Falten pocs dies per a la segona edició de la Ethiotrail. Una cursa, que de fet, és molt, moltíssim més que una cursa. Una idea que va començar ja fa uns quants anys, quan prenent un maquiato en un petit cafè de Dolo Ado (zona Somali de Etiòpia), Kaleab, el responsable dels projectes d'aigua d'Oxfam-Intermon a la zona, em va dir un dels seus somnis: M'encantaria poder canviar una mica la imatge que té una gran part dels estrangers d’Etiòpia. I crec que la clau és el trail running, nosaltres som molt bon corredors i tenim uns paisatges preciosos que la gent no coneix. Obrirem el país i els corredors al trail running!

La idea va anar evolucionant i així va néixer l’empresa social Run in Africa i l’Ethiotrail (www.ethiotrail.com). Una cursa que amb la seva primera edició (2014) ja va fer història. No només va ser la primera marató trail que es celebrava en el país; també ha sigut la primera on les Autoritats Etíops per la Conservació de la Natura (EWCA) han co-organitzant un esdeveniment esportiu, i on els atletes d’elit etíops han tingut la possibilitat d'escriure el seu nom en el camp del trail running. La cursa és una crida forta i alta a les possibilitats que s'obren al país com a destinació idònia per aquest esport de muntanya.

Amb l’excusa de la cursa, es va poder portar al govern central Etíop fins al cor del Parc dels llacs d'Abijatta-Shalla. El ministre de Turisme va estar present durant tots els esdeveniments, meravellat-se al veure les possibilitats que ofereixen els espais naturals per l'esport i l'atracció internacional que genera. La cursa sembla haver plantat petites llavors que comencen a perfilar la promoció turística internacional del país.

L'emoció del govern regional, i de la EWCA tampoc s'ha quedat curta. De cop, un parc que havia estat oblidat gairebé per tothom (excepte pels amants del ocells), que contava amb poc més de 500 visitants per any, amb la cursa, només amb un dia, van tindre més visitants que tots els dies de l'any junt. I amb ells, un bon pessic de birs (moneda nacional) per seguir amb les activitats de conservació del parc, i de suport a tres escoles de dintre del parc (on es va destinar el 20% de la inscripció de la cursa).

El Parc Nacional dels Llacs d'Abiatta-Shalla, al cor de la Vall del Rift, és un dels parcs més degradats del país. Conta amb més de 10 000 habitants que viuen de la ramaderia dintre del seus límits. La desforestació i l'erosió del sòl, són dos problemes crítics que fan perillar una de les reserves d'aus migratòries més importants del país. L'any passat, la cursa, va ser l'excusa perfecta per replantar tants arbres com participants, i reforçar, entre tots els presents la importància de la conservació del medi.

Però el seu impacte no es queda aquí. De petites-grans històries hi ha moltes, i la de les medalles potser es la que més m'agrada. Els artesans de la zona, utilitzen les toves roques volcàniques per fer petites escultures de cases tradicionals i vendre-les als visitants del parc. Després de molts va i vens, van poder convèncer el grup d'artesans locals de fer una medalla per cadascun dels participants a la cursa. Una peça d'art fràgil, però d'una delicadesa i identitat sense precedents. Només acabar la primera cursa, els artesans ens van portar dos models nous de medalles on havien millorat el disseny. Quina és la propera comanda, va preguntar un d'ells? Es varen quedar una mica tristos quan vàrem dir-los que haurien d'esperar fins la propera edició. Hauríeu de fer una cursa cada més, van contestar! El somriure els ha tornat fa unes setmanes, quan vàrem encomanar les 400 medalles d'aquesta propera edició que es farà el 9 d’Agost!