Perquè surt la campanya 'Cuidar y Sostener la vida'?

Perquè el sosteniment de la vida és una de les accions més necessàries i imprescindibles que s'ha evidenciat amb l'actual situació d'emergència sanitària. I a més perquè són les dones en tots els territoris les que només estan portant a terme iniciatives i accions de resistència per sostenir la vida.

La impulsem des de la Red de Migración, Género y Desarrollo i l'Associació de Dones Migrades Subsaharianes.

Quines són les situacions de precarietat i desprotecció que pateixen les dones dels territoris dels quals parla la campanya (El Salvador, Senegal i República Dominicana)?

Al Salvador hi ha la Col·lectiva de Dones Kawoq. Són dones feministes comunitàries que lluiten per la defensa dels seus cossos, terra i territoris davant les opressions econòmiques, la precarietat i les violències masclistes que pateixen.

Totes hi han estan vivint de l'economia informal i submergida, algunes com a cuidadores, treballadores de la llar o venedores ambulants i viuen a la zona més marginal de San Salvador. Ara mateix, arran la situació d'emergència, es troben sense cap mena d'ingrés econòmic.

Han estat denunciant i exigint que es garanteixi aigua neta a les cases perquè les dones són les més impactades en l'estat d'emergència.

Més de 300 famílies estan vinculades a l'acció de Kawoq treballant des de l'acció comunitària per subsistir, sobretot les dones que estan en una situació major de precarietat.

I a República Dominicana?

A República Dominicana hi ha CONAMUCA (Confederación Nacional de Mujeres Campesinas), una organització de caràcter nacional, que promou els interessos i drets de les dones i reivindica la lluita per una vida digna.

Han accionat per aconseguir un model de producció agrícola per a recuperar l'agricultura camperola basada en la igualtat de dret a la terra i garanteixi la sobirania alimentària, des de l'autonomia econòmica de les dones.

Precisen suport a les dones migrants haitianes que han arribat a República Dominicada per millorar les seves condicions de vida. La seva principal necessitat és enfortir xarxes de resistència i subsistència enfront de la Covid-19.

I al Senegal?

Al Senegal tenim a la Col·lectiva And Diso, formada per trenta dones que viuen en una vila molt pobra als afores de Dakar. Es dediquen a la venda de fruita, peix, verdures i teles de manera informal.

Ara mateix, amb el confinament, han hagut d'aturar la seva petita activitat econòmica i no tenen cap classe d'economia per subsistir. Sobretot, perquè la restricció de moviment que els imposen, promou un desplaçament sectoritzat i d'una zona a una altra no es poden moure.

Demanen suport per a més de vint-i-cinc famílies, entre les quals hi ha nenes, nens, persones grans que no tenen res per menjar, ni accés a serveis bàsics. Abans del virus, vivien en situació de pobresa. Ara estan en risc de tornar a la pobresa extrema.

Què preteneu aconseguir des de la Red de Migración, Género y Desarrollo i l'Associació de Dones Migrades Subsaharianes?

El nostre objectiu és aconseguir 25.000 euros per donar suport a les accions de resistència de les col·lectives i el sosteniment de les dones, les seves famílies i comunitats.

Actualment, pel context dels seus països, són les més vulnerables oblidades. Perquè no viuen a les ciutats grans i perquè ja venien d'un context, abans de virus, amb una situació de precarietat, violència estructural i masclisme.

El procés de confinament i els suports dels seus governs no arriben directament als seus entorns i moltes d'elles ara estan impulsant accions comunitàries per resistir. Per això necessiten també la solidaritat internacional, per sostenir aquestes iniciatives que tenen cura de la vida.

Quines accions de subsistència col·lectiva proposen les iniciatives comunitàries afectades d'aquests territoris?

Les principals accions són la creació d'una xarxa de cures per comprar medicines, realitzar pagaments col·lectius de serveis bàsics com la llum, l'aigua i el transport o l'adquisició d'aliments.

Totes les famílies que estan en els seus barris estan en una situació d'alta precarietat. Això fa que ni tan sols puguin impulsar bancs d'aliment, ja que no poden desplaçar-se més enllà del sector on viuen, com el cas del Senegal.