La Marala és una noia de disset anys que va desaparèixer l’octubre del 2021 a Jaynagar, una població de l’estat indi de West Bengal. La seva família va denunciar la seva desaparició i ben aviat una ONG local va alertar que havien vist la noia a Vasai, als afores de Bombai.

Només dotze hores després, la Marala ja tornava a ser amb la seva família, gràcies a la ràpida actuació de l’equip de rescat de l’ONG Sonrisas de Bombay, format per vint-i-dues persones, en perfecta coordinació amb les autoritats i la policia local. El seu captor, un jove de vint-i-dos anys amb antecedents penals que pretenia explotar-la sexualment, va acabar detingut.

L’operatiu per rescatar la Marala és una història d’èxit, ara bé, no totes les persones que són víctimes del tràfic de persones corren la mateixa sort. Més aviat el contrari. Avui, es calcula que més de mig milió de persones –una cada minut– són víctimes d’aquesta xacra a tot el món. La majoria són captades per ser explotades sexualment, com ho anava a ser la Marala, i gairebé tres de cada quatre són dones i nenes.

La problemàtica del tràfic de persones està present a tots els països del món, però té especial impacte en contextos de molta pobresa i realitats convulses. Àsia, i l’Índia especialment, un país en què tres milions de dones són explotades sexualment, aplega una part molt significativa de les víctimes del tràfic de persones.

Només a la zona de Bombai, es calcula que hi ha unes 400.000 dones que són esclaves sexuals, entre les quals 180.000 són menors d’edat. Generalment, són enganyades i sotmeses a maltractaments i abusos de tota mena, mentre viuen sota l’amenaça constant dels proxenetes.

El tràfic de persones a l’Índia: una dinàmica perversa i invisibilitzada

Sonrisas de Bombay, fundada el 2005 pel periodista Jaume Sanllorente, és una ONG que centra els seus esforços a combatre la pobresa i promoure el respecte als drets humans a zones deprimides de països com l’Índia, Bangladesh i el Nepal. Una de les màximes prioritats de l’entitat és la lluita contra el tràfic de persones, un problema que té un greu impacte al país.

“En el context de Bombai, on vam començar a treballar fa divuit anys, ens vam adonar que un dels principals problemes de base que afrontaven les comunitats amb qui treballàvem, i que afectava sobretot dones i infants dels slums, els barris més pobres de la ciutat, estava directament relacionat amb el tràfic de persones i amb l'explotació sexual”, explica a Xarxanet l’Alfonso Hernández, responsable de campanyes de Sonrisas de Bombay.

Molt sovint, les persones que cauen en aquesta forma d’esclavitud provenen de zones rurals del país, i són enganyades –o inclús raptades– amb falses promeses d’un futur millor a les grans ciutats. La realitat, però, és que acaben en mans de xarxes mafioses i es converteixen en esclaves sexuals, de vegades en edats tan primerenques com dotze o tretze anys. A més, normalment queden atrapades en aquest cercle durant molt de temps, fins a quinze o vint anys.

“És un problema molt greu, i tenim indicis que va a més; malgrat que s’han de reconèixer els esforços de les administracions públiques per abordar el problema, a l’Índia, a diferència d’altres països, els focus d’explotació sexual no estan localitzats i això converteix aquesta problemàtica en una realitat oculta, alhora que l’agreuja i en dificulta el control i l’erradicació”, sosté Hernández.

Un projecte de rescat que enfronta el problema sobre el terreny

L’entitat incideix en aquesta qüestió des de diferents enfocaments, fent prevenció a zones rurals, treballant en l’àmbit educatiu i tenint cura de les supervivents d’aquesta xacra, entre altres. Una de les iniciatives més destacades en aquest sentit és el ‘Projecte Rescat’, que té per objectiu alliberar les víctimes de tràfic de persones i repatriar-les als seus llocs d’origen, si així ho desitgen. Ara, l’ONG demana col·laboració ciutadana per rescatar vint dones.

El ‘Projecte Rescat’ compta amb una unitat especialitzada en el rescat de víctimes de tràfic de persones i explotació sexual, que treballa en coordinació permanent amb les forces de seguretat locals. Hernández descriu en detall com operen aquestes unitats. “Nosaltres rebem una informació que existeix un cas d'una possible víctima que està localitzada en un local de prostitució, per exemple, i que ha estat detectada com a desapareguda o potencial víctima d’explotació”, assenyala.

Aleshores, es posa en marxa el desplegament d'una operació de rescat, en col·laboració amb la policia i altres organismes. “A partir d'aquí, duem a terme una tasca d'investigació, ens assegurem que la víctima està realment on ens han dit que ha estat detectada, i es desencadena una operació bastant espectacular, gairebé de pel·lícula, amb seguiments telefònics, vehicles camuflats i tot plegat, amb l'objectiu d'alliberar la noia i detenir els seus captors”, exposa el membre de l’ONG.

No obstant això, el calvari de les víctimes no s’acaba aquí, atès que moltes arrosseguen greus seqüeles i tenen enormes dificultats per recuperar-se del tràngol al qual s’han vist abocades, molts cops durant un temps llarg. Per això, la tasca de Sonrisas de Bombay tampoc s’acaba amb el rescat, sinó que l’entitat té cura de les supervivents, les acompanya i fa tot el possible per atendre-les de la millor manera, ajudant-les a reconstruir el seu projecte de vida. També intenten posar-se en contacte amb les seves famílies perquè puguin tornar a les seves llars, si ho volen.

A banda de ser accions que impliquen molta complexitat, aquestes operacions de rescat són molt costoses. “Hem calculat que cada rescat té un cost total aproximat d’uns mil euros”, apunta Hernández. Per això, l’entitat ha obert una campanya de recaptació de fons a través de la plataforma Migranodearena, que s’ha marcat l’objectiu d’aconseguir vint mil euros per poder rescatar vint persones víctimes del tràfic de persones. “Sabem que és un objectiu ambiciós, fins ara està funcionant molt bé, però el cert és que tota ajuda és poca”, asseguren.

Més enllà d’aquestes operacions sobre el terreny, l’ONG té clar que encara queda molta feina per fer en l’àmbit de la lluita contra el tràfic de persones al país. “A nivell educatiu, cultural i legal, la societat índia encara té molta feina al davant, per exemple, amb relació al significat cultural de la dona i del paper que té a la societat”, diu Hernández, qui afegeix que “en l’àmbit legal i polític, tot i que hi ha una implicació cada cop més gran del govern, no és suficient perquè encara persisteixen moltes traves que dificulten la resolució del problema”, rebla.