Miriam Bonet: “El voluntariat inclusiu forma part de l'ADN de Pere Claver Grup”

“Estem molt contentes pel premi, encara no ens ho acabem de creure; estem en un núvol”, expressa amb emoció la Miriam Bonet, coordinadora del Servei de Voluntariat de Pere Claver Grup. L’entitat acaba de rebre el primer Premi Voluntariat 2025 pel projecte ‘Voluntaritza’t’, una iniciativa que impulsa el voluntariat inclusiu entre persones amb experiència pròpia en salut mental o amb discapacitat intel·lectual.

El reconeixement posa el focus en una manera d’entendre el voluntariat que Pere Claver Grup reivindica des de fa una dècada: una participació basada en l’acompanyament, la mirada comunitària i la igualtat. Així ho expressa la Neus, una persona atesa pel Servei de Voluntariat, en un vídeo publicat per l’entitat: “Podem parlar sincerament i som amics, i això a mi m’omple molt”, diu del Pedro, un voluntari de l’àmbit de Drets i Suports.  

Amb més de setanta-cinc anys d’història, Pere Claver Grup ha convertit aquesta aposta en una peça central del seu ADN. El ‘Voluntaritza’t’ trenca estigmes, obre espais de participació per a persones tradicionalment excloses i demostra que el voluntariat inclusiu no és només possible, sinó profundament transformador.

Pere Claver Grup té una llarga trajectòria al darrere. 

Som una organització de l’economia social amb més de setanta-cinc anys d’història que treballa per fer possible el projecte de vida de les persones amb problemes de salut mental i amb discapacitat intel·lectual. Això vol dir oferir serveis de salut, serveis socials i d’inclusió laboral, i també vetllar per la defensa dels seus drets des de l’àrea de drets i suports. El nostre compromís és promoure la salut mental en una societat més inclusiva. Actualment, som més de 870 professionals i atenem anualment més de 47.700 persones. Tenim una presència territorial sobretot al districte de Sants-Montjuïc, i també a Santa Coloma de Gramenet i a Badia del Vallès.

Com enfoqueu l’atenció a les persones vulnerables?

Sempre a través del vincle. Per acompanyar una persona des del respecte cal entendre que, si té un diagnòstic de salut mental o una discapacitat intel·lectual, no necessita només una àrea o un tractament concret. El valor de Pere Claver és que podem oferir aquestes diferents àrees de forma integrada, amb una mirada integral de la persona: des de la part més de salut mental o sanitària, com pot ser un tractament farmacològic, fins a un acompanyament psicoterapèutic.

També doneu molt de valor a la part social.

Sí, tota aquesta part social inclou les residències, les llars i l’atenció a la llar de les persones amb grau de discapacitat i dependència. També treballem l’oci i la participació comunitària, i aquí hi entra el Servei de Voluntariat, que és una via perquè la persona pugui participar activament en la societat.

I la defensa dels drets de les persones que ateneu.

Això ho fem des de l’àrea de drets i suports, adreçada a les persones que necessiten assistència per determinats motius, sempre des de la perspectiva del quality rights, acompanyant-les des del màxim respecte. Comptem també amb un comitè d’ètica. Tot plegat forma part d’aquest embolcall que dona integritat a Pere Claver. Som una organització molt gran i això ens permet tenir una visió molt àmplia de la persona acompanyada.

Per tant, oferir una atenció integral.

Sí, de fet, hi ha usuàries que participen en més d’un servei, de manera que els podem oferir una atenció realment integrada. Pot ser que visquin en una de les llars, que es visitin en un dels nostres Centre de Salut Mental d’Adults (CSMA) i que, alhora, assisteixin al Club Social, dins de l’àmbit de serveis socials. Creiem molt en el vincle que es genera en aquest acompanyament continuat.

D’aquí també neix l’aposat pel voluntariat inclusiu i el ‘Voluntaritza’t’.

És un projecte molt basat en el peer to peer, que vol dir d’igual a igual. A partir de la seva pròpia experiència, una persona pot establir un vincle molt potent amb una altra que rep aquest acompanyament. Si el voluntariat ja és molt potent, encara ho és més quan qui acompanya té o ha tingut un problema de salut mental i l’altra la veu com una possibilitat d’estar al món d’una manera diferent. Per a Pere Claver, això és clau i forma part de la nostra identitat: mirar la persona amb discapacitat intel·lectual o amb un problema de salut mental amb uns altres ulls.

