L'Associació La Nut és una entitat que treballa per a l'assoliment dels drets i llibertats de les dones. Amb un equip de psicòlogues especialitzades en violència masclista, intervenció en crisi i perspectiva de gènere, centren la seva activitat al voltant de diverses línies de treball, especialment en la col·laboració i l'assessorament a organismes, com ara ajuntaments o consells comarcals, així com la recerca, la prevenció, la sensibilització i, en algunes ocasions, la intervenció més directa.

Darrerament, a més, s'han enfocat molt en l'àmbit de les violències sexuals, amb projectes com els punts lila en espais d'oci nocturn, o les xerrades i formacions professionals que duen a terme a persones vinculades a aquests entorns.

L'any 2020 van participar, conjuntament amb Valentes i Acompanyades, entitat que treballa en la prevenció dels matrimonis forçats, en l'elaboració de l'informe 'La realitat dels matrimonis forçats a Catalunya'. Parlem amb les psicòlogues Mireia Casellas, presidenta de l'entitat, i l'Ariadna Vilà, col·laboradora de l'Associació La Nut, sobre els matrimonis forçats, les violències que es produeixen en ells, la importància de la sensibilització i el protocol per a la prevenció i l'abordatge del matrimoni forçat, entre altres aspectes.

Un dels aspectes centrals dels matrimonis forçats és la manca de llibertat de les noies i dones que el pateixen.

Mireia Casellas (M.C.): El matrimoni pot ser forçat malgrat que la dona doni algun tipus de consentiment, ja que hi ha elements de pressió al seu voltant que no li permeten prendre una decisió amb llibertat o potser pensa que no té més sortida que aquesta. Ja hi ha, doncs, una posició totalment subordinada per part d'ella. Per tant, no ens hem de limitar només al moment del casament, en el qual ella accepta contraure el matrimoni, per exemple. La manca de llibertat que pateixen comença abans.

Hi ha molts aspectes que conflueixen en el fet que la dona no és lliure en aquesta situació de matrimoni. No té llibertat gairebé a cap a esfera de la seva vida, ni econòmica, ni a l'hora de relacionar-se amb persones que no siguin de la família o la comunitat, sinó que es produeix un aïllament. Tampoc és una situació fàcilment reversible i, a més, s'agreuja en cas que sigui menor d'edat. Aquest és un tema molt important a tenir en compte, ja que la majoria d'homes amb les quals les casen són majors d'edat.

Quines són les principals conclusions que destacaríeu de l'informe en el qual vau participar?

M.C.: Molts aspectes, però sobretot vam veure que els matrimonis forçats són com un contínuum, no és només una situació concreta o un moment determinat. També vam poder advertir que no només es tracta d'una qüestió familiar, sinó que els matrimonis forçats es donaven a nivell de comunitat. Aquí, per tant, entren en joc qüestions d'aïllament i blindatge a nivell social i educatiu, perquè des de la comunitat consideren que d'aquesta manera poden mantenir aquest tipus de tradicions.

En un matrimoni forçat són presents diverses situacions de violència. Quines identifiquem?

Ariadna Vilà (A.V.): El matrimoni forçat abasta moltes violències, com ara les sexuals, físiques o les psicològiques. Les sexuals se centren, sobretot, en el moment del consum del matrimoni, una pràctica amb molta importància perquè formalitza el casament. En el moment que es concerta el matrimoni entre famílies, hi ha una obligació al consum on, clarament, hi ha una violació, independentment del consentiment o no de la noia, ja que, com hem dit, no tenen llibertat per decidir.

La violència sexual l'exerceix el marit, que és el que decideix quan es consuma el matrimoni i de quina manera. Per tant, la llibertat sexual de la noia queda totalment anul·lada. Té una posició totalment subordinada i no pot prendre decisions. D'altra banda, trobem altres violències sexuals, com ara la Mutilació Genital Femenina (MGF). No es practica a tot el món, però hi ha certes comunitats més tradicionals que sí que ho fan.

Sí el moment del consum és tan rellevant, quin paper juga la virginitat de la noia?

