Davant del paper destacat que el govern de l'Estat espanyol ha atorgat a l'exèrcit en la gestió de la crisi per la pandèmia del coronavirus, entitats que lluiten per la pau han mostrat la seva oposició a aquesta situació i han posat l'accent en la importància de professionals d'altres sectors en la resolució de l'emergència. La presència de la Unitat Militar d'Emergència (UME) i de militars armats als carrers, així com l'ús de llenguatge bèl·lic per part de l'administració, ha posat en alerta les entitats.

El Centre Delàs, una entitat independent d'anàlisi de pau, seguretat i defensa, ha expressat el seu rebuig a "qualsevol resposta securitària i militarista a l’actual situació". L'entitat destaca que professionals de la sanitat, així com de serveis socials bàsics i d’investigació són qui poden resoldre "aquesta emergència i proveir-nos de protecció i seguretat".

"Situacions com aquesta només es poden afrontar amb sistemes públics d’atenció i cures de les persones, amb una gestió basada en constatacions científiques objectives i amb estructures que siguin, a la vegada, de coordinació global i d’actuació local", manifesten des del Centre Delàs.

L'entitat catalana també posa de manifest que, encara que el sector militar gaudeixi d’un tracte de favor en l’elaboració dels pressupostos de l’Estat sota l'argument d'un rol de garant de la seguretat, amb la crisi del Covid-19 "ha quedat comprovat novament que les capacitats militars res poden fer per frenar ni confrontar les vertaderes emergències que afecten la vida de les persones".

Així mateix, denuncia que si una petita part dels recursos destinats a la militarització s'haguessin dedicat a la seguretat humana, "sens dubte actualment disposaríem d’un sistema públic de salut més robust i eficaç".

"Considerem fonamental el paper de la societat civil en l’oposició d’aquestes polítiques", expliquen des del Centre Delàs i destaquen la rellevància de la gestió postcrisi. "Hem d’evitar, com sovint ha passat, que es normalitzi allò que ha de tenir un caràcter excepcional i que es consolidin retallades de drets i llibertats i una precarització de les condicions de vida, que afecten amb major virulència els sectors més vulnerables de la nostra societat".

Així mateix, el Centre Delàs demana més recursos per a la sanitat, l’educació, el treball o la investigació, així com prendre mesures per a la salut pública i l'ús exclusiu de mecanismes de protecció civil i humanitària.

Suport d'altres entitats

Fundipau, entitat que promou la Cultura de Pau i la Noviolència, considera que, davant d'aquesta greu situació "ni la política de defensa, ni la despesa militar, ni cap arma hi han pogut fer res". Els seus responsables defensen la sanitat pública i de qualitat per fer front situacions que amenacen el benestar: "la seguretat que les persones necessitem s’assoleix molt millor amb millors i més ben dotats sistemes públics de salut, més cooperació entre governs i organismes multilaterals, cap a una lluita contra les desigualtats existents i una major cohesió social, més credibilitat i legitimitat de les institucions, etc.".

El director de l'entitat, Jordi Armadans, també ha expressat la seva opinió a les xarxes socials en la mateixa línia de pensament:

La campanya Desmilitaritzem l’Educació, formada per més de vuitanta entitats vinculades al foment de la pau i a l’educació, ha mostrat el seu suport a les reflexions del Centre Delàs. Així, s'han posicionat en contra de la militarització que el govern espanyol ha dut a terme en la gestió de la crisi, a través de reaccions a les xarxes socials, on s'han visibilitzat bona part d'aquestes opinions.

Altres entitats des de fora de Catalunya que lluiten per la pau, com el grup antimilitarista de Bilbao KEM-MOC o Desarma Madrid, també han volgut expressar la seva preocupació pel desplegament de l'exèrcit als carrers de tot l'Estat.