I trencar estigmes que encara avui arrosseguem.

Exacte. En aquest sentit, el projecte guardonat busca trencar l’estigma, evitar l’exclusió social i oferir espais de participació i de contribució significativa a persones que tradicionalment han estat excloses de la vida social.

Entrem més al detall del ‘Voluntaritza’t’. En què consisteix?

És un projecte de voluntariat inclusiu adreçat a persones amb un problema de salut mental o una discapacitat que han estat ateses als nostres serveis o arriben derivades d’altres entitats que ens contacten. Poden estar actualment en atenció o haver estat usuàries en el passat i voler retornar com a voluntàries. Participen en projectes de Pere Claver i també les acompanyem perquè puguin fer voluntariat en altres entitats.

Quin és el recorregut que es planteja?

Des del Servei de Voluntariat fem una entrevista d’acollida igual que amb qualsevol altra persona interessada a fer voluntariat, on valorem plegats què els agradaria fer i en quin tipus de voluntariat se senten còmodes. Tothom té dret a fer voluntariat, però és important saber què es vol fer perquè l’experiència sigui gratificant, i en aquesta conversa també els expliquem els projectes de l’entitat i anem concretant el recorregut més adient.

Els interessos poden ser molt diversos.

És clar, pot ser que la persona digui que li agrada el voluntariat, però que no es veu fent acompanyament a algú amb problemes de salut mental. Hi ha moltes altres opcions. Per exemple, tenim el projecte ‘El cop de mà’, on es dona suport en tasques com muntar o desmuntar mobles, pintar un pis o ajudar a organitzar esdeveniments. En aquests casos, la persona pot encaixar perfectament en aquest tipus de projecte.

L'oferta de voluntariats és molt variada.

A Pere Claver les opcions són molt diverses. Hi ha persones voluntàries que dinamitzen tallers, d’altres que fan acompanyaments al metge o per fer tràmits, i també acompanyaments d’oci, com sortir a fer un cafè, xerrar o donar una volta amb una persona. A grans trets, els voluntariats que oferim són aquests, juntament amb el projecte ‘El cop de mà’. En general, es tracta d’acompanyar i de dinamitzar activitats.

Com s’actua quan el voluntariat es fa fora de Pere Claver?

El voluntariat ha d’estar alineat amb el moment vital i amb el que t’agrada fer. Per tant, quan veiem que dins de Pere Claver no hi ha cap projecte que s’ajusti als seus interessos, el que fem és acompanyar la persona a buscar voluntariat en altres entitats. Es pot fer a través de la borsa de la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS), mirant quines ofertes hi ha. Per exemple, si a la persona li agradaria repartir menjar en una residència de gent gran, l’acompanyem en aquest procés.

Es fa un seguiment?

Sí, sempre ens agrada fer un petit tancament per saber com els ha anat, encara que no hagin estat voluntàries amb nosaltres ni formin part del nostre servei, i compartim aquest retorn amb els professionals de les entitats on han fet el voluntariat.

En aquest sentit, quin impacte heu observat en les persones que fan el pas de ser usuàries a ser voluntàries?

L’impacte és molt gran. Recordo el testimoni d’una persona que deia: ‘He descobert que puc estar al món d’una altra manera’. Parlem sovint de persones amb un diagnòstic de salut mental que han quedat totalment fora del món laboral i que, a vegades, fins i tot la família pot veure com una càrrega. Quan fan aquest pas i es converteixen en voluntàries, es descobreixen com a persones que poden aportar molt als altres i a la societat. Se senten útils, poden continuar formant-se, mantenir-se actives i descobrir capacitats que pensaven que no tenien. És com un despertar interior, i elles mateixes ho expliquen molt bé.

El retorn per a la persona és enorme. 

Si ja en general el voluntariat té un impacte molt gran i molta gent explica que li canvia la vida, per a una persona amb problemes de salut mental o una discapacitat encara és més potent. Pensa en un jove que viu en un centre per a adolescents i veu que la voluntària que li fa un taller de cuina també ha passat per una situació de salut mental, que està bé i està fent voluntariat. El nivell de comprensió i identificació és molt més profund.

Costa avaluar fins a on arriben aquests beneficis.

Nosaltres ho hem avaluat amb indicadors de satisfacció i sempre hi surt remarcat com és d'important per a elles poder aportar, sentir-se part de la societat. Fins i tot hi ha persones que després ens proposen projectes i els tiren endavant. Un exemple és el taller de ganxet per trencar l’estigma, que neix d’una voluntària i que fem en un equipament del barri obert a tothom, no en un espai propi.

