La Maison de l’Éclaireur és un centre amb molta història al Senegal. Situat a la ciutat costanera de Rufisque, a la regió de Dakar, aquest centre fundat als anys quaranta del segle passat ha estat, històricament, un espai de trobada d’escoltes i jovent, des d’on s’han impulsat multitud d’activitats i s’ha brindat formació a centenars de joves senegalesos que han passat per les seves aules.

L’Abdoulaye Fall va ser un d’aquests joves que va passar pel centre. Entre els sis i els vint-i-vuit anys, va ser escolta i guarda molt bons records d’aquella època de la seva vida. “Personalment, m’uneix un vincle emocional molt fort a la Maison de l’Éclaireur i a Rufisque”, explica a Xarxanet.

Des de fa més de vint anys, L’Abdoulaye viu a Catalunya, a Molins de Rei, on va arribar buscant un futur que no albirava al seu país. “Al Senegal, l’Estat no arriba a tot arreu i molts joves que fan un gran esforç per formar-se després no troben cap oportunitat per a ells al mercat laboral, és una situació molt complicada”, lamenta.

A Catalunya, ha pogut posar-hi arrels i formar-se. S’ha especialitzat en estudis de migracions i mediació social i és un referent per a molts dels seus compatriotes a casa nostra. El 2003 va ser un dels fundadors de l’associació Teranga, que van impulsar un grup de persones senegaleses de Molins de Rei.

Teranga: acompanyament i cooperació

L’entitat té dos objectius centrals. En primer lloc, assistir, acompanyar i oferir suport de tota mena a persones nouvingudes, sobretot d’origen subsaharià, que arriben al municipi: “els ajudem amb temes de tràmits, intermediació, amb l’idioma, entre moltes altres coses; i també amb necessitats més materials o financeres. Per altra banda, Teranga, que en la llengua wòlof significa hospitalitat, també duu a terme projectes de cooperació al Senegal.

A través de Teranga, l’Abdoulaye s’ha involucrat a fons potenciar projectes solidaris i de desenvolupament al seu país, tenint especial cura dels sectors de població més vulnerable. “El gran repte del Senegal, i de l’Àfrica, és que en general tenim una població molt jove, gairebé el 70% té menys de trenta anys, amb tot el que això implica en termes d’ocupabilitat i formació; demogràficament és un repte molt potent i d’aquí es deriven altres problemes i dificultats que viu el país”, raona.

En termes de cooperació, l’entitat s’ha centrat a fer projectes centrats en l’àmbit de l’educació i la sanitat. Han treballat amb hospitals, orfenats i escoles, alhora que ajuden puntualment a qui ho necessita. “Fa poc, per exemple, hem brindat ajuda a una associació d’albins del Senegal, a qui a través de la nostra aportació hem donat un cop de mà per comprar gorres, casquets, cremes solars i altres coses que necessiten”, exposa.

El centre XamXamLab: un laboratori del saber

El darrer projecte que ha impulsat l’entitat és molt especial per a l’Abdoulaye. Es tracta d’adaptar i rehabilitar les instal·lacions, molt malmeses pel pas dels anys, de la Maison de l’Éclaireur, on l’Abdoulaye, havia passat bona part de la seva joventut, per transformar-la en el centre multifuncional per a joves XamXamLab, un laboratori del saber que vol implementar un programa de formació i capacitació per contribuir a la inserció del jovent en situació de vulnerabilitat mitjançant càpsules de formació professional i la incubació de projectes d’emprenedoria.

Una tasca que l’entitat molinenca duu a terme amb el suport de l'Ajuntament de Molins de Rei i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, i s’orienta a reforçar l’acció i el lideratge d’institucions i entitats locals, com l’associació Éclaireuses et Éclaireurs du Sénégal (EDDS) i el Comité National de Développement des Réseaux de l’Éducations en Afrique de l’Ouest (CNDREAO).

“En tots els nostres projectes, també en aquest, el treball en xarxa és absolutament cabdal; totes les intervencions s’han de realitzar implicant a persones i associacions locals, creant un ecosistema d’actors i vetllant per fer partícips com més persones millor, perquè és la millor garantia de la viabilitat i sostenibilitat dels projectes”, apunta el president de Teranga.

La primera fase del projecte, que preveu la rehabilitació de les instal·lacions de la Maison de l’Éclaireur, ja està molt avançada. Segons l’Abdoulaye, s’ha fet prop del 90% de la feina i s’espera que els treballs de reforma acabin al mes de juny d’aquest any. La idea era que un grup de persones voluntàries de Catalunya participés en les obres a través d’un camp de treball, però les restriccions de mobilitat arran de la covid ho van impedir.

El pas següent per convertir la Maison de l’Éclaireur en un centre multifuncional de formació és bastir-lo amb l’equipament necessari perquè esdevingui un pol digital, d’innovació i incubació de projectes. “Manquen ordinadors, impressores i material tecnològic perquè ho necessitem per formar el jovent en àmbits com la informàtica, l’ofimàtica o la serigrafia, entre altres”, assenyala l’Abdoulaye.

Concretament, el centre multifuncional XamXamLab vol integrar un espai interactiu que desplegarà tres línies essencials: un pol digital per formar el jovent; un pol de foment i de fàbrica, on s’impulsarà la creació d’objectes i de projectes a través de materials digitals i tècniques com el tallat làser i la impressió 3D; i finalment un pol d’innovació i incubació que encoratgi la recerca i el desenvolupament de microprojectes i microempreses amb impacte social al territori.

Un projecte que té en compte amb el jovent local

El president de Teranga destaca que el projecte, sobretot, ha d’interessar el jovent de la zona i oferir-los una sortida laboral. Aquest punt s’ha tingut en compte a l’hora de plantejar el projecte, convenen des de Teranga: “Ara, al jovent tot el que és digital els atrau molt i tenim molta demanda de persones que volen formar-se en aquest àmbit per muntar el seu propi negoci o trobar feina en aquest sector”.

I és que, per a l’Abdoulaye cal trencar amb la idea que des de Catalunya, o altres països del Nord, s’impulsin projectes que es pensa que seran bons per a les persones de països com el Senegal, sense tenir en compte, escoltar i involucrar la població local i conèixer les seves necessitats. “Cal abordar iniciatives que responguin a les necessitats de la població, i que siguin ells qui els planifiquin, defineixin i implementin; és l’única manera de garantir que se’ls facin seus i tinguin més impacte a tots els nivells”, rebla.