Sant Boi ha estat el punt de partida de la nova gira de tardor del programa ‘Ciutats Defensores dels Drets Humans’, que organitzen el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i la Comissió Catalana d’Ajut al Refugi (CCAR) per visibilitzar i acompanyar la tasca de les persones defensores dels drets humans i denunciar la persecució que pateixen.

La ciutat baixllobregatina és l’escenari on el projecte va començar a caminar fa deu anys, un temps en què ha sumat esforços i ha fet xarxa per enfortir la defensa dels drets humans entre la ciutadania catalana. Enguany, una de les defensores convidada pel programa és la cantant d'El Salvador Yezli Mic, dona, rapera i feminista en un país amb una de les taxes de feminicidis més elevades del món i en què les dones no poden avortar de cap manera.

Contra tot això va decidir rebel·lar-se la Yezli Mic, que a través de la seva música i del col·lectiu de dones Hip Hop Femenino, del qual és membre i una de les fundadores, lluita per crear espais que permetin avançar en el reconeixement de drets per a les dones. En parlem amb ella.

Com estàs vivint l’experiència de formar part del programa ‘Ciutats Defensores dels Drets Humans?

Penso que aquesta mena de projectes són molt importants, sobretot per al públic jove que hi participa, a qui estem intentant mostrar-los realitats que es viuen a altres països. I per a nosaltres és tot un aprenentatge sobre la manera en què s’està treballant aquí, per exemple en temes socials, en com arribar al jovent… Són maneres de fer que podem aprendre aquí per després replicar-les als nostres països. Per tant, et diria que aquest projecte és un win-win.

Està sent enriquidor conèixer i compartir espais amb altres activistes pels drets humans d’altres indrets del món?

Per descomptat, és molt impactant veure que estem tan a prop les unes de les altres, que som veïnes, i patim les mateixes problemàtiques. Els telenotícies ens diuen que tot està bé, però la realitat és molt diferent. Per això, sovint no ens adonem com és d’important informar-se de primera mà i estar al cas de com es viu el dia a dia als països que ens envolten, sense mentides.

Penso que aquest projecte també és rellevant per saber que no estem soles en aquest camí de lluita, i que comptem amb gent que ens dona suport. En aquest sentit, és bàsic crear xarxes de suport mutu entre les activistes.

Per a qui no conegui el teu context, com és ser dona i rapera en un país com El Salvador?

Jo sempre dic que són com dues lluites, contra el sistema patriarcal que domina la societat, i contra el masclisme que encara impera al món de la música. Si ets una dona i vols ser artista, la societat de seguida et critica i et fa veure que no pots ser artista perquè tens unes responsabilitats com a dona, has de tenir fills, cuidar la llar… I si surts de la norma, et tracten de rodaire i de gandula.

Per a mi, la clau per obrir-me camí al món de la música ha estat trencar l’estereotip i enfrontar de cara tot aquest masclisme, aquest abús, el fet que per ser dona hagis de fer el doble que un home…

Com et va sorgir aquesta inquietud social que després has plasmat als teus versos?

Canto rap des del 2011, però no va ser fins al 2015, quan vaig conèixer els col·lectius feministes i em vaig informar i vaig fer començar a fer tallers amb elles, que vaig obrir els ulls i vaig pensar: ‘perquè jo no estava parlant d’això?’. Com a societat no ens adonem de com ens estan violentant, som completament ignorants. I les artistes podem contribuir a canviar això, podem donar veu a allò que ja estan fent les organitzacions al carrer. N’hem de parlar més, perquè estan lluitant per uns drets que són per a totes.

El hip-hop és un vehicle perfecte per expressar la denúncia social.

Sí, perquè és un moviment que va néixer amb aquest sentit de lluita, però de lluitar i resistir des de l’alegria i l’esperança. De fet, el hip-hop va començar al Bronx de Nova York, a comunitats afroamericanes i llatines que es volien expressar davant la repressió i la injustícia que patien. I van escollir fer-ho a través de la música, el ball i la pintura. Per mi, el hip-hop és una eina de transformació social.

És un moviment que continua molt estigmatitzat a El Salvador?

Des del principi, tot allò que té a veure amb el hip-hop de seguida es relacionava amb violència i bandes de carrer. Ara bé, crec que això, en general, està canviant i molta gent ha entès que el hip-hop no és delinqüència; al contrari, salva vides. No parlo del hip-hop comercial amb què ens bombardegen nit i dia, que només parla de drogues, de sexe i de diners. Això, al moviment, és una minoria que només vol treure benefici propi.

És una lluita que cal continuar lliurant.

Si baixes al carrer, a l’underground, i veus el que fan els artistes, de seguida t’adones que el hip-hop no té res a veure amb el que et volen vendre. Amb tot, lluitar contra els estigmes que arrossega no és fàcil perquè la cultura hip-hop està molt dominada per homes. Per això cal continuar visibilitzant les dones, perquè també en formem part.

"És bàsic crear xarxes de suport mutu entre les activistes".

Ets membre i una de les fundadores del col·lectiu Hip Hop Femenino. Com va sorgir?

Vam néixer amb la idea de crear espais per a dones hip-hoperes salvadorenques. Al principi vam arribar a ser vint-i-dos i fèiem de tot, cantar, ballar, pintar grafitis… Amb el pas del temps, però, les que hem resistit som les raperes. I volem continuar amb la nostra missió, creant espais per a les dones. Estem sembrant llavors per a les generacions futures, perquè elles ho tinguin més fàcil que nosaltres.

No és fàcil en un país que es considera dels més perillosos per a les dones.

El problema d’El Salvador és que la gent no vol escoltar i ha assumit que se’ns violenti, ho ha normalitzat. L’avortament és un exemple d’aquesta violència, està totalment prohibit i gairebé ningú en parla, ni en vol parlar. És un tema que encara és tabú. I estem parlant d’una emergència per a la vida de moltes dones. Estem veient nenes que han estat violades i se les està condemnant a ser mares, sense que puguin escollir.

L’estigma persisteix.

Ja és hora que el trenquem, però sembla que en lloc d’avançar, retrocedim. Per exemple, la reforma que es va plantejar l’any passat ja ha quedat arxivada. I un dels problemes és que molta gent ni tan sols està informada del que està passant. Nosaltres, gràcies a la música, podem ajudar a informar la gent de la veritat. Hi ha públics on jo personalment potser no arribaria, però la meva música sí.

Com albires el futur?

Nosaltres, com a Hip Hop Femenino, continuarem donant suport a les dones joves del nostre país. L’acompanyament, sobretot quan comences, és cabdal. Volem que sàpiguen que poden comptar amb nosaltres, que totes juntes podem lluitar per un canvi al nostre país. Tot i que no és fàcil, perquè no podem fer tallers a les escoles com aquí, ho hem de fer a través de l’art. I el poder sempre intenta que el jovent sigui ignorant.