Des de l'1 d'octubre de 2023, amb l'entrada en vigor del Reial decret llei 2/2023, que modifica l’article 247 de la Llei de la Seguretat Social relatiu al còmput dels períodes de cotització, està en vigor l'equiparació de la jornada a temps parcial amb la de temps complet.

Aquest canvi normatiu beneficiarà unes 28.000 persones cada mes (nombre de persones amb jornada parcial al setembre a Catalunya), segons les dades obtingudes per l’Observatori del Treball i Model Productiu que mensualment publica el Departament d’Empresa i Treball. En aquesta línia, el president de La Confederació, Patronal del Tercer Sector Social de Catalunya, Jordi Roman, celebra la mesura: "Per fi, ara, un dia treballat equival a un dia cotitzat a efectes d’accedir a les prestacions".

Una millora que contribueix a la reducció de la bretxa de gènere

Aquesta modificació, a més, suposa una millora especialment per a les dones, les principals afectades per la jornada parcial, ja que assumeixen principalment les cures de qualsevol mena. Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) del 2022, un 73% de les dones treballava a temps parcial, davant del 27% d’homes. En aquest sentit, l’Enquesta sobre els usos del temps de 2019 del Centre d’Estudis d’Opinió resumia que de mitjana a Catalunya les dones feien 38,05 hores a la setmana, mentre que els homes en feien 40,85.

Davant d’aquestes dades, es fa palès que un dels objectius que té la nova normativa és reduir la bretxa de gènere a l'hora d'accedir a les prestacions de la Seguretat Social i complir amb les diferents sentències del Tribunal Constitucional: 91/2019 i 155/2021.

A més a més, cal tenir en compte que aquest canvi també serà una millora per a les persones joves. Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’any 2022 a l’Estat espanyol tant en dones com en homes el percentatge més alt d’ocupació a temps parcial corresponia a edats per sota dels 29 anys.

El tercer sector també se'n beneficia

També cal tenir en compte que aquesta mesura beneficiarà moltes persones que treballen el tercer sector. Es tracta d'un àmbit on hi ha moltes jornades parcials per la feminització, la limitació de recursos o l'estacionalitat de les activitats que es duen a terme.

A més, Jordi Roman explica que el canvi normatiu s'ha acollit amb molta satisfacció des del tercer sector: “Era una reivindicació històrica. En el nostre sector hi ha activitats i serveis on la necessitat és a temps parcial i aquestes persones, abans, patien una doble penalització a l’hora d’accedir a les prestacions que, per fi, s’ha eliminat”.

Roman indica que fins ara "les bases de cotització de les persones amb jornades parcials eren inferiors, lògicament, perquè estaven conformades per salaris de jornades a temps parcial, però, alhora, se les penalitzava també perquè havien de treballar i cotitzar molts més dies per poder accedir a les prestacions".

De fet, aquesta penalització ja s'havia eliminat pel que fa a la prestació d'atur i amb el nou decret passa a altres prestacions.

Fins ara, les persones que tenien dies treballats a jornada parcial es veien perjudicades quan volien accedir al reconeixement de les diferents prestacions de la Seguretat Social com la jubilació, incapacitat permanent, mort i supervivència, incapacitat temporal, naixement o cura d'una persona menor per l'aplicació del coeficient de parcialitat.

Per exemple, una persona que havia treballat vint anys a mitja jornada, abans de la modificació, li sortien deu anys cotitzats, en aplicar-se el coeficient de parcialitat, és a dir, que havia de treballar dos dies per cotitzar-ne un.

Amb la nova normativa, per tant, se li computaran els vint anys treballats, independentment de la jornada realitzada.