Cristal Campillay: “Posar la vida al centre és una responsabilitat col·lectiva”
Comparteix
Cristal Campillay, de l’Associació Cuida la Vida, explica com treballen les cures i el benestar des de la Biodanza i defensa la corresponsabilitat comunitària en el marc del 8M.
En el marc del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, l’Associació Cuida la Vida posa el focus en les cures com a eix central per a la transformació social. L’entrevista ha estat resposta per Cristal Campillay, membre de l’entitat, acompanyada per Alba Álvarez, presidenta de l’associació, psicòloga i psicoterapeuta especialitzada en psicopatologia clínica adulta i facilitadora de Biodanza formada a l’Escola de Rolando Toro de Barcelona.
Des de l’entitat defensen una mirada integradora de la salut i el benestar, amb especial atenció a les dones i als cossos feminitzats que viuen situacions de vulnerabilitat.
Quins valors i quina mirada sustenten el projecte de Cuida la Vida?
Cuida la Vida compartim els valors de la justícia social, el respecte als drets humans, la participació ciutadana, l'equitat i la transparència. Estem compromeses amb la construcció d'una societat biocèntrica, justa, solidària, intercultural i inclusiva.
I és que des de Cuida la Vida proposem una mirada integradora, que va més enllà del binomi salut o malaltia, sobretot lligada a les dones o als cossos autopercebuts i/o socialitzats com a dones. Perquè sabem la diferència rellevant en habitar-se des d’aquest lloc o el de les violències quotidianes que implica en un sistema capitalista i patriarcal en el qual no es posa la Vida al Centre.
Com treballeu aquesta mirada en la pràctica?
Des de Cuida la Vida treballem a partir de la metodologia de Biodanza. És un sistema terapèutic, pedagògic i vivencial que afavoreix l'expressió saludable de la identitat, estimula el desenvolupament de l'afectivitat i l'adquisició de nous aprenentatges, afavorint l'expressió saludable de la persona a nivell corporal, emocional i existencial.
La Biodanza facilita l'obertura i la receptivitat, i prioritza el respecte a la vida en totes les seves formes, estimulant una actitud més afectiva basada en l'amor, la tolerància i l'empatia. Utilitzem com a recursos principals el grup, la música i la dansa. Les sessions faciliten la construcció de vincles afectius entre les persones participants del grup, que es tradueixen en una major acceptació d’un mateix i dels altres en un entorn de cura i respecte.
Com impacten les desigualtats de gènere en l’àmbit de les cures?
Des de Cuida la Vida apostem per posar el focus justament a l’àmbit de les cures. Treballem per retornar la centralitat i la sacralitat a la vida i recordar que som una espècie que sense cura no pot existir.
I que aquesta “cura” no ha de ser restringida ni exigida a les dones, sinó una responsabilitat de totes les persones, independentment del seu sexe, gènere i orientació del desig, és a dir, a cada individu com a part d’una comunitat.
Quin paper tenen les xarxes comunitàries en la defensa dels drets de les dones?
La comunitat és fonamental, perquè és on estem coexistint, és el nostre hàbitat i, per tant, és el que ens permet viure. Som éssers interdependents. Aquesta és una afirmació contracultural dins dels constructes d’autosuficiència de l’individualisme.
I el cert és que, ja sigui per proveir-nos de coses des del punt de vista material, com d’espais afectius, de socialització, diàleg i reflexió —en definitiva, una sèrie de nutrients fonamentals per a l’experiència humana—, l’ésser en relació de donar i rebre és vital. Les xarxes comunitàries són les estructures psicosocials agents de canvis i transformació social.
Com contribuïu a l’apoderament i l’autonomia de les dones?
Oferim, des d’aquesta mirada, una atenció a totes les persones, però també a les dones o cossos feminitzats que es troben en una situació d’especial fragilitat dins del sistema, per viure situacions on hi ha una intersecció de múltiples formes d’opressió: dones que estan privades de llibertat, dones amb discapacitat, dones amb patologies cròniques, dones grans, adolescents, etc.
Oferint espais on reforcem els nostres potencials i recordem que naixem dignes i plenes de virtuts i talents que necessiten un espai segur per ser desenvolupats.
Per què és important situar les cures al centre en el marc del 8M?
Les cures són inherents a la vida, perquè la vida no existeix sense elles. No es tracta d’un mantra modern, sinó d’una realitat ineludible. Tot i així, actualment segueix sent una responsabilitat feminitzada, invisibilitzada i poc valorada.
Quin missatge voldríeu traslladar aquest 8M des de l’entitat?
"Considerem que l’únic camí evolutiu és el d’una societat més afectiva"
El nostre missatge passa per demanar que la corresponsabilitat de les cures sigui una realitat. De la mateixa manera que el sistema considera necessària l’alfabetització per al desenvolupament de la civilització, també aprendre a cuidar-nos i cuidar un altre ésser humà és fonamental. Considerem que l’únic camí evolutiu és el d’una societat més afectiva, perquè l’ètica neix de l’afectivitat.
En relació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), amb quin o quins us sentiu més alineades i alineats i com es concreta aquesta mirada en la vostra tasca?
Diria que la nostra tasca s'emmarca principalment en els ODS 3 (Garantir una vida sana i promoure el benestar per a tothom en totes les edats), ODS 5 (Assolir la igualtat de gènere i apoderar totes les dones i nenes) i ODS 16 (Promoure societats justes, pacífiques i inclusives).
Perquè amb tot el que s'ha dit anteriorment, com a professionals de la cura i l'afectivitat, el nostre objectiu principal és poder oferir experiències de benestar i afavorir el desenvolupament d'eines perquè totes les persones, independentment del seu origen, identitat racial, sexe, gènere, orientació del desig, classe social, discapacitat o edat, puguin accedir a un benestar integral i qualitat de vida que potenciï els talents i capacitats per viure en harmonia, col·laboració i reciprocitat.
Afegeix un nou comentari