També transforma la mirada de les professionals sobre les persones que ateneu?

Té un impacte, sense dubte. Moltes vegades veuen aquella persona com un pacient, mentre que des del Servei de Voluntariat la veiem com un potencial voluntari. Amb tot, sovint són les mateixes professionals que ens traslladen que una persona els ha comentat que li agradaria fer voluntariat i que elles mateixes creuen que podria ser una bona experiència per a ella. Poder oferir aquesta oportunitat a la persona és molt valuós.

Quins reptes us trobeu a l’hora d’impulsar aquest model de voluntariat inclusiu?

Cal ser inclusius a escala global. És cert que hem avançat molt, però encara hi ha moltes resistències, també en algunes entitats a qui els costa acabar d’entendre aquest model. De fet, el projecte neix perquè moltes persones ens explicaven que, en altres espais de voluntariat, els havien dit que no pel fet de tenir un problema de salut mental. Això demostra que encara cal fer molta pedagogia.

I més enllà de la conscienciació?

Potser un altre repte és disposar de temps per acompanyar de prop totes les persones voluntàries, no només les que fan voluntariat accessible, i poder reforçar el mentoratge entre qui ja té experiència i qui tot just comença. Però, sobretot, cal continuar vencent prejudicis i estigmes que encara són molt presents. Tot i això, ho veig amb molta esperança: anem pel bon camí, però queda molta feina per fer.

Tota aquesta tasca s’ha reconegut amb el Premi Voluntariat. Què significa per a vosaltres?

Per a nosaltres és un gran impuls, que ens dona moltes ganes de continuar treballant i acompanyant. Fa molta il·lusió, sobretot a les persones voluntàries que han participat en el projecte i també als professionals que s’hi han implicat. Creiem que ens han reconegut perquè el voluntariat inclusiu forma part de l’ADN de Pere Claver. És molt més que un projecte, és una manera d’entendre l’entitat i d’apostar-hi de veritat. Aquest premi ens anima a continuar treballant al costat de les persones que hi han confiat fins ara, a fer créixer encara més aquesta proposta i a consolidar el voluntariat accessible i inclusiu com una realitat.

"El voluntariat inclusiu és molt més que un projecte, és una manera d’entendre l’entitat i d’apostar-hi de veritat".

No és el primer reconeixement que rebeu per aquest projecte.

Portem deu anys amb aquest projecte. El vam iniciar el 2015 i que el 2025 arribi aquest reconeixement és molt significatiu. Ja havíem rebut dos reconeixements previs: l’any 2019, amb la distinció Actius de l’Acord, i els Reconeixements InDRET de l’entitat Ecom, vinculats al voluntariat accessible. Ara s’hi suma el Premi Voluntariat, que significa moltíssim. Perquè creiem que tothom té dret a fer voluntariat. La FCVS ho ha remarcat aquest any, i nosaltres també pensem que és un dret que ha de ser garantit per a tothom.

Si ampliem el focus, creieu que la societat és prou conscient de la importància i la força transformadora del voluntariat?

Crec que sí, però amb tot el que vivim a escala global hem de reivindicar el voluntariat més que mai, sobretot entre les persones joves i fomentant que s’impliquin. Catalunya és un dels països amb més tradició de voluntariat i hem de continuar creient en aquest valor. Alhora, ens hem d’anar adaptant. Els models de voluntariat han de canviar i nosaltres ho veiem clarament: moltes persones joves s’hi apropen d’una manera diferent del que havia estat el perfil clàssic de persona voluntària.

El voluntariat té nous reptes al davant.

Crec que el repte del voluntariat ara és facilitar que es pugui fer a petita o gran escala, al barri o on sigui, però que la gent participi. Avui hi ha moltes més opcions per triar i veiem com el voluntariat social i l’ambiental cada cop estan més connectats, perquè al final tot té a veure amb el benestar i la salut de les persones, que és una mirada molt global. Per això pensem que s’ha de continuar fent voluntariat. 

I apropar-lo a les noves generacions com més aviat millor.

Exacte, per a mi, el gran repte és començar-ho des de l’escola. És cert que si a la família hi ha algun referent que fa voluntariat això ja marca, però crec que cal treballar-ho des de ben petits, des d’I3, i que els infants vegin la presència de persones voluntàries com una cosa natural. Em sembla una molt bona manera de sembrar aquesta cultura des de l’inici.