A.V.: El reconeixement i el valor de la família dins de la comunitat passa perquè la noia mantingui la puresa, I aquesta puresa passa perquè no tingui relacions sexuals prèvies al matrimoni. Per tant, la seva virginitat està al centre. La pressió que tenen les noies és molt elevada, perquè està en joc l'honor de la família. Si la família queda tacada, perd l'accés a molts aspectes de la comunitat. En conseqüència, carreguen amb un gran pes familiar: casar-se no és una decisió personal, sinó que és una decisió comunitària.

"La pressió que tenen les noies és molt elevada, perquè està en joc l'honor de la família".

A més, hi ha una manca de llibertat per decidir amb qui volen tenir la primera relació sexual, amb l'objectiu de preservar-se i ser, per dir-ho d'alguna manera, cassables. Abans del consum del matrimoni, ja hi ha una privació de llibertat d'aquesta sexualitat. Tampoc hi ha educació sexual, ja que aquesta es limita al fet que, el dia que els ho diguin, han de mantenir relacions sexuals amb el desconeixement total de què poden sentir. Això és violència.

Per tant, es tracta d'un sistema patriarcal que afecta les noies des del moment que biològicament neixen com a nenes.

M.C.: Des de molt joves se les transmeten certes idees de la família, la qual cosa s'accentua durant la preadolescència, moment en el qual les noies comencen a experimentar els primers grans canvis. En aquest sentit, hi ha un control molt rígid respecte a l'educació i com aquella noia s'ha de preservar, quins contactes té, quines sortides fa, etcètera.

Cal destacar que la responsabilitat que aquesta noia acabi entregada al 100% a viure com ho diu la comunitat, recau sobre la mare, amb la qual viuen les situacions més tenses. Es tracta d'un sistema pervers en el qual hi ha una imposició de la part masculina de la família, però se li trasllada a la mare la responsabilitat de controlar les filles en l'etapa en la qual es considera de més risc a l'hora de descobrir altres realitats o persones que puguin trencar amb aquest tipus de pràctiques. Per tant, si no va com la comunitat creu que ha d'anar, serà culpa de la mare.

"Es tracta d'un sistema pervers en què hi ha una imposició masculina, però se li trasllada la responsabilitat a la mare".

Són mares que també han patit aquest tipus de violències dins d'un matrimoni forçat.

A.V.: Al final és un imaginari cultural que es va repetint. Moltes vegades es cau amb l'error de pensar que les noies o les mares són culpables. Cal anar amb compte amb això. Potser algunes són conscients d'aquestes situacions, però és que s'hi juguen molt. Quedarien tan excloses que al final preval aquests lligams familiars i comunitaris davant la part més individual.

Són dones que, a més, tampoc tenen llibertat per poder reflexionar, per poder parlar, per poder expressar-se. Viuen en un gueto que les fa preservar aquestes dinàmiques. La comunitat més tradicional ja s'encarrega que no tinguin molts espais, privar-les de treballar, que no vagin a certs cursos o que no participin en formacions, perquè potser acabaran decidint coses que trencaria la situació de privilegi que tenen els homes.

De quina manera ajudeu les entitats a què les dones puguin sortir d'aquests matrimonis forçats?

M.C.: Creiem que és molt important que els diferents agents que formen part de la xarxa de les noies tinguin coneixement de què són els matrimonis forçats i com actuar. Que puguin establir un espai de confiança, esdevenir les seves persones referents i, en cas d'identificar situacions de vulnerabilitat o informació que ajudi a detectar matrimonis forçats, poder donar resposta i activar una xarxa de professionals que treballin el cas. Funciona molt bé estar vinculades a una xarxa, sigui a nivell educatiu, de salut, o a nivell d'iguals, no només de la seva pròpia comunitat, sinó d'altres perfils.

De vegades pensem que el fet de passar per una denúncia, passar per un procés d'aquestes característiques, és el que hauria de ser. Però per a nosaltres és molt rellevant fer una tasca més enfocada a sensibilitzar aquest entorn, acompanyar aquesta noia i no perdre mai l'atenció continuada amb una persona que potser no té una decisió clara de què fer. Són intervencions que són molt complexes, que han d'anar acompanyades de molta delicadesa. També cal poder activar intervencions d'urgència en cas que sigui necessari.

"Per a nosaltres és molt rellevant fer una tasca més enfocada a sensibilitzar aquest entorn".

