Un milió de firmes per impulsar una llei europea que posi fi al negoci amb els assentaments il·legals

La Unió Europea (UE) rebutja els assentaments il·legals als territoris ocupats i els considera com un obstacle per a la pau i l’estabilitat internacionals. No obstant això, continua permetent el comerç amb ells, fet que permet obtenir beneficis de l’annexió, contribueix a l’expansió dels assentaments arreu del món i perpetua les violacions de drets humans. 

“Els assentaments en territoris ocupats violen les normes del dret internacional i, entre altres, constitueixen crims de guerra. L’annexió d’un territori ocupat, és contrària al dret internacional i, per tant, no té validesa legal; en conseqüència, el comerç amb aquests assentaments és també il·legal”, exposen a Xarxanet la Sonia Herrero, de la Federació d’Associacions Catalanes Amigues del Poble Sahrauí (ACAPS), i la Lina María González, de NOVACT.  

Davant d’aquesta conculcació del dret internacional que implica el comerç amb els assentaments a territoris ocupats –com Palestina, el Sàhara Occidental o els alts del Golan, entre altres–, una aliança de més d’un centenar d’organitzacions, moviments, sindicats i col·lectius de la societat civil han impulsat la Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) #StopSettlements, que busca recollir un milió de firmes per exigir una llei europea que posi fi al comerç amb els assentaments il·legals. 

Per als promotors de la iniciativa, la UE i els Estats membres “tenen l’obligació d’alinear la seva legislació i política amb el dret internacional humanitari i dels drets humans, i el deure de no assistir o donar suport a estats que vulneren aquests drets mitjançant acords de comerç i facilitant el benefici econòmic per sobre dels drets humans”, afirmen des d’ACAPS i NOVACT. 

Per això, demanen a la ciutadania europea que se sumi a la ICE per tirar endavant una proposta legislativa, que sigui de caràcter general i no estigui dirigida a un país o territori concret, que reguli les transaccions comercials amb entitats de països ocupants o que operin en territoris ocupats. Així, mitjançant la prohibició de la importació i exportació al mercat de la UE de productes originaris d’aquests territoris, es vol evitar contribuir al manteniment de situacions il·legals d’ocupació i espoli de recursos.

Què és una Iniciativa Ciutadana Europea (ICE)?

La via escollida per promoure aquest canvi legislatiu que garanteixi la conformitat de la política comercial comuna amb els Tractats de la UE i amb el Dret Internacional és la ICE. Es tracta d’un instrument legal a disposició dels ciutadans europeus per instar les institucions europees a establir legislacions concretes sobre temes específics i influir així en les polítiques europees amb tercers països, expressen des d’ACAPS i NOVACT, dues entitats adherides i impulsores de la campanya. 

Per prosperar i aconseguir el propòsit que la UE promulgui una norma general que certifiqui que deixarà de comerciar amb assentaments il·legals a territoris ocupats, i mai ho farà en el futur, la proposta ha d’aplegar un milió de signatures recollides en almenys set països de la UE, que varien segons el nombre d’habitants de cada país. A tall d’exemple, en el cas d’Espanya, concreten des de les entitats, s’haurà de superar el llindar de les 40.000 firmes, comptades i validades per la CE. Les rúbriques s'han d'obtenir abans del febrer del 2023.

Un negoci lucratiu vinculat a l’ocupació

Dissortadament, l’apropiació de recursos naturals i la destrucció de l’entorn mediambiental són pràctiques habituals en situacions d’ocupació i conflictes armats. “Desenes d'empreses transnacionals aprofiten el context d'ocupació de diferents països, per explotar i acaparar de forma sistemàtica els recursos i enriquir-se amb un espoli que va en detriment del desenvolupament socioeconòmic de la població autòctona”, apunten Herrero i González.

Una situació que continua impactant als assentaments il·legals que hi ha arreu del món. Per exemple, a Palestina, on avui hi ha prop de tres-cents assentaments israelians fruit de més de mig segle d’ocupació. Empreses d’Israel i internacionals hi han creat una economia que sosté la seva presència i expansió i que depèn de l’apropiació il·legal de recursos palestins, com terres, aigua i minerals, que s’exporten i es venen i cada any es tradueixen en guanys milionaris per a benefici privat. 

També passa als territoris ocupats pel Marroc al Sàhara Occidental; una àrea rica en recursos naturals com la pesca, el fosfat o la sorra; on les importacions el 2020 van superar els cinc-cents milions d’euros, segons dades de la Comissió Europea (CE). 

Així, davant d’un Dret Corporatiu Global que protegeix els interessos econòmics de les empreses i desregularitza la protecció dels drets humans, són els Estats qui acaben jugant un rol fonamental per evitar la vulneració de drets a territoris sota ocupació. En aquest sentit, la llei que reclama la ICE serviria per enviar un senyal inequívoc a tot el món que la UE no recompensarà les agressions territorials amb beneficis comercials.

A quins territoris impactarà la norma, si s’aprova?

Un punt clau de tot plegat rau en l’ànim que la llei que promou la iniciativa popular tingui caràcter general i no es limiti a prohibir el comerç amb un país o zona concreta o específica, sinó que s’apliqui a qualsevol territori ocupat il·legalment. Ara bé, convé aclarir que aquesta ICE no demana que es posi fi a tot el comerç amb els territoris ocupats, sinó a aquell que beneficia els assentaments il·legals dels ocupants.

Amb tot, els principals territoris ocupats amb què la UE manté relacions comercials són Palestina i el Sàhara Occidental. No obstant això, des d’ACAPS i NOVACT obren la possibilitat que es pugui considerar l’intercanvi comercial de la UE amb el Tibet i Hong Kong com a comerç amb territoris ocupats.

Igualment, assenyalen que quan s’acabin de definir els territoris arrabassats a Ucraïna per part de Rússia en el marc del conflicte actual, és probable que zones com Crimea o les regions ucraïneses envaïdes i ocupades puguin formar part de l’àmbit d’actuació de la norma que vol impulsar l’ICE.

En tot cas, convenen, “un tema fonamental a tenir en compte en tots els casos és el propi dret d'autodeterminació dels pobles ocupats i la crida que fan aquests en contra del comerç i l’espoli dels seus productes en el mercat internacional”.

Una iniciativa amb reptes al davant

Aconseguir que prosperi una ICE no és senzill. Des que es va aprovar i va entrar en vigor aquest instrument legal, l’abril del 2011, la Comissió Europea (CE) ha registrat un total de vuitanta-quatre iniciatives, i només sis han assolit el nombre de rúbriques necessàries i s’han presentat a l’executiu europeu. 

La Sonia Herrero i la Lina García González identifiquen com a principals esculls el fet d’aplegar les firmes necessàries per a cada Estat, tenint en compte que la ICE imposa unes quotes per país que s’han de complir. Alhora, consideren un segon obstacle la voluntat política, “permanentment influenciada per l’afany de lucre empresarial i pel lobby i les pressions que apliquen els Estats ocupants", recorden.

Finalment, subratllen que, en el cas que s’aconsegueixi reunir el milió de signatures requerides per donar llum verda a l’ICE i que aquesta entri al Parlament Europeu, serà cabdal que existeixi un compromís polític ferm per part de les institucions europees per tal de no alterar el contingut del text que s’ha signat.