marta Segú: “Hem canviat la vida de poblacions sense accés a l'electricitat o recursos per pagar-la”

Autor/a: 
Laura Morral
iWith.org

Resum: 

La directora de la Fundació Probitas explica que la implantació d’energies renovables a diferents hospitals d'Angola i Sierra Leone ha permès que aquests països disposessin d'assistència sanitària de qualitat.

En què consisteix el vostre projecte de plaques fotovoltaiques?

El projecte ha consistit en desenvolupar un contenidor solar per ser utilitzat com a generador elèctric a partir d'energia fotovoltaica en diferents llocs del món i per a diferents usos.

D’on neix la iniciativa?

El projecte sorgeix del projecte GLI (‘Global Laboratori Initiative’) desenvolupat per la nostra fundació des de 2010. L’objectiu és reforçar les capacitats dels laboratoris de diagnòstic clínic de les regions més vulnerables del món, dotant els centres de salut de les eines bàsiques per diagnosticar, tractar i seguir les malalties que causen una mortalitat més elevada.

Quina relació té aquest projecte amb les plaques solars?

Vam detectar diferents problemes relacionats amb el subministrament elèctric que dificultaven la viabilitat del programa a llarg termini. Si reforçàvem els laboratoris i les infraestructures però deixàvem una despesa energètica inassolible per ells, no hauríem fet un bon projecte perquè l’impacte no seria positiu, al contrari, podria ser inclús negatiu.

Per això vam iniciar el projecte d'electrificar els laboratoris i hospitals a partir d'energies renovables. Vam començar per l'autosuficiència i la viabilitat econòmica del laboratori d'anàlisis clíniques del Centre Valentí de Pau instal·lat dins del programa GLI-'Bamako' (Sierra Leone).

Què proposa el projecte?

El projecte proposa el disseny d'una instal·lació solar fotovoltaica estandarditzada i premuntada en un contenidor marítim (i per tant mòbil) que alimenta els consums de laboratoris GLI instal·lats per la Fundació Probitas al voltant del món.

En quins països ho heu implantat?

A Sierra Leone, a l’Hospital 'Saint John of God' i al Centre de Salud Valentín de Pablo a 'Bamako' amb la 'Mutuelle Benkan' i a l’hospital 'Nossa Senhora da Paz' a 'Cubal', Angola.

Per quina raó vau decidir intervenir en els hospitals d’aquests països i no en uns altres?

Per la pobresa i la precarietat social en què viuen aquests països i perquè estem reforçant laboratoris de diagnòstic en zones remotes i de difícil accés per portar una assistència sanitària de qualitat a les poblacions més vulnerables.

Vàrem pensar en instal·lar aquest sistema als laboratoris i ja en tenim tres: a Sierra Leone, a la regió de Lunsar. Aquí ho vam implantar a l’hospital 'Saint John of God' que ha donat molt bon resultat perquè ara tenen electricitat 24 hores al dia per a la UCI, pel quiròfan i per les cures intermitges. A més, tenen un generador de 'back-up' per si fallés el sistema fotovoltaic i estalvien més de 1.000 euros al mes en despesa energètica.

I en quins altres hospitals?

Al centre de Salt Valentín de Pablo a 'Bamako', al barri 'Telephone sans Fils' (TSF) en col·laboració amb la 'Mutuelle Benkan'. I a l’Hosptial de 'Cubal' d’Angola on s’ha fet un prototip per fer un estudi pilot i veure si pot funcionar per a la resta de laboratoris que reforça la Fundació Probitas. Com que està dins d’un contenidor es més fàcil enviar tot el material (plaques, bateries...).

Així, un cop arriba al laboratori, s’endolla i es fa la petita instal.lació local i ja funciona. També es important fer un bon manteniment, i per tant, estem formant a personal local per fer manteniment de les plaques i bateries. A més fem control remot per veure que tot està funcionat bé.

En quines condicions estaven (parlant d’infraestructures i subministrament elèctric) aquests hospitals abans d’implantar el vostre programa?

No tenien electricitat de xarxa pública i anaven amb generadors amb la despesa de gasoil enorme que això comporta.

Els països on desenvolupeu aquests projectes tenen un dels nivell de pobresa energètica més alts del món?

Sí, son països i sobretot zones que no tenen accés al sistema elèctric o no tenen recursos per pagar-lo, per tant, el nostre sistema els ha canviat la vida.

Quins resultats ha tingut la vostra intervenció?

Això permet moltes coses: assegurar un subministrament elèctric permanent les 24 hores del dia (equivalent a una xarxa elèctrica convencional), allargar la vida dels equips instal·lats, assegurar la conservació correcta dels reactius i test usats en el laboratori, assegurar la conservació correcta de la sang al banc de sang, permetre la realització d'anàlisi clíniques d'urgències les 24 hores del dia, disminuir la factura elèctrica associada als consums del laboratori i fer econòmicament sostenible i viable el funcionament del laboratori a llarg termini.

A més, els costos associats a la compra de combustible per al funcionament del grup electrogen són reduïts i això permet fer noves inversions en el futur.

Només es beneficien els centres que tenen aquest sistema?

L'energia disponible sobrant, no només assegura la viabilitat econòmica i la qualitat del servei ofert als centres de salut, sinó que també permet alimentar els laboratoris de centres que no disposen d'accés a la xarxa elèctrica. D'aquesta manera es pot millorar l'assistència sanitària de la població a les zones més aïllades dotant els centres d'un servei elèctric i d'un laboratori d'anàlisis clíniques autònom i de qualitat.

Afegeix un comentari nou
0