La batalla contra el feixisme només es pot guanyar amb educació, memòria i un enfortiment dels valors democràtics de la ciutadania. En un moment de ressorgiment de l’extrema dreta arreu, no hi ha millor antídot contra el feixisme que conèixer la història, sobretot de cara al jovent. Amb aquesta vocació va néixer el 2013 la Xarxa Mai Més, un projecte impulsat per l’Amical de Mauthausen i altres camps que cerca recuperar i defensar la memòria de la deportació i els valors republicans, i, alhora, sensibilitzar i educar contra el feixisme i a favor dels drets humans.

A Catalunya, la qüestió de la memòria a les aules ha avançat molt en els darrers anys, especialment des de l’aprovació de les lleis de memòria democràtica, però hi va haver un temps en què el coneixement de la història recent –i més fosca– als centres educatius del país va restar a l’albir de la iniciativa de les docents.

“A partir de la llei i de la creació del Memorial Democràtic el 2007, es va desenvolupar una política institucional en aquest sentit i s’ha fet una bona feina, que també s’ha traslladat als centres educatius, però abans depenia bàsicament de l’empatia, la responsabilitat i sensibilitat del professorat que, per iniciativa pròpia, volia introduir aquest tema en les seves programacions educatives”, explica el Juan Manuel Calvo, actual president de l’Amical de Mauthausen.

Això ha canviat molt i, per exemple, la llei de memòria democràtica de Catalunya d'enguany inclou, entre altres mesures, l’estudi de la memòria als currículums educatius i ofereix eines pedagògiques i formació als docents. “En aquest moment de canvi generacional, on moltes persones no han patit ni la Guerra Civil ni el franquisme, és imprescindible introduir la memòria democràtica als currículums educatius com a element de reforç de les garanties de no-repetició”, va declarar la consellera de Justícia, Gemma Ubasart.

Amb tot, el llarg buit pel que fa a les polítiques institucionals en aquest àmbit ha provocat “un desconeixement general sobre la qüestió fruit d’aquesta mancança evident”, admet Calvo. En aquest aspecte actua la Xarxa Mai Més, una iniciativa que es proposa treballar braç a braç amb ajuntaments, centres educatius, associacions i entitats per promoure el coneixement i la difusió de la memòria, així com la prevenció contra el feixisme. Una tasca que es duu a terme, en bona part, a través de les històries i biografies de les persones deportades.

Memòria i prevenció del feixisme des del món local

Una de les millors de fer-ho és a través del món local, per això un dels principals propòsits de la xarxa és incidir en el municipalisme, un espai privilegiat per treballar i fer polítiques de memòria, i vincular aquestes accions als centres educatius. De fet, el projecte va sorgir per donar resposta a les demandes en aquest sentit d’ajuntaments i escoles amb qui l’Amical de Mauthausen ja havia establert vies de col·laboració.

“La idea va consistir a crear una xarxa coordinada per l'Amical, on diferents ajuntaments del país, també a nivell d'estat, poguessin compartir projectes i experiències de caràcter educatiu per a escoles, instituts i universitats, així com posar a l'abast recursos que teníem o podíem desenvolupar des de l’entitat com exposicions, xerrades i visites als camps com el de Mauthausen”, assegura Calvo.

Així, des d’un primer moment, la xarxa es va plantejar com un instrument per facilitar la col·laboració, coordinació i transmissió d’informació entre l’Amical i altres agents com els ens locals i els centres educatius. La incidència en l’àmbit local es va albirar per aprofitar que es tracta de l’administració més propera a la ciutadania i que bona part dels municipis catalans tenen presència de persones deportades i familiars, un escenari idoni per treballar la recuperació de la memòria personal i col·lectiva.

Gràcies a aquesta complicitat amb el món local, en el marc del projecte s’han organitzat anualment trobades d’ajuntaments adherits o que tenen relació amb la Xarxa Mai Més des del 2015. Aquests aplecs han generat espais de debat, reflexió i intercanvi d’experiències sobre polítiques públiques de memòria i el paper dels consistoris en el seu desenvolupament.

A banda, des que la xarxa està en funcionament, s’ha programat un ampli ventall d’activitats amb els municipis que han apostat per treballar la recuperació de la memòria, com homenatges a persones deportades, jornades de memòria, commemoracions i itineraris de memòria, entre altres.

Una altra finalitat de la xarxa a l’hora d’incidir en el municipalisme és la proximitat i vinculació dels ajuntaments amb els centres educatius a través de les regidories d’educació dels consistoris, que són una via per facilitar que les propostes de l’Amical arribin al món educatiu, i, per tant, la col·laboració sigui més fluida.

Educar contra el feixisme a les aules

Certament, el vessant educatiu del projecte per sensibilitzar i educar contra el feixisme i a favor dels drets humans és l’altre gran pilar de la tasca de la Xarxa Mai Més. L’educació sempre forma part intrínseca de la solució quan es tracta de prevenir contra els totalitarismes. Així ho defensen les impulsores de la iniciativa, que promou tot un conjunt d’activitats i propostes per conscienciar el jovent sobre l’horror de la barbàrie nazi i evitar que es torni a repetir. En definitiva, treballar perquè la memòria transmuti en un compromís contra el feixisme.

