Un millor model agrari sostenible als Andes Peruans de la mà de la UdL

Els estats d'Amèrica Llatina tenen en comú, entre d'altres característiques, el fet d'haver viscut un segle XX convuls i carregat de reformes polítiques, socials i econòmiques. Un dels reclams, també comú per part de diferents comunitats, era i encara és el repartiment just de la propietat de la terra. D'aquí que avui coneguem nombrosos exemples de reformes agràries que intentessin donar solució a la lluita per la propietat del sòl, com les de Colòmbia (els anys 1936, 1961 i 1988), la de Bolívia (el 1953), Mèxic (1910), Veneçuela (1945 i 1960), Cuba (1959 i 1963), Equador (1964, 1973 i 1992) i Costa Rica (1961).

El Perú va experimentar també una reforma agrària l'any 1969, de la mà del president militar Juan Velasco Alvarado –que va arribar al poder a partir d'un cop d’estat l’any 1968-. Una conseqüència directa del canvi agrari impulsat pel dictador va ser l'alliberament de les terres habitades per comunitats indígenes dels Andes, entre elles, la de Huapra, ubicada al districte de Marcarà, província de Carhuaz, Departament de Ancash; situada a més de 3.000 metres sobre el nivell del mar.

Des d'aleshores, la comunitat d'Huapra ha crescut, fins a formar-se avui per 180 persones. La comunitat d'Huapra ha viscut fins al moment seguint les seves tradicions i costums.

No obstant això, segons els investigadors del Projecte impulsat per la Universitat de Lleida (UdL) i la Universitat Nacional Santiago Antúnez de Mayolo (UNASAM), en la manera de subsistir de la comunitat, podrien donar-se canvis que optimitzarien els recursos de la zona dels quals disposa la comunitat i permetria l'adaptació a un nou context climàtic. Segons expliquen des del Projecte, "el canvi climàtic ha fet variar el període de pluja i ha incrementat la temperatura, cosa que ha fet desorientar les costums de la comunitat". A més, "la producció agrícola i ramadera de subsistència s'ha vist també perjudicada per la contaminació minera". D'altra banda, afirmen que la "sostenibilitat del sistema agrícola no ha estat fins ara considerada una prioritat".

És per donar resposta, doncs, als canvis del context  que de la mà de Lluís M. Plà Aragonés, membre del Departament de Matemàtiques de la UdL, en unió amb l'equip multidisciplinari de la UNASAM del Perú, s'ha impulsat el projecte de desenvolupament agrari sostenible.

El projecte pretén, en primer lloc, avaluar el sistema productiu passat i present de la comunitat indígena. En segon, formular un model matemàtic que optimitzi els recursos agrícoles de la comunitat i en tercer, facilitar la planificació. Diversos investigadors i professionals peruans, doncs, s'endinsen en la comunitat per oferir la possibilitat de mostrar una alternativa respecte del maneig ecològic del sòl i de les plagues, sobre l'elaboració de compostatge i la criança d'animals menors.