Els abusos sexuals a menors és una realitat que a dia d’avui segueix existint. D’acord amb les últimes dades al voltant del 20% de les causes que coneix la sala penal del Tribunal Suprem versen sobre abusos sexuals a menors.

Es constata així, com una problemàtica encara pendent de resolució, tot i les normes de protecció aprovades pel legislatiu espanyol, com la reforma del Codi Penal o la Llei Orgànica 8/2015 i la Llei 26/2015, de modificació del sistema de protecció a la infància i a l’adolescència.

El mes d’octubre el 17% de les resolucions dictades pel Tribunal Suprem va ser per delictes d’abusos a menors.

La majoria dels abusos sexuals, d’acord amb el que estableix la sala penal, es donen dins de l’entorn proper o familiar del menor. Els delinqüents sexuals solen ser els propis pares, tiets o amics a de la família, els quals aprofiten els temps que passen a soles amb el menor per realitzar aquestes pràctiques reprotxables.

Molts dels abusadors amenacen a les víctimes per a que no parlin o bé els premien amb regals com roba o mòbils.

Les sentències revelen que la majoria dels menors suporten els abusos durant anys i que no ho denuncien fins que no es senten segurs i ja són majors d’edat. En aquest sentit, també cal destacar, que els abusos es donen en major mesura contra nenes i que l’edat mitjana d’aquestes víctimes està al voltant dels 11 anys.

Destaca també, que la justificació que molts agressors estrangers donen, és que en els seus països d’origen les nenes comencen a mantenir relacions sexuals a una edat molt precoç i que compten amb el seu consentiment.

Així, atenent a la gravetat de l’assumpte, són molts els que intenten donar mecanismes i solucions a aquestes situacions i en aquest sentit destaquen la Fundació d’Ajuda a Nens i Adolescents en Risc (ANAR), o la Fundació Vicki Bernadet, que posen a la disposició dels afectats des de telèfons d’ajuda fins a atenció psicològica i jurídica.