Aquesta tasca amb els centres educatius es fa de múltiples maneres, sempre en estreta col·laboració amb el professorat. “Ens posem al servei dels docents, que tenen les seves programacions educatives i que nosaltres podem complementar amb propostes d’activitats concretes que han de servir per ajudar a complementar el currículum”, assenyala el president de l’Amical.

Entre aquestes propostes, hi ha la xerrada de format clàssic, en què des de l’Amical s’explica el procés que van passar les persones deportades o quin itinerari van seguir fins a arribar als camps nazis, per exemple. Generalment, l’activitat es prepara i s’ajusta a allò que vol cada institut.

“Ens adaptem a les necessitats de cada centre; en el cas que, per exemple, es vulgui fer més incidència en aspectes més globals com l’Holocaust, s’adequa la xerrada a aquesta visió més global del que va significar l’extermini, però sempre fent incís en la presència dels republicans catalans i espanyols a l’exili”, detalla Calvo.

A més a més, la xarxa també ofereix la possibilitat de compartir testimonis de familiars directes de les persones deportades. “En aquests moments ja no hi ha supervivents espanyols dels camps nazis, però els familiars directes, com els fills o filles, poden fer aquesta formació testimonial de primera mà”, afirma Calvo, qui recorda que el concepte de víctima va més enllà de la persona que va patir la deportació i s’estén al seu entorn familiar, que té la capacitat de reivindicar aquest paper de lluita antifeixista i de defensa dels valors republicans.

Una altra activitat que s’ha desenvolupat als centres educatius els darrers temps són tallers dedicats a la memòria. Es tracta de tallers de cinema, que imparteix una persona experta i s’estructuren entorn de fragments de pel·lícules que permeten conèixer les diferents etapes de l’Holocaust i l’extermini. A partir del visionament d’aquests passatges de films sobre la temàtica, s’estableix un espai de diàleg i reflexió a l’aula.

Altrament, entre les activitats plantejades, la xarxa també ofereix al jovent la possibilitat de rebre assessorament i orientació per dur a terme el seu treball de recerca sobre els camps de concentració i la deportació republicana. O organitzar visites d’instituts a la seu de l’Amical perquè les estudiants puguin aprofitar els recursos propis de l’entitat, com la documentació, l’arxiu o la biblioteca, així com conèixer la tasca que porta a terme.

Fora dels centres educatius, la Xarxa Mai Més també organitza des del 2013 trobades de jovent d’instituts que formen part del projecte, que són un espai privilegiat per a la mostra i l’intercanvi de projectes, treballs, reflexions i activitats artístiques al voltant de la memòria i la deportació.

Ara bé, si hi ha una activitat que destaca pel seu impacte en les joves i en qualsevol persona, aquesta és, sense dubte, el viatge als camps de concentració nazis. “Les visites als camps són molt importants per a nosaltres i les fem des de fa més de vint anys; al de Mauthausen hi anem al voltant del cinc de maig, dia en què se celebra l’acte commemoratiu de caràcter internacional per recordar l’alliberament del camp”, subratlla Juan Manuel Calvo.

Enxarxar-se amb entitats i oferir recursos com a antídot a ressorgir de l’extrema dreta

Més enllà del prisma educatiu, l’abast del projecte també s’estén a entitats i associacions, que es poden adherir a la xarxa i compartir el seu coneixement i treball amb arxius i documentació, un medi rellevant per al desenvolupament dels projectes de memòria dins l’àmbit de la Xarxa Mai Més per protegir i sensibilitzar contra el feixisme.

D’altra banda, el web del projecte també posa a disposició de tothom un complet banc de recursos útils per al desenvolupament de projectes de memòria, entre els que es poden trobar llibres, pel·lícules, enllaços a webs, obres de teatre, entre altres. Es tracta d’un document viu que s’actualitza periòdicament.

Qualsevol projecte que ajudi a evitar que es dilueixi la memòria dels episodis més foscos de la humanitat i prevenir contra els totalitarismes és molt necessari, i més en el context actual, marcat pel ressorgiment de l’extrema dreta arreu, també a l’Estat espanyol i a Catalunya. I treballar-ho des de la base, els centres educatius i el món local, és cabdal per evitar que es repeteixi l’horror que van patir milers de persones.

“Fa no tants anys, pensàvem que teníem sistemes democràtics i una sèrie de drets socials i col·lectius que, malgrat totes les mancances, estaven consolidats; malauradament, darrerament hem vist que això no és així amb la revifalla d'unes ideologies a tota Europa que no havien tingut el ressò i el suport que tenen actualment. Per tant, la prevenció és cabdal per lluitar per un món millor, lliure de feixismes”, rebla Calvo.