Meritxell Marín: ''Fer un voluntariat és una experiència de creixement personal increïble''

  • Instantània d'una sortida amb la Fundació Acacia. Font: Facebook

    Instantània d'una sortida amb la Fundació Acacia. Font: Facebook

  • Activitat grupal. Font: Fundació Acacia, Facebook

    Activitat grupal. Font: Fundació Acacia, Facebook

  • Trobada de voluntaris i voluntàries EVS a Bèlgica. Font: Facebook

    Trobada de voluntaris i voluntàries EVS a Bèlgica. Font: Facebook

Compromesa amb la societat que l'envolta, la monitora de lleure de l'Esplai La Tribu de Mataró ens explica la seva estada solidària a Bogotà.  

La Meritxell Marín, llicenciada en Pedagogia per la UAB i amb una àmplia experiència com a monitora de lleure, va decidir fer un projecte EVS a la ciutat de Bogotà durant el 2015. Després de tornar a la seva ciutat de residència, Mataró, ens explica com aquesta vivència de voluntariat a la Fundació Acacia l'ha fet trencar amb estereotips de Colòmbia, evolucionar personalment i guanyar confiança per anar-se'n a qualsevol part del món.

 

1. Quines van ser les raons que et van empènyer a fer una estada solidària?
La raó principal va ser que volia viure una nova experiència relacionada amb el món de l’educació per aprendre d’altres realitats que desconeixia.

2. Quina idea tenies del país on anaves abans de marxar?
En coneixia ben poc, la majoria d'idees preconcebudes que tenia provenien dels tòpics. Tenia la idea d’un país pobre on la gent passa gana i també sabia que Colòmbia i en concret Bogotà era una destinació molt popular per a les organitzacions solidàries.

3. Quines tasques havies de fer a l'entitat d'acollida?
Treballava en una fundació on formava part de l'equip de monitores. Entre les tasques que havia de fer, per exemple, destacaria l'assistència a totes les activitats programades, la preparació de tallers que després es duien a terme o integrar-me en les decisions que l'equip prenia. 

4. Amb quins estereotips del país has trencat després de la teva estada?
La inseguretat. És cert que la delinqüència està molt present en la societat, però no és ni de bon tros un país tan perillós com jo pensava.

5. Quin fet destacaries de la teva experiència com a voluntària?
La diferència cultural, tot i tenir la mateixa llengua i pràcticament les mateixes costums. La manera de ser i de fer, de relacionar-se en general, és bastant diferent. Fins i tot he observat comportaments que no esperava trobar en un país “subdesenvolupat”.

6. Què és el que més trobaves a faltar de Catalunya?
La seguretat pel carrer. Desconfiar de tothom a tota hora era molt incòmode. I la cultura popular i de la ciutadana: festes majors, bars amb terrassa i tapes, etc.

7. Te'n recordes d'alguna anècdota que tingués com a centre la llengua o el fet de viure en una cultura diferent?
A Colòmbia són molt educades. Si volen preguntar alguna cosa a algú altre del carrer, demanen fins a 4 vegades permís per dirigir-s’hi: “Buenas tardes”, “Disculpe”, “Qué pena molestarle” i “Sería tan amable…”. Em vaig forçar a acostumar-m’hi per no semblar maleducada.

8. A qui recomanaries fer un voluntariat a Colòmbia? Per què?
A tothom que vulgui conèixer un estil i filosofia de vida diferents. De seguida t’adones dels trets característics de la teva cultura i et permet reflexionar molt sobre la influència que pot arribar a tenir en la vida diària de les persones certs costums i hàbits. D’aquesta manera, és molt fàcil empatitzar amb gent nova i es treballa la tolerància i el respecte a les altres.

9. Tornaries a viure una estada solidària a l'estranger?
Sens dubte! I tot i que a Colòmbia vaig arribar amb una mica de por, ara em sento capaç d’anar sola a qualsevol racó del planeta. És una experiència de creixement personal increïble.

Afegeix un comentari nou