Carles Campuzano: “El tercer sector hauria de seguir el model públic de l'àmbit educatiu i sanitari”

Carles Campuzano, director de Dincat, considera que la futura llei ha de superar el model de subvenció per anar cap a l’acció concertada i així donar seguretat a les entitats i al seu finançament. La Llei del Tercer Sector Social (TSS) ha de ser una realitat abans de les eleccions catalanes del 14 de febrer. La Taula del Tercer Sector l’està impulsant i Campuzano, com a membre de la seva junta directiva, explica en quin moment es troba el text i per què és clau per al futur de les entitats sense ànim de lucre de Catalunya.

Per què és necessària aquesta llei?

La llei és imprescindible per reconèixer el paper del tercer sector social en les polítiques públiques, la seva capacitat d’interlocutar amb les administracions, i el fet que gestionen serveis públics en el camp social. Com a conseqüència, les entitats del tercer sector social els tornen essencials pel desplegament del benestar social del país. A més, dona veu a col·lectius que no en solen tenir; per tant, reforça la participació democràtica i la cohesió de la societat, perquè mobilitza voluntariat i promou aliances entre empreses i entitats.

Quins aspectes principals hauria de contemplar?

A banda de reconèixer el paper del tercer sector, ha de regular les relacions entre administracions públiques i el tercer sector en la cogobernança de les polítiques públiques. Ha d’articular els mecanismes de l’acció concertada com a forma d’acció público-privada en el terreny de les accions socials com a serveis públics. Finalment, cal que prevegui mesures de suport al tercer sector.

Anem tard a Catalunya, tenint en compte que ja hi ha una llei del tercer sector estatal, al País Basc, a les Illes Balears...

Anem molt tard. Aquest país no es pot entendre sense el paper del tercer sector, l’estat del benestar s’ha construït des de la iniciativa social que representa el tercer sector. És sorprenent que el 2020 encara no tinguem aquesta llei. És un dèficit que urgeix a resoldre’l ben aviat. 

De quina manera la llei pot afectar el finançament de les entitats?

Tenim dues dimensions diferenciades en matèria de finançament. Una és l’acció concertada per a les entitats que presten serveis socials. És clau en el finançament del tercer sector i més en un moment en el qual volem superar la subvenció per anar cap a l’acció concertada (la concertació).

El tercer sector hauria d’articular les seves relacions a partir del model públic que ja existeix en l’àmbit de la salut o de l’escola, que és un model clarament vinculat al sense ànim de lucre. Això donaria seguretat a les entitats del tercer sector que presten aquests serveis.

I el segon aspecte?

El segon element en matèria de finançament és el de la legislació sobre subvencions. Aquesta legislació clarament no està pensada per a les entitats del tercer sector sinó per a empreses. És una llei del ministre Montoro que genera molts problemes, és ferragosa, burocràtica, desconfiada, carrega de feina les entitats i no té cap mena d’utilitat. A més, també necessitaríem que la llei del tercer sector permetés incentius fiscals a les entitats. 

La idea és que els partits polítics la incloguin en els seus programes electorals de cara a les eleccions del 14 de febrer. Ara en quin punt es troba la llei?

La Taula del Tercer Sector ha preparat un esborrany que està a punt d’enllestir. Ens agradaria que fos de les primeres lleis que es discuteixen durant la propera legislatura al Parlament de Catalunya.

El dia 10 de desembre, la Taula del Tercer Sector organitza un acte en relació a aquesta llei. Què s’espera d’aquesta jornada?

Conèixer l’experiència italiana en relació al tercer sector, que és molt interessant. Sobretot al centre i nord del país hi ha una societat civil molt forta, el tercer sector, com el de Catalunya, és molt actiu en la gestió de serveis socials. Itàlia ha desenvolupat una llei del tercer sector molt potent. A més, hi haurà ponents molt interessants de territoris que ja han regulat el tercer sector en la prestació de serveis públics. Sobretot m’interessa el plantejament del País Basc i les Illes Balears.

Després de la jornada tècnica, quins passos seguirà el grup promotor de la llei?

El següent pas ja és compartir els aspectes de la llei amb els diversos partits polítics de Catalunya. Cal traslladar-los les demandes abans del 14 de febrer, el dia de les eleccions.

Hi ha certa tensió dins del tercer sector: hi ha qui dona prioritat a la Llei del TSS i, altres, prioritzen la de l’economia social. Com afecta que hi hagi diverses iniciatives legislatives en marxa?

Són lleis diferents, però compatibles. En cap cas s’han de contraposar. Es bo que hi hagi un marc legal que reconegui el paper de l’economia social, i ha de ser compatible amb una llei que reconegui el tercer sector.

A això se li suma una altra llei pendent, la d’acció concertada.

Efectivament, alhora hi ha la Llei de l’acció concertada, que també necessita un marc legal. Alguns comenten que podria formar part de la llei del tercer sector justament per reforçar la dimensió de servei públic de les entitats del tercer sector en la gestió dels serveis socials del país. Seria estratègic. Això faria que la Llei d’acció concertada no fos necessària, només caldria que existissin normatives inferiors en rang que la desenvolupessin.

Com afectarà la futura llei al sector de la discapacitat?

Afectarà en la mateixa intensitat que a la resta del tercer sector. En el nostre cas hi ha dos aspectes de la llei que tenen molta transcendència per a nosaltres.

A Catalunya, gairebé el  100% dels serveis socials que reben les persones amb discapacitat intel·lectual son prestats per entitats del tercer sector. Per això la llei és una oportunitat per enfortir el paper d’aquestes entitats que tenen cura de les persones amb discapacitat i les seves famílies i que les representen davant de la societat. L’altre aspecte important és que el sector de la discapacitat està molt vinculat al territori i necessita que el sistema polític català a través d’aquesta llei reconegui el seu paper central en l’articulació de la democràcia de Catalunya.