Per tant, considereu que la sensibilització és importantíssima

A.V.: És molt important, perquè ens podem trobar dones que hagin viscut en un matrimoni forçat durant anys, que vulguin separar-se i que no puguin. Però si saben que hi ha entitats que treballen en aquesta línia o que la xarxa pública atén la violència dels matrimonis forçats, se'ls obre l'oportunitat de poder demanar ajuda. I que no hagin de passar situacions com les dues noies de Terrassa assassinades al Pakistan. Perquè tenim protocols i podem posar totes les forces que creiem, però, malauradament, sempre falta una mica més, com en el cas dels feminicidis.

Quina és la realitat a Catalunya? de quines dades estem parlant?

M.C.: Des de Catalunya s'està fent una feina de recollida de dades molt significativa. Mossos d'Esquadra està fent un treball important a aquest nivell. Registren entre quinze i els disset casos anuals a Catalunya. Són xifres baixes, però creiem que és rellevant que existeixi aquest registre. D'altra banda, Valentes i Acompanyades, a nivell d'intervenció, treballa amb una quarantena de noies. Per tant, estem parlant d'uns cinquanta o seixanta casos anuals a Catalunya. Pensem que, donat el context d'invisibilització que pateix aquesta pràctica, és una forma d'objectivar la situació.

A.V.: Els casos que sobresurten només són la punta de l'iceberg. Per tant, ens queda molta feina a fer a les entitats i l'administració pública per poder incrementar els recursos de detecció i de suport a aquestes noies. Perquè, al final si no sabem què passa i com passa, l'atenció que puguem donar pot anar mal encaminada i, en aquest sentit, la sensibilització és molt important.

"Els casos que sobresurten només són la punta de l'iceberg".

Com valoreu la feina que es fa a Catalunya?

A.V.: Crec que Catalunya és un dels referents. Des del primer moment hi ha hagut voluntat de treballar-ho, ja sigui amb la creació del protocol o a partir de la llei de violència masclista que ho ha contemplat. S'ha de donar molt de valor, perquè en altres marcs legislatius no es contempla el matrimoni forçat, a no ser que sigui com a tràfic de persones.

El 2020 es va aprovar un protocol per a la prevenció i l'abordatge del matrimoni forçat. Quina valoració en feu?

M.C.: És un avenç important perquè puguem posar nom a què estem parlant i establir una corresponsabilitat entre tots els agents que estan al territori treballant les violències masclistes. De fet, també és important que estigui sota aquest paraigua de violències masclistes, perquè comporta una forma específica d'abordatge. I no només treballar-ho des de la intervenció, sinó també donar importància a la prevenció i sensibilització, que creiem que és clau en aquest tipus de violència masclista.

És un protocol relativament senzill i accessible a totes les persones que poden intervenir, una cosa que la veiem positiva. Dona unes indicacions clares a nivell conceptual, a nivell normatiu i també a nivell d'intervenció. Alhora és un protocol complex, perquè la intervenció sempre ho és. Però bé, com tots els protocols té mancances. Hi ha aspectes que es podrien descriure millor, ampliar o treballar. Però al final és una primera base per poder detectar i treballar amb els matrimonis forçats, i estem contentes que hi sigui. És un avenç.

Podem dir que hi ha certa sensibilització en les administracions i la societat a Catalunya. Quina és la situació als països on aquesta pràctica és habitual?

A.V.: Hi ha una plataforma que es diu Girls Not Brides, en la qual treballen unes 1.600 entitats de prevenció i intervenció amb matrimonis forçats a nivell internacional. Cal donar reconeixement a aquestes entitats i associacions. Igual que amb la MGF, hi ha moltes activistes treballant amb això, sobretot en els territoris de la part del Mediterrani, que dins de la clandestinitat s'ajuden mútuament.

Jo crec que aquí hi ha molta voluntat de canvi, el que passa és que la detecció és un dels grans reptes. I la transformació educativa, que de vegades hem d'esperar una o dus generacions per veure canvis. Queda molt per fer, perquè és una violència que ha sigut molt invisibilitzada durant molts anys. I ha estat una pràctica que naturalitzada, que a nivell d'occident s'ha pogut canviar, però que en altres països encara estan treballant-hi.