Més pressió de les entitats a l’Estat perquè reaccioni davant la crisi de refugiats a Grècia

Les imatges del camp de refugiats de Mòria cremant past de les flames del gran incendi que es va declarar la nit del 9 de setembre van esfereir, un cop més, l'opinió pública de tot el món. Les prop de 13.000 persones, 4.000 d’elles menors, que malvivien al camp més gran d’Europa, convertit en un infern, van quedar a la intempèrie, en una situació de desprotecció absoluta. L’escena es va repetir pocs dies després al camp de l’illa de Samos, que també va patir l’atac del foc. 

Malgrat tot, ni la cruesa d’aquestes imatges ha servit perquè els governs europeus reaccionin davant d’una catàstrofe humanitària cada cop més dramàtica. Ben al contrari, un cop més, més enllà de les lamentacions, la resposta a l’emergència que viuen milers de persones ha estat buida de contingut.  

Per això, més d’una trentena d’entitats i moviments socials han alçat la veu per exigir solucions a l’emergència migratòria de què són víctimes milers de persones a les costes gregues. En un manifest impulsat per Iridia, Novact, Stop Mare Nostrum, l’Observatori DESC, la Fundació FICAT i l’Alianza por la Solidaridad, que compta amb l’adhesió de diverses organitzacions, les entitats posen el focus en el Govern espanyol i reclamen que “abandoni la indiferència” i posi fil a l’agulla per engegar “accions immediates que garanteixin els drets humans de les persones migrants i refugiades”. 

Les autoritats gregues i la UE, responsables de la situació

El manifest apunta a les autoritats gregues, la Unió Europea (UE) i els seus estats membres com a últims responsables “per acció o omissió” de la penosa cojunctura que viuen les persones refugiades a les costes del país hel·lè. “Aquesta situació és resultant de l’actuació de les mateixes instàncies encarregades de l’acolliment de sol·licitants d’asil a les illes de l’Egeu, incloent-hi el paper de la Unió Europea per mitjà de l’Oficina Europea de suport a l’Asil (EASO) i el dispositiu de control fronterer FRONTEX”, resa el comunicat.

Les entitats també recorden que fets com el de l’incendi del camp de Mòria eren “tragèdies anunciades” per les condicions en què malvivien els seus habitants, obligats a viure amuntegats, sense infraestructures bàsiques i enmig d’una tensió creixent que s’ha agreujat arran dels primers casos de Covid-19. Tot plegat a conseqüència de mesos de “deliberada inacció”.

En aquest sentit, els impulsors del manifest es pregunten què més ha de passar perquè la UE i els Estats membres reaccionin a aquesta “vulneració sistemàtica i permanent dels drets humans”. Una actitud, apunten, que respon al temor a l’efecte crida que pensen que tindria una política que respectuosa amb els drets de les persones. No obstant això, les entitats recorden que la normativa comunitària, concretada en les directives 2013 i 2001, els obliga a actuar i deixar de banda la inacció que han practicat fins ara.

“A la llum del Nou Pacte sobre Migració i Asil, la UE ha renunciat a protegir les persones i els seus drets, a favor dels interessos dels Estats que es neguen a acollir”, reiteren, alhora que acusen les autoritats comunitàries d’apostar per invertir en el control, la securitització i l’externalització de les fronteres.

Malgrat tot, les entitats signants del text ofereixen alternatives a aquesta “política fallida” que prioritzin l’establiment de vies legals i segures d’accés als territoris europeus, l’’acollida humanitària i l’equilibri territorial mitjançant “processos de reubicació i d’agrupament familiar”.

Així, demanen als estats europeus, i a l’espanyol en particular, que segueixin l’exemple de governs locals, que han demostrat una voluntat proactiva davant l’emergència migratòria. “El govern espanyol ha d’abandonar la indiferència i assumir l’impuls d’un gir radical com a país de frontera sud, desmarcant-se de les tendències europees i apostant per la reubicació i la solidaritat real”, asseguren. Només així es podrà allunyar de discursos d’odi que legitimen el relat de l’extrema dreta.

Exigències a l’Estat espanyol

Per tot plegat, el manifest requereix a l’Estat espanyol que condemni el context de desprotecció que viuen els refugiats i les persones migrants, amb especial atenció a la situació urgent de les illes gregues. Per això, cal que l’Estat exigeix a les autoritats hel·lenes i europees que garanteixin una acollida digna i blindin els drets fonamentals dels afectats, revertint les decisions que han portat al tancament i la detenció de les persones reallotjades del camp de Mòria. 

Alhora, apunten a la necessitat d’activar un programa de reubicació per fer efectius els programes d’acollida a què es va comprometre l’Estat, qui, segons els impulsors del manifest, s’ha de desmarcar de l’actual política migratòria europea i apostar per una “política de vies legals i segures d’arribada a la UE”.

El text també reclama a l’Estat que clausuri de forma urgent els els Centres d’Internament per Estrangers (CIEs) en situació irregular, tal com li han exigit diverses institucions i organitzacions en favor dels drets humans, tiri endavant una regulació extraordinària de les persones migrants residents a Espanya i derogui la llei d'estrangeria.