Purificació Maria Oliver, Llicenciada en Dret i valenciana de naixement, la seva trajectòria professional l’ha portat a viure en bastants llocs diferents. El passat 27 de febrer, va venir a Barcelona a parlar als joves de la redCreactiva sobre la internacionalització de projectes.

Quines són les claus per començar a internacionalitzar?

M’agrada resumir les eines de treball en 5 punts, perquè com dic en les xerrades, hem d’aconseguir el que volem amb la feina de les nostres mans, amb els cinc dits d’una mà:

1. Anàlisi interna
   Saber qui som. És interessant realitzar una anàlisi DAFO de la nostra empresa o idea, a l'hora de plantejar la internacionalització. És a dir, la determinació i l'entusiasme són fonamentals, però sempre des d'un punt de vista realista. Conèixer les fortaleses, febleses, amenaces i oportunitats, ens donarà una visió profunda de cap a on volem dirigir els nostres esforços. I per tant, on aconseguir el finançament o el suport que necessita el nostre projecte.
2. Què volem aconseguir?
   Què pot aportar la internacionalització de la nostra idea o empresa, que d'una altra manera no aconseguiríem? La internacionalització pressuposa valors afegits que tots som capaços d’intuir, obertura cap a altres mercats, possibilitat de finançament, etc. No obstant això, l'opció comporta riscos que han de sospesar-se, d'aquí la necessitat de ser molt conscients del que volem aconseguir.
3. Amb quins mitjans comptem?
   És cert que la possibilitat d'obtenir finançament internacional per a les nostres idees o projectes pot resultar atractiva. De fet aquesta és la raó del considerable augment de participants en les convocatòries de projectes tant dins del marc de la UE com en l'àmbit internacional. No obstant això, cal recordar que els òrgans de gestió dels programes repeteixen constantment que la inversió que es realitza en una idea no ha d'entendre's com un mer sosteniment de l'estructura de l'empresa, entitat o organització que la presenta. En aquest sentit, cada vegada s'articulen mecanismes per garantir que les empreses o entitats que presenten les seves candidatures de projectes posseeixen la capacitat tècnica i financera per dur a terme les seves idees, sent doncs, la subvenció que reben un valor afegit.
4. Un “bon Pla”
   Una bona planificació en tots els sentits, en el temps, financera i de comunicació. El temps és or, i al món dels projectes europeus i internacionals, ho és per afegiment. Els terminis marquen els “tempos” de les convocatòries. Hem d'estar atents a les possibilitats de finançament que sorgeixen cada dia. Organitzar el nostre Pla de treball intern darrere d'aquests terminis, determinar els recursos que podem invertir i desenvolupar una bona campanya de difusió, saber “vendre” la idea o producte, són la columna vertebral de l'èxit.
5. Conèixer als actors
   Ens movem en un món competitiu i per descomptat les subvencions europees i internacionals no són una excepció. Sorgeixen bones idees de projecte a tot arreu, però per aconseguir èxit en les convocatòries, aquestes idees han de convertir-se en excel·lents. Hem de conèixer bé l'entorn en el qual anem a apostar, quines línies d'actuació es prioritzen, quins projectes es van aprovar en anys anteriors, qui són els gestors dels programes. Per a això, acudir a jornades i tallers informatius és una valuosa eina que ens ajudarà a familiaritzar-nos amb l'àmbit, a mantenir-nos informats i a fer-nos visibles.

On pot trobar finançament internacional una entitat catalana?

Són moltes les opcions a les quals es poden acollir les entitats catalanes, però com hem comentat abans, sempre discernint segons el tipus d'entitat, el tipus de projecte al qual es presenten i el tipus de públic al qual es dirigeixen. Algun dels exemples podrien ser:

• Programa SUDOE en el cas de projectes Transnacionals;
• POCTEFA per a projectes Transfronterers;
• Programa Erasmus dins l’àmbit educatiu;
• SME INSTRUMENT dins del programa HORIZON 2020 per ajudes per a petites i mitjanes empreses;
• i així un llarg etc.

Però com sempre dic, encara que amb això m’allunyi de les teories generals que se solen impartir als cursos de gestió de projectes, hem de ser hàbils per a saber adaptar els projectes a les convocatòries, i no sempre esperar a què les convocatòries siguin "Perfectes" per al nostre projecte. Una bona capacitat per a “vestir” les idees ens obrirà un ventall més gran d’oportunitats.

Maria Oliver treballa ara a Sinnergiak Social Innovation (UPV/EHU) que és un centre d'innovació social promogut per la Universitat del País Basc/ Euskal Herriko Unibersitatea en el marc de l'estratègia Euskampus - Campus d'Excel·lència Internacional.

L'activitat de Sinnergiak persegueix promoure el desenvolupament de competències en les persones i les capacitats d'innovació a les organitzacions i comunitats, condicions bàsiques per l'obtenció de resultats amb un impacte socialment visible i útil.

Un parell dels projectes destacats o en desenvolupament de Sinnergiak són:

- Projecte Europeu Transcreativa finançat pel programa (www.transcreativa.eu): Projecte per impulsar l'ocupabilitat juvenil en el sector de les Industries Culturals i Creatives

- SIMPACT: Impulsar l'impacte de la innovació social a Europa a través de fonaments econòmics.

Per a més informació sobre l'activitat de Sinnergiak Social Innovation (UPV/EHU) podeu visitar la pàgina web www.sinnergiak.org o bé contactar per telèfon o correu electrònic al 943018896 o bé contact@sinnergiak.org